D’animals, flors, tribals o de personatges de dibuixos. Amb relleu, purpurina, luminescents i de totes les formes i grandàries possibles. Les calcomanies infantils són tan variades com divertides. Poc han d’envejar als tatuatges per a adults tret que, a diferència d’aquests, són temporals. Precisament aquesta característica les converteix en nocives per a les pells dels nens. Un estudi de la Universitat de Granada conclou que els tatuatges adhesius poden causar danys en la barrera epidèrmica, que seran significatius si el petit ja té la pell afectada per malalties com a dermatitis atòpica o psoriasis. I uns altres, els tatuatges realitzats amb henna negra, tan populars en els mercats ambulants i a les platges, també donen problemes. De fet, estan absolutament prohibits en els nens. L’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris adverteix de l’alt risc de sofrir greus reaccions al·lèrgiques pel seu ús. A continuació, abordem tots dos casos.
Les pells infantils no són iguals que les dels adults. Si bé el gruix de l’epidermis i la composició lipídica en els nens i en els bebès no varien significativament, sí que existeixen diferències quant al desenvolupament tant de l’epidermis com de la dermis. La resistència i tolerància de les pells infantils fan que siguin més delicades, la qual cosa es tradueix en una major possibilitat d’irritació o infecció en cas de ser sotmeses a agressions externes.
Les calcomanies poden danyar la barrera epidèrmica
Les calcomanies són un tipus de tatuatge amovible molt popular entre els nens. A penes cap es resisteix a lluir-les sobre la seva pell, sobretot quan arriba el bon temps. Però a vegades el seu ús pot portar complicacions. Segons un estudi realitzat per la Universitat de Granada (UGR), publicat en el Journal of Clinical Medicine, les calcomanies poden alterar la funció de la barrera epidèrmica protectora de la pell. Per això, els científics recomanen als pares prendre certes precaucions a l’hora d’utilitzar aquests divertits i atractius tatuatges adhesius.
L’estudi va analitzar els efectes dermatològics dels tatuatges permanents —realitzats amb agulles sobre la pell— i dels tatuatges temporals adhesius. Les conclusions van ser clares: les calcomanies eren més perjudicials. Per a José Pablo Serrano, investigador de l’estudi, “els resultats mostren com en la pell amb tatuatges adhesius, en comparació amb controls de pell no tatuada, es va presentar menor temperatura, menys hidratació de l’estrat corneo i pitjor capacitat antioxidant total”.
Les pells amb calcomanies van exhibir nivells majors de pèrdua transepidérmica d’aigua que les no tatuades, la qual cosa pot indicar, segons els experts, l’existència de cert grau de mal en la barrera epidèrmica, que és la que actua com a defensa de l’òrgan. Per contra, els tatuatges permanents —majoritaris entre la població adulta— no provoquen efectes cutanis adversos: de fet, el comportament de la pell tatuada és el mateix que la que no ha estat sotmesa a aquest procés.
Les conclusions d’aquest estudi han afegit un component nou a la literatura científica. Fins a aquest moment la major part de les reaccions adverses en la pell estaven relacionades amb els tatuatges permanents i no amb els temporals. “El procés de tatuar-se és traumàtic i capaç de provocar reaccions adverses cutànies, gairebé totes de caràcter infecciós, granulomatós o al·lèrgic”, aclareix el responsable de l’estudi de la UGR.
Tatuatges temporals: la composició de les tintes
Els investigadors de la Universitat de Granada també van valorar com afectaven la pell la composició de les diferents tintes utilitzades en els tatuatges no permanents. Els fabricants usen diferents colorants per a la seva producció, però no solen proporcionar informació detallada sobre la composició d’aquestes tintures. Els científics van trobar substàncies potencialment nocives en aquests pigments, com a amines aromàtiques, metalls pesants i substàncies adhesives. Aquests components podrien ser els causants de diversos dels efectes secundaris de les calcomanies, com la irritació de la pell.
➡️ Per a retirar una calcomania el millor és utilitzar crema hidratant freda o un oli per a bebè. Productes com quitaesmaltes o desmaquilladors estan absolutament contraindicats si el nen és molt petit, ja que resulten altament agressius.
Tatuatges d’henna negra, prohibits!
Els tatuatges realitzats amb henna negra també poden provoquen un gran nombre d’efectes secundaris adversos en la pell. Segons adverteix l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), existeix un risc molt elevat de sofrir reaccions al·lèrgiques cutànies greus i d’experimentar sensibilització permanent si es realitzen aquests gravats temporals. Els nens són especialment tendents a patir aquestes conseqüències, segons documenta una publicació mèdica de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP).
L’henna negra s’obté barrejant henna natural —procedent de les flors i fulles d’un arbust— amb altres colorants, com la parafenilendiamina o PPD. Aquesta substància, habitual en els tints capil·lars permanents i semipermanentes, mai ha d’utilitzar-se directament sobre la pell, ja que pot desencadenar reaccions al·lèrgiques greus. Tal com indiquen des de l’AEMPS, “els usuaris poden quedar permanentment sensibilitzats, de manera que futurs contactes amb aquesta substància poden desencadenar un quadre de dermatitis al·lèrgica de contacte”.
Les reaccions al·lèrgiques poden aparèixer fins a diverses setmanes després d’haver realitzat el tatuatge. Les més habituals són l’enrogiment de la zona, butllofes, lesions supurantes, pèrdua de pigmentació i fins i tot cicatrius o descoloració permanent en la pell.
