Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bebè > Abans de l'embaràs

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Què és la microinjecció espermática

És un tipus específic de fecundació in vitro en el qual, mitjançant una agulla microscòpica, l'espermatozoide s'introdueix en l'òvul

img_espermatozoides 3 1

La injecció espermática introcitoplásmica, més coneguda com a microinjecció espermática o ICSI ( Intra Cytoplasmic Sperm Injection), és una tècnica de reproducció assistida que consisteix a introduir un espermatozoide directament en l’ovòcit mitjançant l’ús d’una microaguja. És a dir, és un tipus específic de fecundació in vitro (FIV), que incrementa els seus graus de precisió i eficàcia.

Img espermatozoides 3 01
Imatge: frostnova

Un dels principals avanços que ha representat aquesta tècnica radica que els homes que patien problemes causants d’esterilitat (i que, per tant, mancaven d’opcions de procrear), ara sí poden tenir fills. Fins a la FIV tradicional, aquests homes sol podien aspirar a tenir fills per mitjà de donacions de semen. Amb aquesta tècnica, les opcions s’amplien. Solament queden descartats de la possibilitat de deixar descendència genètica els homes que manquen d’espermatozoides, tant en el semen com a l’interior dels testicles (la qual cosa és molt poc freqüent). La ICSI es considera com l’última alternativa d’aconseguir un embaràs: s’apel·la a ella quan han fracassat els procediments anomenats “no invasius”.

Quan recórrer a la ICSI

La ICSI es recomana quan la concentració d’espermatozoides està per sota dels mínims necessaris per aconseguir la fecundació, fins i tot “in vitro”, o bé quan aquests experimenten una mala mobilitat o morfologia, un problema denominat teratozoospermia. També quan s’està davant el cas d’una “mostra de semen valuosa”. Es diu així al semen criopreservado d’homes que s’han sotmès a una vasectomia o a radi o quimioteràpia: lloc que el nombre d’espermatozoides és limitat, convé maximitzar les probabilitats d’eficàcia del mètode. El mateix ocorre quan la quantitat o qualitat d’ovòcits són baixes després de la punción ovàrica.

Aquesta tècnica se suggereix quan s’ha realitzat algun procés de fecundació in vitro i no ha donat resultat

Altres casos en els quals se suggereix la ICSI es registren quan s’ha realitzat algun procés de fecundació in vitro i no ha donat resultat. A més, per mitjà d’aquesta tècnica, poden disminuir molts riscos els qui sofreixen alguna malaltia infecciosa, com l’hepatitis o el VIH.

Els casos en què el semen manca d’espermatozoides són poc freqüents, però n’hi ha. És un problema denominat zoospermia, davant el qual és necessari realitzar una petita incisió en els testicles per obtenir els espermatozoides directament d’allí. En aquests casos, la ICSI -mitjançant la microinjecció realitzada en el citoplasma de l’ovòcit- supleix la maduració que la cèl·lula experimenta en passar pel tracte genital masculí i que li dona la capacitat de fecundar per si mateixa.

El percentatge de casos en què no es desenvolupa la fecundació per mitjà d’ICSI és baix. En general, es deuen a l’escassa qualitat de l’ovòcit o l’espermatozoide, així com a algun problema ocult en alguna de les dues parts.

Un estudi recent, presentat al juliol de 2011 pel Centre de Medicina Reproductiva de Brussel·les en la Societat Europea de Reproducció Humana i Embriologia, assenyala que les dones sotmeses a tractaments de fertilitat tenen més probabilitats de donar a llum després del procés d’ICSI si són menors de 38 anys o si en el procés d’estimulació ovàrica s’han obtingut 11 o més òvuls. Aquest estudi -que recull l’anàlisi de 23.354 cicles d’estimulació ovàrica realitzats entre 1992 i 2009- ha estat el primer a relacionar la taxa de naixement després de la ICSI amb el nombre d’òvuls recuperats.

La llegenda urbana dels espermatozoides

Alguns especialistes destaquen una contraindicació per a aquesta tècnica en el supòsit fet que, durant la concepció natural, els espermatozoides que aconsegueixen penetrar la membrana de l’òvul per fecundar-ho són els més sans i forts, mentre que amb aquesta tècnica, per contra, no hi ha manera que s’imposin els de major qualitat. Això -segons aquesta hipòtesi- provocaria el naixement de bebès amb problemes congènits d’índole diversa.

L’especialista Isidoro Bruna, cap de la Unitat de Medicina de la Reproducció de l’Hospital Universitari Montepríncipe de Madrid, ho nega de manera emfàtica. “És una llegenda urbana -qualifica-. Les tècniques de selecció que avui dia s’utilitzen en el laboratori són molt eficaços, de manera que és possible identificar i seleccionar els millors espermatozoides”. A més, no sempre el millor espermatozoide és el que penetra a l’òvul: sovint, ho fa un espermatozoide que no té una qualitat òptima, la qual cosa en ocasions dona com resultat un embaràs que s’autolimita en el temps, és a dir, que acaba en un avortament. “Han nascut milions de nens per ICSI en els últims 20 anys i podem afirmar que és una tècnica extraordinàriament segura”, assenyala Bruna.

Possibles problemes que sí s’han assenyalat radiquen en la possibilitat que un nen nascut com a fruit d’una ICSI hereti els problemes de fertilitat del seu pare o que es produeixi un embaràs ectópico, això últim en el cas que la dona hagués sofert dificultats per quedar-se embarassada. El citat estudi del Centre de Medicina Reproductiva de Brussel·les aporta, no obstant això, una dada encoratjadora: el percentatge d’embarassos ectópicos va ser similar en tots els rangs etarios, la qual cosa nega la creença que aquest risc augmenta a major edat de la dona.

D’altra banda, el principal aspecte negatiu està relacionat amb el preu: a Espanya, el cost mínim d’un tractament, incloses totes les seves etapes, ronda els 4.500 euros. El positiu és que si es conserven mostres criopreservadas de semen i el primer intent no resulta reeixit, en el segon es pot utilitzar aquesta mostra, la qual cosa redueix de manera substancial el valor econòmic del tractament.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions