Postergar la maternitat fins a més enllà dels 40 anys, ja sigui per decisió pròpia o per les circumstàncies particulars de cadascun, implica el risc de trobar importants dificultats per concebre de forma natural. Per aquest motiu moltes d’aquestes dones hagin d’optar per sotmetre’s a tractaments de reproducció assistida per aconseguir un embaràs. Entre les tècniques reproductives més utilitzades a aquestes edats, destaquen la fecundació in vitro i la injecció intracitoplasmática d’espermatozoides, molt per sobre de la inseminació artificial.
La “síndrome de Penélope”
En 2009, prop de 13.500 dones amb edat major o igual a 40 anys es van sotmetre a algun tractament de fertilitat a Espanya; en total, un 16,56 % de les pacients van recórrer a aquestes tècniques. Així ho expressa l’últim registre de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), que recull les dades de pacients de 137 centres que desenvolupen tècniques de reproducció assistida al nostre país.
Part d’aquestes pacients acudeixen a aquests centres perquè sofreixen el que s’ha denominat com a “síndrome de Penélope”, un terme encunyat a Itàlia per designar a aquelles dones que, per diferents circumstàncies, ja siguin laborals, de parella, econòmiques o personals, decideixen postergar la maternitat fins als 40 anys o més i es troben amb que a aquesta edat tenen problemes per obtenir un embaràs de forma natural.
Fecundació in vitro, el tractament més comú
Els especialistes apunten que després dels 40, la taxa d’esterilitat femenina s’eleva fins al 65-70%, sobretot perquè tant el nombre com la qualitat dels òvuls disminueixen de forma considerable. Aquest problema reproductor dificulta en gran mesurada la gestació natural, però també l’assistida.
Gairebé el 88% de les dones majors de 40 anys que desitgen tenir un bebè se sotmet a un tractament de reproducció assistida per aconseguir-ho
Per aquest motiu, i tal com confirmen les dades del registre de la SEF, la majoria d’aquestes dones (87,8%) han de sotmetre’s a tècniques reproducció assistida, com la fecundació in vitro (FIV) o la injecció intracitoplasmática d’espermatozoides (ICSI), que consisteixen en la unió de l’òvul amb l’espermatozoide en el laboratori, amb la finalitat d’obtenir un nombre apte d’embrions disponibles per transferir a l’úter matern.
Dins d’aquestes tècniques de reproducció, en gairebé un 60% dels casos és necessari optar per cicles de recepció d’ovòcits de donant o ciclotransferencias d’embrions criopreservados (conservats a temperatures molt baixes) procedents també d’ovòcits de donants, mentre que en la resta dels casos els cicles de fecundació es duen a terme amb ovòcits propis de les pacients.
Inseminació artificial després dels 40
Tan sol un 5,3% de les pacients majors de 40 anys que acudeixen als centres de reproducció assistida se sotmeten a la tècnica d’inseminació artificial (IA), mitjançant la qual es diposita de forma artificial el semen en el tracte reproductor femení per escurçar la distància que separa l’òvul i l’espermatozoide i facilitar la trobada entre tots dos. D’entre aquestes, el 41% recorre al semen d’un donant anònim i la resta ho fa amb el de la seva parella.
No obstant això, les dades del registre de la SEF confirmen que tan sol un 11% dels casos d’inseminació artificial en dones a partir dels 40 anys conclou amb una gestació i d’entre aquestes, la taxa d’avortament s’eleva a més el 50%.
Vitrificar els òvuls, una opció recomanable
Si a partir dels 35 anys les possibilitats d’obtenir un embaràs disminueixen pel decreixement de la qualitat dels ovòcits femenins, per què no actuar abans? Els especialistes en reproducció assistida ofereixen en l’actualitat a les dones que han optat per retardar la seva maternitat una alternativa que els permet ajornar el moment de tenir un fill sense disminuir la seva taxa de fertilitat i sense necessitat de recórrer a òvuls de donants en el futur.
La vitrificació d’òvuls, que consisteix a extreure un determinat nombre d’ovòcits de la pacient i congelar-los mitjançant la tècnica de vitrificació, atorga a la dona conservar la qualitat dels seus ovòcits al moment el que aquests encara no han envellit i mantenir-los criopreservados per al moment en què estimi més adequat afrontar la maternitat. S’ha demostrat amb diferents estudis que la utilització d’òvuls vitrificados ofereix les mateixes possibilitats de gestació que els frescs i fins i tot que augmenta la taxa de gestació en dones de baixa resposta ovàrica.
