Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Canvis d’humor durant l’embaràs, a què es deuen?

Les freqüents variacions d'ànim de la dona gestant són conseqüència d'alteracions hormonals i de la seva adaptació física i mental a aquesta etapa
Per Cristian Vázquez 1 de octubre de 2012
Img embarazada triste listado

Les sobtades alteracions en l’estat d’humor de les dones embarassades moltes vegades sorprenen a els qui tenen al voltant. Els canvis es poden succeir en qüestió de segons: alegria i tristesa, riures i llàgrimes. Factors hormonals i variables físiques i d’origen psicològic estan darrere d’aquests canvis d’humor, com s’explica a continuació. El següent article també aporta alguns consells que ajuden a reduir tals alteracions.

Els canvis d’humor durant l’embaràs són un fet constatat. Totes les dones que travessen aquesta etapa coincideixen en la fluctuació dels seus estats emocionals: són capaços de passar de l’alegria a la tristesa, o de la desgana a l’eufòria, de manera sobtada. Les causes de tals variacions són moltes i no sempre les mateixes en totes les persones. Però, en general, es poden reunir en dos grans grups: les modificacions hormonals, d’una banda, i l’adequació física i psicològica de la dona a la seva nova situació, per un altre.

Factors hormonals que canvien l’humor

Les alteracions hormonals desequilibren el cos de la dona, sobretot en els primers mesos de l’embaràs

La psicòloga perinatal Sara Jort assenyala que “les hormones de l’embaràs” (estrògens, progesterona, hCG, oxitocina i prolactina), a més d’assegurar el creixement del bebè, “preparen psicològicament” a la dona embarassada per a la maternitat. “Aquests canvis hormonals poden explicar que, de vegades, es donin alts i baixos d’humor al llarg del dia”, assenyala la psicòloga. Les variacions hormonals generen un veritable desequilibri en el cos de la dona, que acusa tals alteracions, sobretot, en els primers mesos de l’embaràs, quan tot és nou i els canvis resulten més evidents.

Variables físiques i psicològiques

Però les hormones no són les culpables de tot. “Emocionalment, la futura mamà també pot sentir-se diferent”, afirma Jort. “L’adaptació psicològica i emocional que implica l’embaràs és gradual i no totes les dones la realitzen de la mateixa forma”, indica. Això es deu a diferents motius. Alguns dels més importants es resumeixen a continuació:

  • Canvis físics. Les nàusees, els vòmits, els dolors en l’esquena o en les cames són circumstàncies incòmodes amb les quals, en general, no s’està acostumat a conviure. És lògic que posin de mal humor o desanimin a qui les sofreix, sobretot, quan són intensos o persisteixen durant molt temps. Alguna cosa semblant pot ocórrer, així mateix, davant el creixement del budell i l’augment de grandària dels sins.

  • Noves responsabilitats. Portar un fill en el ventre, a més de ser una experiència nova i fascinant, també representa fer-se càrrec d’altres qüestions. És normal que sorgeixin dubtes davant la nova identitat de ser mare. Cal cuidar de forma especial la salut, l’alimentació, així com assumir les diferents etapes del procés. Tot això, sovint, deriva en un cert nivell d’estrès. I l’ansietat, és clar, té com a conseqüència els canvis d’humor.

  • Por del futur. Els temors durant l’embaràs poden tenir com a origen la possibilitat de perdre el bebè durant la gestació. Existeixen altres preocupacions: saber si el bebè naixerà sa, si aconseguirà el pressupost familiar amb el nou membre de la casa, si la relació de parella resultarà afectada o si s’està, per exemple, preparada per ser una bona mare.

Consells per reduir els canvis d’humor

Hi ha una sèrie de consells per ajudar, en la mesura del possible, a minimitzar els canvis d’humor sobtats de la dona durant l’embaràs. La psicòloga Sara Jort enumera quatre pautes:

1. Trobar un espai en el qual la dona embarassada pugui compartir les seves inquietuds, emocions i experiències amb altres en el seu mateix estat o que ja siguin mares.

2. Menjar sa, descansar molt i realitzar alguna activitat física que sigui respectuosa amb la gestació: caminar, nedar, ballar o practicar ioga.

3. Informar-se sobre el funcionament (fisiologia) de l’embaràs i el part i assistir a reunions de grups de preparació per al naixement i suport a la lactància materna.

4. Estar envoltada de familiars i amics que li donin suport i seguretat.

L’entorn de la dona ha d’estar disposat a entendre els canvis d’humor de la gestant

En aquest sentit, és important que les persones que acompanyen a la dona embarassada estiguin disposades a entendre (o procurin fer-ho) els canvis d’humor sobtats i les variacions emocionals que ella experimenti. Encara que no sempre succeeix, el més idoni és que també els companys de treball assumeixin aquesta situació, perquè el dia a dia es faci el més suportable possible.

Un recurs que pot resultar valuós en aquests moments de tanta inestabilitat per a la dona embarassada és realitzar un llistat amb les coses que més l’alteren. Pot resultar una mica difícil precisament a causa del mal humor, però si aconsegueix apuntar-los tindrà una eina per identificar-los i poder evitar-los en el futur. O, almenys, per tractar de preveure’ls i controlar les seves reaccions.

Si s’agreugen, consultar amb un professional

En cas que els canvis d’humor de la dona durant la gestació siguin massa intensos, que es produeixin amb excessiva freqüència o durant un temps molt perllongat, és recomanable consultar amb un professional, ja que les variacions d’ànim poden derivar en una mica més greu: un quadre de depressió.

La depressió pot aparèixer al llarg de l’embaràs, en qualsevol de les seves fases. Les seves conseqüències són altes dosis d’ansietat, estrès i angoixa. En certs casos, també poden produir-se un avançament de l’anomenada depressió postpart, que es converteix així en una depressió preparto.

En qualsevol cas, l’ajuda d’un psicòleg especialitzat és important per superar aquests estats d’angoixa i possibilitar, d’aquesta forma, que la dona gaudeixi de l’embaràs amb tranquil·litat i il·lusió.