Els bebès que creixen en un ambient on es parlen dos idiomes adquireixen tots dos alhora, sense que això perjudiqui l’aprenentatge de cap dels dos. I no solament això, sinó que, a més, el bilingüisme els fa treballar àrees del cervell relacionades amb la resolució de problemes i altres processos cognitius, la qual cosa no succeeix amb els nens que aprenen una sola llengua. Aquest article assenyala els avantatges dels bebès bilingües nadius i l’oportunitat que representa la infància per a l’aprenentatge d’idiomes.
Els bebès “bilingües nadius”, és a dir, els qui es crían en un entorn en el qual es parlen dos idiomes, presenten alguns avantatges cognitius pel que fa als nens monolingües. Això es deu al fet que el cervell de les persones que coneixen dues o més idiomes es desenvolupa i es comporta d’una manera diferent al dels quals solament saben un. Aquests avantatges cognitius són inapreciables en la primera infància, però podrien fer-se notar anys després, en la joventut o en la vida adulta d’aquestes persones.
A aquestes conclusions van arribar experts de la Universitat de Washington (EUA) els qui van analitzar les diferències entre les reaccions cerebrals de bebès criats en entorns bilingües en comparació d’uns altres que vivien en condicions monolingües. Per a això, van realitzar una experiència amb 16 nens d’onze mesos de vida, la meitat d’ells de famílies que solament parlaven anglès i l’altra meitat de famílies que es manejaven tant en anglès com en espanyol. Els van exposar a sons típics de tots dos idiomes i van mesurar la seva activitat cerebral a través d’una tècnica anomenada magnetoencefalografía.
Aprendre dos idiomes fa treballar altres àrees del cervell
Els resultats van ser contundents. Mentre els bebès monilingües solament van mostrar sensibilitat neural davant “sons fonètics” de l’anglès i van percebre els de l’espanyol com a mers “sons acústics”, els bilingües van evidenciar la mateixa sensibilitat davant tots dos. A més, la sensibilitat davant l’idioma anglès va ser la mateixa en els dos grups, de la qual cosa es dedueix que incorporar dues llengües alhora no va perjudicar l’aprenentatge d’un d’ells, en comparació dels quals es van criar en un entorn amb aquest únic idioma.
No obstant això, el més destacat va ser descobrir que, durant l’experiència, els nens bilingües van mostrar activitat a les àrees del cervell (escorces prefrontal i orbitofrontal) que controlen les habilitats executives, com la resolució de problemes i la concentració. En els monolingües, l’activitat cerebral no va arribar fins a allí. Els científics creuen que això es deu a la necessitat del cervell de “saltar” d’un a un altre idioma per comprendre-ho i parlar-ho.
Per això, la directora de la recerca, Naja Ferjan Ramirez, va destacar en un vídeo -realitzat pel propi departament de la Universitat de Washington- que, segons aquests resultats, “el bilingüisme no solament dona forma al desenvolupament del llenguatge, sinó també al desenvolupament cognitiu més general“.
Major capacitat de concentració i altres avantatges
Al llarg dels anys, diversos estudis han demostrat que les persones bilingües (o políglotas) presenten una morfologia cerebral diferent de la d’els qui no ho són. Un treball publicat en 2011 afirmava que els qui parlen dos idiomes compten amb una major capacitat de concentració i altres avantatges, a causa que el seu cervell “s’adapta millor per resoldre problemes cognitius”.
Els resultats d’aquesta recerca, desenvolupada per científics de la Universitat Pompeu Fabra, amb seu a Barcelona, suggerien que “l’aprenentatge primerenc i la pràctica durant tota la vida de dos idiomes exerceixen un fort impacte sobre el desenvolupament del neocórtex”. El neocórtex és el “cervell racional”, la part evolutivament més moderna d’aquest òrgan, del que depenen les capacitats cognitives i que controla les emocions. El que estava menys clar era a partir de quin moment s’apreciaven aquests efectes en el cervell humà. L’estudi de la Universitat de Washington va venir a dir que fins i tot als onze mesos de vida això ja succeeix.
La troballa més valuosa de l’estudi elaborat pels especialistes de la Universitat de Washington es vincula amb el fet que els bebès criats en entorns bilingües activen les zones del cervell relacionades amb la resolució de problemes i altres funcions executives. Però no s’ha de menysprear la importància d’aquests descobriments en relació amb l’aprenentatge d’idiomes. Atès que en aquests primers mesos el nen té la mateixa capacitat per incorporar dues llengües que per fer-ho amb una, la infància primerenca és, en paraules de Ferjan Ramirez, “el moment òptim perquè comencin a fer-ho”.
Un altre estudi recent va destacar el paper que la lectura de llavis exerceix en el desenvolupament del parla per part dels bebès. Els investigadors també van centrar part del seu treball a analitzar les diferències entre els monolingües i bilingües. Van descobrir que els de el segon grup comencen abans a mirar els llavis dels adults que els parlen (als quatre mesos, en comptes dels sis) i que ho fan durant més temps. I això és -en paraules de Ferrán Pons, un dels autors de l’estudi- perquè “la informació que els bebès obtenen de la boca és crucial per aprendre les dues llengües”. En suma, els nens requereixen d’un esforç major per adquirir dos idiomes alhora, però és un esforç que després redunda en beneficis.
