El bebè agafa el peu, i a la boca! Tots ho fan, i ho repeteixen desenes de vegades al dia. Un gest infantil que resulta tan tendre com a natural. Però, adverteixen els experts, també constitueix un risc per a la seva salut. El motiu: segons un nou estudi realitzat a Espanya, la immensa majoria dels mitjons per a nens de zero a quatre anys contenen substàncies tòxiques, en concret, bisfenol A i parabenos. De fet, apareixen en el 90 % d’aquestes peces. Llavors, què fer? T’ho expliquem a continuació.
El problema resideix que el bisfenol A i els parabenos actuen com disruptores endocrins, perquè es fan passar per hormones, i poden provocar malalties greus com a alteracions del metabolisme i diabetis, entre unes altres. Parlem amb el metge Nicolás Olea, coordinador d’aquesta recerca i catedràtic de Radiologia en la Facultat de Medicina de la Universitat de Granada, per aclarir aquestes qüestions i, sobretot, per aprendre a allunyar aquests tòxics del teu fill.
I si els mitjons del bebè anessin tòxics?
“No deixis que el teu bebè es xucli els peus”. Així clama l’advertiment que llancen els científics de la Universitat de Granada als pares, després de trobar que nou de cada deu mitjons per a nens de zero a quatre anys contenen restes de bisfenol A i de parabenos, dos productes tòxics l’activitat hormonal dels quals interfereix en el metabolisme. Els seus resultats han estat publicats en la revista científica Environmental International.
“El tèxtil dels mitjons infantils constitueix una font d’exposició a contaminants químics disruptores endocrins, alguna cosa que resulta especialment preocupant quan parlem de nens de poca edat”, adverteix Olea, coordinador de l’estudi, el primer d’aquestes característiques que es realitza a Europa.
Encara que l’expert en toxicologia ens tranquil·litza i afirma “que la concentració d’aquestes molècules tant en el mitjó del bebè com en altres tèxtils probablement sigui prou baixa com para no alarmar-se”, sí reconeix la seva preocupació per l’efecte sumatori que poden tenir aquests contaminants. “A les substàncies químiques i tòxiques que ja sabíem que estan presents en l’aigua, els cosmètics, els residus oposats en algun menjar, els plàstics, les joguines, el medi ambient i fins i tot a casa, ara hem de sumar-li les que contenen els tèxtils”, diu Olea.
Segons el metge, encara que per separat, i una a una, puguin ser inofensives, “sí hauríem de preocupar-nos per l’efecte còctel que la barreja i l’efecte combinat de totes aquestes substàncies poden causar en el cos del bebè”. I donada la facilitat amb la qual els petits xuclen i roseguen els seus propis peus, aconsella als pares i mares que extremin la precaució “perquè els nens no es mengin els mitjons“.
Però què és el (joiós) bisfenol A?
El bisfenol A està en la dieta (en els residus), ocult en la pols, en els cosmètics, en els plàstics que s’usen per fabricar envasos com a ampolles o táperes, en els revestiments de les llaunes de conserva i fins a en els tiquets o en els rebuts de compra que contenen tinta tèrmica. La indústria ho utilitza perquè proporciona un plàstic clar i resistent.
Però la controvèrsia envolta des de fa anys (fins i tot dècades) a aquesta molècula. Desenes d’estudis adverteixen dels seus efectes, com que la seva exposició durant l’embaràs posa al bebè en risc de sofrir diabetis o malaltia cardíaca.
No resulta casual que en 2011 la Unió Europea prohibís la seva ocupació en els biberons, i que des de 2018 tampoc pugui utilitzar-se en envasos d’aliments destinats a menors de tres anys; encara que França va per davant i ho ha prohibit en tots els envasos, accessoris de cuina i recipients.
A més, el bisfenol A està des de 2017 en la llista de “substàncies altament preocupants” de l’Agència Europea de Substàncies i Barreges Químiques. I també té data de caducitat en el cas del paper tèrmic: el 2020.
Mitjons de bebè amb plàstic reciclat
Per comprendre com arriba el bisfenol A a el mitjó del bebè, “i segurament a molts uns altres tèxtils infantils i d’adults”, assenyala el toxicólogo, cal entendre que moltes de les peces que vestim contenen “teixits reciclats, com a fibres de polièster o plàstic PET reutilitzat“.
