Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bebè

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Com aconseguir que els teus fills (adolescents) facin més exercici

Un mínim de tres hores setmanals d'Educació Física en Primària i AIXÒ, entorns segurs i educació cap a hàbits saludables són les claus perquè els joves siguin més actius

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 31 de Gener de 2020
Adolescentes practicando una actividad física: zumba Imatge: arembowski

El nivell de sedentarisme en els adolescents és preocupant. Tant, que per a l’Organització Mundial de la Salut (OMS), resulta necessari adoptar “mesures urgents” amb la finalitat d’incrementar l’activitat física entre els nens d’11 a 17 anys, doncs la seva salut actual i futura està en joc. Segons el major estudi sobre exercici físic en els joves realitzat a escala mundial per l’OMS, el 80 % adolescents en edat escolar (el 85 % de les nenes i el 78 % dels nens) no arriba al nivell mínim recomanat d’una hora al dia. A Espanya, estem una mica millor: la mitjana aconsegueix el 76,6 %, que en el cas dels nois baixa al 69,8 % i en el de les noies puja al 83,8 %. Què podem fer? En les següents línies expliquem quins són els beneficis de l’activitat física a aquestes edats, quines pautes podem seguir com a pares perquè els nostres fills facin més i quines mesures poder prendre sobre aquest tema des de centres educatius i administracions públiques.

L’avaluació de l’OMS, publicada al novembre en la revista The Lancet Child & Adolescent Health, va tenir en compte tots els tipus d’activitat física: el temps dedicat al joc actiu, les activitats recreatives i els esports, les tasques domèstiques actives, els desplaçaments a peu i amb bicicleta o altres tipus de transport actiu, l’educació física i l’exercici planificat. I coincideix en les conclusions amb les de el ‘Estudio Passos’ (setembre 2019). En aquest informe de la Gasol Foundation s’afirma que a Espanya el 63,6 % dels nens i adolescents entre 8 i 16 anys no fa aquests 60 minuts diaris d’activitat física moderada o vigorosa. I, a més, constata que aquest incompliment destaca entre les noies (el 70,4 % de les nenes no arriba al nivell recomanat enfront del 56 % dels nens) i entre els adolescents (el 72,4 % dels alumnes de secundària no compleix la recomanació, enfront del 55 % dels de primària).

De la bretxa de gènere també alertava al maig l’estudi ‘La participació de la dona jove en l’activitat física’, elaborat per l’Observatori de la Vida Activa i Saludable, amb la Universitat Rei Juan Carlos (URJC) i Fundació Mapfre. En ell es mostra que solament el 23,8 % de les noies d’entre 12 i 17 anys fan exercici 60 minuts al dia —un 16 % menys que els homes— i que el 83 % de les nenes i adolescents espanyoles no fan esport de forma habitual.

Per què els teus fills no fan més activitat física?

Per què aquesta situació? L’abús que es fa en el temps lliure de les pantalles (ordinador, mòbil, videoconsoles, televisió o tabletas) té molta culpa d’aquest sedentarisme. En ‘l’Estudi Passos s’alerta d’això. Víctor Arufe, director de la Unitat de Recerca de l’Esport Escolar, Educació Física i Psicomotricitat (UNIDEF) de la Universitat de la Corunya, també considera que un altre factor és la falta d’educació cap a un estil de vida saludable. “Si les famílies no es preocupen per educar als nens i adolescents cap a hàbits i rutines saludables, aquests rarament prendran la iniciativa”, sosté. A més, l’escassetat d’entorns segurs i alimentació poc saludable amb tants productes ultraprocesados tampoc ajuden.

Chicas practicando actividad física: baloncesto
Imatge: KeithJJ

En el cas de les noies, a més, es donen altres circumstàncies que l’informe de la URJC recalca: l’elevada càrrega acadèmica a la qual estan sotmeses i el fet que creuen que tenen menys habilitats i destreses per a l’esport i un major sentiment de por al ridícul quan interactuen amb els nois. I apunta que les dones comencen a abandonar la pràctica esportiva a partir del Batxillerat. La causa principal, comenten en l’estudi, és la seva maduresa i sentit de responsabilitat, que els fa preocupar-se més pels seus estudis i el seu futur que per la realització d’activitat física.

Però també influeix que les noies no trobin una oferta esportiva adaptada a les seves motivacions i que comptin amb menor suport de la família i el seu entorn proper per seguir fent esport. “Encara existeixen estereotips i prejudicis en relació a la dona i esport. Segueixo escoltant a pares que consideren que si la seva filla fa esport pot desenvolupar múscul i aniria en contra de la seva estètica corporal, igual que observo a famílies dir que al seu fill no ho apunta a patinatge perquè són tot noies”, confessa el professor Arufe.

Quins beneficis s’estan perdent

Tant uns com uns altres, si no fan l’activitat física suficient (una hora o més cada dia), es perden molts dels beneficis que aporta per a la salut durant aquesta etapa de la vida i que, en la seva majoria, es mantenen en l’edat adulta. Segons el també autor del blog Educació, Innovació i emprendimiento, l’activitat física produeix beneficis en cinc grans esferes:

  • Millora de la condició física augmentant les capacitats físiques com la força, resistència, etc.
  • Contribueix en l’aspecte social enfortint les relacions socials, compliment de normes, valors, ètica, etc.
  • En aspectes psíquics i emocionals, permet actuar a neurotransmisores com la dopamina, serotonina, norepinefrina… que generen sensació de benestar, milloren l’atenció, condueixen a un estat de calma i felicitat, etc. Dins d’aquests beneficis també es troben millores a nivell de processament de la informació, mecanismes de l’atenció, neurogénesis, potenciació de la memòria de treball, etc. el que pot conduir a una millora en el rendiment acadèmic.
  • La quarta esfera fa referència a les millores en la prevenció i rehabilitació de diverses patologies, especialment les associades al sedentarisme, com el sobrepès o l’obesitat. En aquest sentit, l’OMS destaca també que l’activitat física millora de la capacitat cardiorrespiratòria i muscular, la salut òssia i cardiometabólica. A més, com recentment ha defensat durant la seva tesi a la Universitat Pública de Navarra (UPNA) la doctora María Medrano, l’exercici físic supervisat combat l’aparició de fetge gras no alcohòlic (esteatosis hepàtica).
  • I finalment, l’activitat millora tot el relatiu a les habilitats motrius i components de la psicomotricitat que, al costat de la condició física, influeixen en diverses variables psicològiques com l’autoestima, autoconcepto o autoconfiança.

Què podem fer perquè realitzin més activitat física

Niños praticando actividad física en un parque
Imatge: christianecvo

Els informes citats revelen una altra dada preocupant: lmancant activitat física a aquestes edats és una tendència que es manté des de fa 15 anys i que no presenta senyals de canvi. No obstant això, animen a variar aquesta predicció. Com?

Les investigadores de l’OMS plantegen ampliar “urgentment” les polítiques i programes que han demostrat ser eficaços per augmentar l’activitat física dels adolescents, com la campanya britànica This Girl Ca, destinada a fomentar l’esport femení. També consideren que cal adoptar mesures multisectoriales que donin oportunitats als joves per portar una vida activa, en àmbits com l’educació, l’urbanisme i la seguretat vial.

Com a pares, des de ben petits se’ls pot anar introduint en rutines esportives que els facin créixer de forma saludable. “Si un nen petit veu que l’esport és una rutina que cal fer per créixer saludablement, en primària ho seguirà practicant i en secundària també. Hem d’aconseguir que els nens adquireixin un matrimoni amb la pràctica esportiva”, apunta el professor.

Quan amb prou feines caminen jocs en el sòl o activitats supervisades en l’aigua (piscina o banyera) serveixen. Jocs quotidians en el col·legi o al parc, com l’amagatall o saltar a la corda, per als menors de 5 anys i 30 minuts al dia d’exercici esportiu fos de l’àmbit escolar per a nens entre 5 i 12 anys són una manera de promoure-ho, segons l’estratègia InfaSEN (Somni, Exercici, Nutrició) o Infància amb Sentit, desenvolupada per un equip multidisciplinari de professionals sanitaris de quatre hospitals públics gestionats per Quirónsalud. També plantegen per a majors de 12 almenys una hora d’exercici fos de l’àmbit escolar i 30 minuts 2-3 dies a la setmana d’exercici d’enfortiment (rocòdrom, atletisme). I tot això, sense passar més d’una hora al dia amb jocs de pantalles.

Caminar, anar amb bicicleta i pujar les escales, en comptes de desplaçar-se amb cotxe o en altres mitjans de transport o usar ascensors i escales mecàniques, ja és un pas. Ballar, portar les bosses de la compra, passejar al gos o ajudar en l’hort o jardí també val. Anar al col·le caminant o amb bici i fer esport com a activitat extraescolar són opcions. Senderisme, arts marcials, esports d’equip com el bàsquet o el futbol i uns altres una mica menys socials, com la natació, el tennis o el patinatge, poden ajudar a fomentar en ells l’activitat esportiva. Amb regles, amb restriccions mínimes, de risc (escalada, surf), d’aventura (tobogans, parcs acrobàtics forestals, paintball)… com es proposa en aquest document oficial contribuiran a això. L’important és que les activitats siguin divertides i interessants per als nens, de manera que mantinguin una actitud positiva cap a l’activitat física durant l’adolescència i d’adults.

Adolescentes practicando actividad física: skate
Imatge: ottawagraphics

Per a la Gasol Fundation, és fonamental incrementar les hores i la qualitat de l’educació física als centres educatius, com també que el Consell Superior d’Esports, al costat de les comunitats autònomes i municipis, reforcin les iniciatives de foment de l’activitat física i l’esport fos de l’àmbit escolar.

Un mínim de tres hores setmanals d’Educació Física en primària i secundària, com ha proposat al Govern el Consell General de l’Educació Física i Esportiva, és una fórmula que va prenent cos. Comunitats com Andalusia, Castella i Lleó i País Basc ja han augmentat les seves hores lectives d’aquesta assignatura fins a tres. No obstant això, Arufe aposta per que col·legis i instituts ofereixin una hora al dia, com demanen des de la plataforma Change.org. “No podem conformar-nos ni amb una, dues o tres hores. Davant una societat tan sedentària com la qual tenim, l’escola ha de respondre i adaptar-se amb una hora d’Educació Física diària. Pequem d’una escola que preval i se centra solament en la memorització. Hem de caminar a una escola activa. I no solament l’escola, sinó que les universitats deurien promoure en tots els seus estudis una hora d’activitat física”, adverteix.

“Amb una societat plena de problemes de salut i amb malalties hipocinéticas com a principals causes de mort, l’escola ha d’actuar en conseqüència en ser un escenari on els nens passen majoritàriament el seu temps diari”, comenta el professor. Per aquest motiu, a més de l’hora diària, caldria tenir en compte altres opcions: potenciar l’ús de patis actius, disminuir la càrrega de deures escolars…

Més mesures que impliquin a governs i pares? Construir més parcs, deixar-los més temps de joc al carrer i menys de pantalles, potenciar l’ús de la naturalesa com a alternativa per realitzar activitat física… En definitiva, Arufe veu necessària una “educació integral que abordi un increment de l’activitat física paral·lelament amb una bona alimentació i rutines i hàbits saludables. Encara que un nen faci una hora d’Educació Física diària, si després, en arribar a casa, ingereix aliments amb moltíssimes calories, grasses i hidrats de carboni i passa la resta del seu dia assegut, de poc li va servir aquesta hora”, conclou.

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions