Sovint es parla de quins són les èpoques més propícies i les més desfavorables per néixer, però un estudi recent ha posat el focus en la concepció i ha determinat que maig és el pitjor mes per quedar-se embarassada. I és que, segons la recerca, els nens concebuts en aquest mes tenen fins a un 10% més de probabilitats de néixer de forma prematura. A continuació s’expliquen els motius de tal risc, així com altres detalls sobre la influència de l’època de l’any sobre la concepció. També s’aporten avantatges i desavantatges sobre els millors moments per al part i estadístiques sobre els mesos amb més naixements en els últims anys a Espanya.
El pitjor mes per quedar embarassada és maig, segons un estudi
No és el mateix ser concebut en un moment de l’any que en un altre. Així ho afirma un estudi realitzat per experts de la Universitat de Princeton (EE. UU.), que van arribar a la conclusió que maig és el pitjor mes per quedar-se embarassada. Els nens engendrats durant aquest mes presenten fins a un 10% més de probabilitats de néixer en un part prematur.
El motiu és senzill: una gestació que comença al maig ha de finalitzar, si tot va bé, al febrer. Això implica que la seva última part coincideix amb els mesos d’hivern, l’època de major prevalença de la grip. I aquesta malaltia és una de les principals causes d’avançament del part.
La recerca també va detectar una altra tendència: els bebès concebuts a l’estiu pesen entre vuit i nou grams més que els engendrats en altres èpoques de l’any. Aquesta diferència no és molt gran, però seria el senyal d’una relació entre els patrons estacionals de guany de pes durant l’embaràs i els moments de l’any en què est té lloc.
En la seva anàlisi, per reduir la influència de factors que incideixen sobre la gestació i la salut de mares i fills, com la situació socioeconòmica, lloc de residència, origen ètnic dels pares, etc., els científics van observar a grups de germans, nascuts i criats en els mateixos llocs però concebuts en èpoques de l’any diferents. Van estudiar a més de 647.000 famílies, més d’1,4 milions de nens.
En centrar-se en diferents naixements d’una mateixa mare, Janet Currie i Hannes Schwandt, autors del treball, destaquen que el mateix “proporciona evidència que existeixen patrons estacionals en el pes en néixer i la gestació”, els quals no depenen de les característiques de les mares. I creuen que aquests descobriments podrien tenir conseqüències en les polítiques públiques, sobretot en relació amb les recomanacions nutricionals per al part en les diferents estacions de l’any i amb les campanyes contra la grip.
L’estiu, la millor època de l’any per néixer
Fins ara, diversos treballs científics s’havien detingut, no en la influència de la data de concepció, sinó en la de naixement. I havien destacat avantatges i desavantatges de venir al món en unes o altres èpoques de l’any.
Segons un estudi britànic, la millor estació per néixer seria l’estiu, atès que, a causa de la major exposició al sol de la mare durant l’últim trimestre de l’embaràs, el seu organisme produeix més vitamina D. Com a conseqüència, els petits nascuts en els mesos de més calor, als deu anys d’edat, són en mitjana mitjana centímetre més alts i tenen els ossos/ossos més amples que els nascuts en altres estacions.
A més, per haver viscut l’època de major acció del pol·len (abril i maig) en l’última etapa de la gestació, els nens nascuts a l’estiu tenen la meitat de les probabilitats de contreure al·lèrgies al menjar que els nascuts a la tardor o hivern, que en aquests mesos estan molt menys desenvolupats. Aquesta troballa va ser realitzada fa uns anys per científics finlandesos.
No obstant això, néixer a l’estiu també té els seus desavantatges, com conclouen altres estudis. La miopia i altres deficiències visuals són més comunes en petits nascuts en aquesta estació. La hipòtesi dels investigadors apunta al fet que la intensa llum del sol en aquests mesos causaria danys en els nounats i afectaria a llarg termini a la salut de la seva visió.
Altres treballs adonen que, entre la població celíaca, les persones nascudes en els mesos de l’estiu són majoria, de la qual cosa es dedueix que hi hauria una relació entre tots dos factors.
Setembre i octubre, els mesos amb més naixements a Espanya
En funció de totes aquestes dades, es podria pensar en parelles que planifiquin quan buscar l’embaràs a fi de procurar el major benefici per a la salut del seu futur fill. Però, per descomptat, les coses no són tan senzilles. El termini considerat normal per aconseguir la concepció des del moment en què es comença a buscar és d’un any, de manera que el paper que exerceix la voluntat i el desig de la parella en aquest sentit es podria qualificar com a secundari.
Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’època amb major quantitat de naixements en els últims anys es dona en els mesos de setembre i octubre, és a dir, a la fi de l’estiu i començaments de la tardor. Des de 2009 i fins a les últimes dades disponibles (corresponents al primer semestre de 2014), va haver-hi una mitjana d’1.340 naixements diaris al setembre i 1.316 a l’octubre, mentre que la mitjana d’enllumenaments en els deu mesos restants és d’1.258 per dia.
Les estadístiques permeten observar també la caiguda en el nombre de naixements a Espanya durant aquests anys de crisis. De 2009 a 2013, la mitjana de naixements diaris, si es prenen en compte totes les èpoques de l’any, es va reduir d’1.356 a 1.166, un 14%.