Però el problema no resideix tant en aquesta matèria primera com en el tractament posterior al que se sotmet per donar-li les propietats que tots busquem a la roba: resistència a l’aigua, suavitat o, per exemple, elasticitat. “En aquest procés es colen molts additius i substàncies químiques diferents que atorguen a la fibra la qualitat que volem, però que també afegeix una ingent quantitat de molècules artificials a la peça”, apunta Olea, com el bisfenol A, “que segurament s’afegeix durant el procés de rentat del cotó”.
Imagen: Pixabay
Mitjons de bebè: barats, de preu intermedi o cars?
Si la majoria dels mitjons de bebè contenen tòxics, segons l’estudi d’Universitat de Granada, el risc augmenta quan adquirim aquests articles en basars, tendes de tot a un euro o mercats ambulants. Perquè, com detalla la recerca, i després de sotmetre a un total de 32 parells de mitjons per a nens d’entre 1 i 48 mesos d’edat a tècniques de química analítica i exàmens biològics, com més barata resulta la roba, major contingut de bisfenol A posseeix.
En el treball, els científics han classificat les mostres segons el preu dels mitjons en tres categories: tendes de roba barata -tres parells van costar entre 1,5 i 1,8 euros-; franquícies -l’import de tres parells puja a entre 3 i 4,5 euros-; i establiments més cars -on els tres parells valen entre 6,95 i 7,95 euros-. El resultat: el cost de les peces sí afecta al contingut de tòxics. Encara que el percentatge de parabenos (sobretot, etil-parabeno i metil-parabeno) es manté similar en els tres casos, s’observa que a menor preu augmenta de forma notable el contingut de bisfenol A.
Així, la concentració de bisfenol A en els mitjons barats va arribar fins als 3.736 nanogramos per cada gram de mitjó, una quantitat entre 30 i 40 vegades superior a la trobada en els mitjons adquirits en les franquícies o boutiques més exclusives.
3 trucs per allunyar el bisfenol del bebè…
Rentar la roba nova del bebè aconsegueix eliminar bona part dels additius, com el bisfenol A
El primer consell resulta clar: per allunyar al teu fill dels tòxics dels mitjons toca gratar-se la billetera. “En general, evitem els mitjons de bebè massa barats; la qualitat dels seus teixits segurament resulti pitjor i la probabilitat que contingui additius com el bisfenol A augmenta”, adverteix l’expert.
Hi ha una altra fórmula senzilla per allunyar aquestes molècules del petit: rentar la peça abans d’utilitzar-la. “Sempre cal rentar els mitjons del nen abans del primer ús; i el mateix amb la resta de la seva roba”, aconsella Olea. Aquest senzill gest farà que bona part dels additius -com el bisfenol A- es vagin amb l’aigua. “Un bon aclarit aconseguirà portar-se bona part dels compostos afegits”, comenta. Aquesta pauta també serveix per a les joguines del bebè, per la qual cosa pots donar-los un bon rentat, si ho permeten, abans d’oferir-los-hi.
Un altre consell: quan compris mitjons i una altra roba per al teu fill, escull peces ecològiques que vengen marcades amb el distintiu oficial de l’ecoetiqueta de la Unió Europea.
… i un altre que no funciona
Per contra, en aquest cas llegir les etiquetes, per desgràcia, no serveix de molt. No ens traurà de dubtes ni aclareix si una peça està lliure o no de bisfenol A. “L’etiquetatge de la roba solament obliga a reflectir aquells components que superen el 30 % del contingut”, explica Olea, un límit que rares vegades aconsegueix cap additiu, inclòs el bisfenol A. I per molt que una etiqueta asseguri que conté una fibra natural al 100 %, com per exemple la llana o el cotó, això tampoc implica, ni molt menys, que estigui lliure de tòxics.
De fet, “cap fibra natural està sola a la roba. Si ens poséssim un jersei que fos 100 % de llana, no ho voldríem perquè estaria dur i a més ens faria olor molt fort”. Aquesta frase solament adverteix que totes les fibres presents en roba són de cotó, “però no diu gens del que hi hagi en el 30 % restant del jersei o del mitjó”.
El bisfenol A, diu Olea, segurament tingui els seus dies explicats. Però mentre que la indústria es decideix a etiquetar d’una manera més exhaustiva, o les lleis obliguin a això, toca protegir al bebè amb aigua i sabó i mitjons infantils més sostenibles.
