Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bebè

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Bebès hospitalitzats, la importància de continuar amb la lactància materna

La llet materna no solament és el millor aliment per al nen, sinó que a més millora les seves defenses i escurça la durada de la majoria de les infeccions

El fet que un bebè estigui ingressat en un hospital no ha de representar un obstacle perquè segueixi prenent el pit. Diferents documents garanteixen aquest i altres drets dels nens hospitalitzats, i els pediatres destaquen la importància i els beneficis de mantenir la lactància materna en aquestes circumstàncies. Aquest text brinda informació sobre els drets dels menors hospitalitzats, el valor de la lactància materna per als bebès ingressats i les recomanacions sobre com actuar davant situacions especials, a més de consells per a mares i pares de bebès que entren en una clínica.

Drets dels nens hospitalitzats

Imatge: nenovbrothers

L’ingrés hospitalari d’un bebè o un nen molt petit és una situació traumàtica. Però pot ser-ho més encara si no es respecten els drets del menor. En aquest sentit, el Parlament Europeu va sancionar fa tres dècades -al maig de 1986- la Carta Europea dels Nens Hospitalitzats. Anys després, l’oficina xilena del Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) també va publicar un document amb els Drets del Nen Hospitalitzat. En aquests i altres protocols sobre aquest tema, la qüestió de la lactància materna ocupa un lloc fonamental.

El més important és que el petit hospitalitzat té dret a ser alletat per la seva mare a qualsevol moment del dia. Per això, les unitats sanitàries han de” facilitar la permanència de la mare, oferint-li alimentació i espai per dormir a l’hospital“, afirma el text d’UNICEF. Si per causes de força major la mare no pot estar tot el temps amb el bebè o bé aquest no pot prendre el pit directament, s’ha de procurar que la dona s’extregui llet per donar-la-hi després al nen, fins i tot encara que l’extracció es produeixi fos de l’hospital.

La lactància materna per a bebès ingressats

Fa pocs mesos, l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) va publicar un document informatiu respecte a aquest mateix tema: ‘Lactància materna en nens hospitalitzats‘. L’organisme destaca allí la importància de continuar amb la lactància materna durant l’ingrés dels bebès, no solament pels nombrosos beneficis que en general això redunda per a ells, sinó també perquè, en aquesta situació en particular, reporta alguns avantatges més.

La llet materna és “el millor aliment per a un nen malalt“, explica l’AEP, “ja que, a part de nutrients, aporta gran quantitat de líquids necessaris per a la seva recuperació, anticossos i cèl·lules vives que ajuden a les defenses del bebè i escurcen la durada de la majoria de les infeccions”. En altres paraules, una mare que alleta al seu fill a l’hospital fa molt més que alimentar-ho, doncs també ho ajuda a enfortir-se i a guarir-se al més aviat possible.

D’altra banda, donar el pit també té un efecte analgésico: actua contra el dolor, tant el provocat per la pròpia malaltia com el derivat de pràctiques mèdiques invasives, com la instal·lació de sondes o la realització d’anàlisi. A més, estar en braços de la mare i sentir el contacte corporal amb ella “ofereix al nen consolo i calma -afirma l’AEP- en un mitjà tan hostil per a ells com és un hospital”.

Com actuar en situacions especials

Els pediatres especifiquen què fer davant algunes situacions particulars que es poden presentar quan el petit està ingressat i que poden generar dubtes al moment de la lactància. Són les següents:

  • Pèrdua d’apetit. El bebè pot no tenir ganes de prendre el pit (ni ingerir cap altra cosa), a causa d’una pèrdua temporal d’apetit o a sentir dolor abdominal o en la gola en empassar. L’especialista determinarà la millor alternativa per a cada cas. La lactància sempre és beneficiosa, excepte casos específics que els metges determinin que fa mancada suspendre-la. En aquests casos, s’optarà per instal·lar un degotador amb sèrum.
  • Diarrea. Quan el nen sofreix diarrea, el major risc és el de la deshidratació. Per això, la recomanació general és donar de mamar amb molta freqüència i a demanda.
  • Vòmits. Si la pèrdua de líquids es produeix per via oral, és a dir, per vòmits, el suggeriment és suspendre la lactància durant algunes hores, durant les quals es poden donar petites preses o aplicar sèrum. El metge determinarà el més apropiat en cada cas.
  • Problemes respiratoris. Aquests problemes (pneumònia, bronquiolitis, asma, etc.) poden ocasionar dificultats al moment de mamar. Es recomana donar el pit sempre que es pugui -amb preses més curtes però més freqüents– i no substituir-ho pel biberó.
  • Operacions. El text de l’AEP destaca que els bebès poden prendre llet materna “fins a 3-4 hores abans de l’operació sense incrementar el risc analgésico”, cosa que no ocorre amb altres llets o aliments, que exigeixen un dejuni major. Prendre el pit, i en general estar en contacte proper amb la seva mare i el seu pare, permet als nens arribar més tranquils al quiròfan i reduir en part l’estrès normal d’una situació tan difícil com aquesta.

Consells per quan el nen ha de ser ingressat

A continuació s’enumeren alguns consells de l’AEP en relació amb la lactància materna per a mares i pares de bebès que han de ser hospitalitzats.

  • Al moment de l’ingrés, parlar amb el personal sanitari sobre els desitjos d’alletar. En el cas que es plantegés algun inconvenient, tenir presents els Drets del Nen Hospitalitzat, redactats per UNICEF, i la Carta Europea dels Nens Hospitalitzats.
  • Encara que a causa del problema que pateixi el petit no pugui prendre el pit, acompanyar-ho tot el temps que sigui possible i, si no hi ha impediments, tenir contacte físic amb ell: tenir-ho en braços, acariciar-ho, besar-ho, donar-li manyagues, etc. El nen necessita saber que els seus pares estan amb ell. El seu estat emocional i anímic és una part fonamental de la seva salut integral.
  • Oferir al bebè el pit a demanda sempre que sigui possible. Si durant un temps no pot prendre-ho, donar-li-ho quan aquest període acabi. Si el nen és major de sis mesos, donar-li també altres aliments.
  • Tractar de descansar i demanar ajuda a familiars i amics, si és possible, per acompanyar al petit de la manera més propera i apropiat.

Sacaleches hospitalaris, una ajuda per alimentar amb llet materna

En ocasions, el bebè no pot prendre el pit de forma directa, però sí alimentar-se de llet materna a través del biberó o d’altres mitjans. En general, els hospitals han de facilitar sacaleches a les mares.

Alba Padró, assessora de l’associació Alba Lactància Materna, en un article sobre els mètodes d’extracció de llet, es refereix als “sacaleches hospitalaris“, uns aparells que poden ser manuals o elèctrics i que poden aplicar-se en tots dos pits alhora. Són més grans i pesats i, per tant, més difícils de transportar que els propietaris, però també més eficaços. En parlar amb el personal sanitari al moment de l’ingrés del nen, es recomana preguntar si la clínica compta amb un d’aquests aparells.

Existeixen també uns sacaleches dobles més eficaços que els tradicionals per a la llar, però no tan grans ni tan pesats (ni tan cars) com els de hospital. És una bona alternativa per a les famílies que preveuen un ingrés de llarga durada o si el centre sanitari manca d’equipament suficient.

RSS. Sigue informado

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions