Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bebè

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Beneficis del teatre per als nens

El teatre estimula la creativitat i la imaginació dels petits, a més d'enfortir la seva autoestima, ajudar-los a deixar enrere la timidesa i fomentar en ells el treball en grup

Els beneficis del teatre per als nens són molts i molt variats. D’una banda, assistir a obres de teatre estimula en els petits la capacitat d’imaginar i del gaudi emocional i estètic. I, d’altra banda, fer teatre ajuda a l’expressió, la socialització, la seguretat i l’autoestima del menor. Aquest article detalla els beneficis del teatre, sobretot els relacionats amb la creativitat dels nens, amb la capacitat de gaudir mentre s’interpreta i dels usos pedagògics d’aquest art.

El teatre, una activitat amb múltiples beneficis per als nens

Imatge: Paha_L

El teatre és una activitat que ofereix una gran quantitat de beneficis per als nens, des dels dos llocs que aquests poden ocupar: espectadors i actors. Per això, tant l’assistència a funcions de teatre infantil com la participació dels petits en tallers de teatre -com a activitat extraescolar o fins i tot dins de l’escola- són molt enriquidores per a ells i els estimulen en múltiples sentits.

En paraules de Nora Embolica Sormani, especialista argentina en teatre per a nens, és “una disciplina d’aportacions invalorables, perquè d’una forma immediata i amena connecta al nen amb el món de l’art i li obre les portes de la sensibilitat estètica, de la reflexió, de la capacitat d’emocionar-se, riure’s i plorar i de comprendre diferents visions de la vida i del món“.

Els nens com a espectadors de teatre

Hi ha un model tradicional de teatre per a nens: aquell en el qual els actors i “teatristas” els involucren com a espectadors de manera directa. Això s’aconsegueix a través de demanar-los que facin palmells, que cantin, que responguin preguntes i fins i tot que alguns pugin a l’escenari a formar part de la funció. Segons explica Sormani en un article titulat ‘Espai i ideologia en el teatre per a nens‘, des de fa temps s’ha afermat una actitud de rebot davant aquestes pràctiques, que d’alguna manera subestiman als petits, doncs parteixen del supòsit que aquests no poden “entendre” el teatre i necessiten ser estimulats i entretinguts d’una altra forma.

L’opinió que sorgeix com a resposta a aquest model tradicional sosté que “la funció fonamental del nen espectador ha de ser la d’observar, mirar, contemplar els mons poètics i deixar-se afectar emocional, estètica, lúdica i ideològicament per ells”. Aquesta postura sembla situar als menors en un lloc més passiu, però en realitat consisteix a canviar el tipus d’acció. “D’aquesta manera -explica Sormani- el centre d’activitat del nen està situat en l’estimulació de la seva capacitat imaginària, en l’exaltació de la seva competència representacional i simbòlica”. Es genera així “un interessant paral·lel entre el teatre i la representació imaginària que el nen posa en exercici quan li llegeixen o llegeix un conte“, afegeix l’experta.

El teatre com un estímul per a la creativitat dels nens

Quan el lloc del petit ja no és el d’espectador sinó el de partícip en la pràctica del teatre, els beneficis es multipliquen. Gabriel Robles Gavira i Diana Civila de Lara, especialistes en educació de la Universitat de Cadis, es refereixen al taller de teatre com “un element fonamental per al treball educatiu i per a la vida mateixa”. Es basen en tres grans conceptes:

  • El teatre parteix del joc com a base de l’activitat humana. De fet, molts dels jocs infantils consisteixen, d’alguna manera, a representar una obra de teatre, on cada nen interpreta un paper (papà, mamà, herois de la televisió, jugadors de futbol, etc.).
  • Potencia el desenvolupament de l’expressió oral i corporal com a elements fonamentals de la comunicació humana.
  • La seva metodologia és participativa, democràtica, fomenta la cooperació, el treball en grup i estimula la reflexió sobre les diferents activitats, convertint-se en un vehicle per transmetre valors de tolerància, respecte, solidaritat, crítica i denúncia.

No són aquests els únics beneficis. La pràctica del teatre estimula la imaginació i la creativitat, sobretot quan es treballa amb tècniques de creació d’històries i amb improvisacions. També s’amplia el marc d’experiències del nen. L’acostament a diverses històries i personatges els permet, igual que la literatura, millorar la seva capacitat d’empatizar amb els altres. D’altra banda, la capacitat de posar el seu propi cos per donar vida a les històries els portarà a augmentar i reforçar la seva autoestima i la seguretat en si mateixos, qualitats de gran valor durant el seu desenvolupament.

I els beneficis no acaben allí. Hi ha uns altres que s’afegeixen de forma més aviat indirecta, però que també són importants: el petit incorpora hàbits de responsabilitat (com la puntualitat i les normes de convivència), exercita la memòria, controla la frustració, deixa enrere la timidesa, aprèn el valor de la pràctica, l’entrenament i l’esforç, reflexiona sobre si mateix i aprèn també a conèixer i controlar les seves emocions.

El joc dramàtic, gaudir del procés de fer teatre

El teatre s’ha utilitzat com a tècnica educativa de molt diverses formes. Existeix, de fet, l’anomenada pedagogia teatral, que busca emprar recursos i eines del teatre a l’educació dels nens. En ‘Manual de Pedagogia Teatral‘, l’educadora xilena Verónica García-Huidobro es refereix al que es denomina “joc dramàtic”, el qual té algunes característiques particulars que la distingeixen del que en general s’entén com a teatre.

La principal diferència radica que l’objectiu és desenvolupar l’expressió artística, i no tant muntar una representació teatral (encara que aquesta pot arribar). Aquest joc, a més, és més “informal”: té lloc a partir d’un projecte que sorgeix de forma oral i es desenvolupa a partir de la conversa, i no d’un guió escrit i acabat. Sovint, a més, les accions i els diàlegs s’improvisen al moment.

De la mateixa manera que els qui participen en un taller de pintura no necessàriament aspiren a convertir-se en grans artistes, ni tots els que cursen un taller d’escriptura somien amb escriure una novel·la, la pràctica del teatre en els nens no sempre ha d’acabar en la presentació d’una obra teatral. D’això tracta el joc dramàtic: aprofita tots els beneficis del teatre, però se centra en el procés d’aprenentatge i a gaudir d’ell. Així, el teatre no és una fi en si mateix, sinó un mitjà al servei dels petits.

RSS. Sigue informado

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions