Amb prou feines hem pogut sortir de casa durant un parell de mesos per evitar els contagis per coronavirus i el col·lapse dels centres sanitaris. Després la restricció s’ha vist relaxada a determinades hores i per a certes activitats. Els nostres fills han canviat l’aula del seu col·le per les quatre parets de la seva habitació, encara segueixen les classes —no tots poden— a través de l’ordinador i cap pot gaudir dels milers de parcs infantils que omplen les nostres localitats. El teletreball amb els nens a casa encara és una realitat. El viscut en aquest confinament ha estat històric per a tots, fora del comú… i té els seus efectes en la infància. Però amb les pautes que assenyalem a continuació, aquesta situació i qualsevol altra que ens sembli inusual, serà més suportable amb els nens.
Pautes per afrontar situacions inusuals amb els nens
“Per què no puc sortir de casa?”. Aquesta pregunta ha sortit dels llavis de molts nens durant la quarentena. Com explicar-los alguna cosa tan complex sense generar-los por? UNICEF va publicar una sèrie de pautes útils que poden servir-te ara, durant la pandèmia, o a qualsevol altre moment fora del comú:
- Dedica temps a resoldre els seus dubtes i inquietuds, en un llenguatge adaptat a la seva capacitat de comprensió, però no enganyós. Si asseguis que et falten recursos per transmetre informació, pots recórrer a alguns dels contes que s’editen cada any sobre salut i malalties, ja que permeten als nens i nenes processar l’impacte emocional a través de la imaginació.
- Evita que s’exposin molt temps a notícies sobre el problema, encara que el tractament sigui adequat: l’estona que dediquem a un tema també pot transmetre inquietud, fins i tot sense usar el to alarmista.
- Evita involucrar-los en converses d’adults sobre la situació, especialment si són acalorades o inclouen bromes i dobles sentits: encara que no estiguem parlant amb ells, saben del que parlem i treuen les seves pròpies conclusions.
- Dedica un temps extra a detectar els malentesos que poden estar afectant a la seva percepció de la salut i la malaltia, perquè poden asseure les bases d’estereotips i prejudicis duradors.
- Mantingues la higiene, reconeix les circumstàncies quotidianes que posen en risc la salut i inculca el respecte per l’entorn. Són mesurades que estan a l’abast de nens i nenes des d’edats molt primerenques i els permeten desenvolupar el seu sentit d’autoeficacia i la seva seguretat en si mateixos.
- Dona exemple. De poc val ensenyar a rentar-se les mans si no ens veuen a nosaltres fer-ho sovint, o que els diguem que estiguin tranquils si ens veuen alterats. Des d’UNICEF recorden: “Gran part de l’aprenentatge es realitza per imitació i té un alt component emocional”.
La bretxa digital del confinament
Imatge: khamkhor
Una situació del confinament del tot anòmala per als nens és la que ha convertit la seva habitació de casa, en un aula i l’ordinador familiar, en pissarra. Això pot generar desigualtats, en funció dels recursos dels pares, l’orografia o el traçat de la xarxa. No en tots els domicilis es disposa de bona connexió a Internet, tabletas o impressora. “Aquesta bretxa és real –diu la doctora en Ciències de l’Educació i professora de Facultat de Formació del Professorat i Educació de la Universitat Autònoma de Madrid, Carmen d’Andrés–, però els docents estan fent un veritable esforç per ajudar a les famílies amb aquestes manques”.
Una altra diferència estreba entre els nens de col·legis en els quals està estès l’ús de tabletas i els de aquells en els quals no està normalitzat. “Aquests últims van a ser més depenents dels pares en aquest sentit”, afegeix la doctora. En qualsevol cas, aquestes disparitats no tindrien efectes notables en els nens menors de 15 anys. “A aquesta edat, tot és recuperable”, resol l’experta.
I lloc que no hi ha malament que per bé no venja, les limitacions tecnològiques poden tenir la seva part positiva. Com apunta Carmen Urpí, professora en el Departament d’Educació de la Universitat de Navarra i doctora en Pedagogia, els alumnes, a part d’estudiar i divertir-se, han de buscar “moments i espais per conversar i ajudar a casa. En aquest sentit, aquelles llars amb pitjor accés tecnològic poden ser paradoxalment més avançats en termes d’humanitat, si donen cabuda a més moments de genuïna relació familiar”.
