Com millorar el comportament dels fills en temps de pandèmia

El confinament va tenir els seus efectes en el pla emocional dels nostres fills: estrès, alteracions de somni, episodis de rebel·lia, rabietas, canvis d’humor, baralles entre germans… I després d’ell, seqüeles com a ansietat, por, trastorns obsessius o depressius i fins a regressions es van fer freqüents en molts nens i adolescents. Un any després, diversos d’aquests comportaments s’han instaurat en els nostres fills, a tenor de l’última enquesta del CIS.

Comportaments de nens i adolescents en pandèmia

Segons l’estudi, basat en una mostra de 3.083 entrevistes realitzades al febrer, en la majoria de les famílies (52,2%) els pares i mares reconeixen que han notat canvis en la manera de ser i de comportar-se dels seus fills i filles. Sobretot, consideren que han modificat la seva conducta (80,2%), els seus hàbits diaris (78,6%), amb alteracions de l’humor (72,7%) i en la manera de mostrar-se davant els altres (60,8%).

• En les seves conductes, els veuen menys sociables (62,20%) i retrets. I en la mateixa línia, observen que tenen por de sortir o relacionar-se. En menor mesura, s’han tornat més exigents i una mica agressius (41,8%).
• A casa els noten més irritables (77,2%), que protesten per qualsevol cosa, que contesten contínuament quan són represos i que es mostren més desobedients. També en la llar alguns xavals s’aïllen amb facilitat (53,6%) i uns altres reclamen molta atenció (65,2%).
• Amb els germans, es piquen per qualsevol cosa i mostren gelosia. I menys, però ocorre, es peguen amb facilitat.
• Els següents canvis d’humor són destacables: irritables (76,4%), es queixen per qualsevol cosa per petita que sigui i es mostren més exigents quan demanen alguna cosa i capritxosos. Estan nerviosos o amb ansietat (60%) i reconeixen que no poden parar.
• Les tecnologies els absorbeixen: passen molt temps davant la tele, juguen massa a la tauleta i usen moltes hores el mòbil. En canvi, un 41% diu que no fan exercici.
• Quant al somni, el 66,7% dels pares confessa que als seus fills els costa adormir-se.
• La seva relació amb el menjar no ha canviat molt, però mengen menys i són més capritxos amb els aliments en un percentatge que oscil·la entre el 42% i el 48%.

Imatge: sweetlouise

Aquestes conductes no difereixen massa del que avançava a l’octubre l’estudi ‘Adolescents, famílies i COVID-19: convivència o supervivència?’, realitzat el passat estiu també mitjançant entrevistes a 1.500 pares de joves d’entre 14 i 18 anys per Amalgama7 i la Fundació Portal. “Partíem de la hipòtesi que el confinament seria una oportunitat d’or perquè pares, mares i fills millorarien en aspectes com les tasques domèstiques o les escolars i els hàbits alimentaris. Però ens emportem una sorpresa. El nostre estudi dóna a conèixer que no ha reportat coses positives des de la perspectiva de la convivència en la majoria de les famílies. I des del posconfinamiento s’han adquirit hàbits que costen molt revertir”, apunta Jordi Royo, director clínic de l’entitat d’atenció terapèutica i educativa de joves i les seves famílies Amalgama7. Quins? El també vicepresident del Clúster de Salut Mental de Catalunya posa dos exemples:

• Quant a l’aïllament dels adolescents, abans del confinament la meitat abusava de les hores de pantallismo (addicció a les pantalles), tancament a les seves habitacions i de la poca comunicació. En el confinament es va col·locar sobre els 80 punts i ara ha baixat al 60%.
• Respecte a les males contestacions, abans gairebé un de cada tres nois responia als seus pares, una circumstància que en el confinament va pujar a gairebé 60% i que després d’ell s’ha quedat en un 53,3%.

Però hi ha més. L’estudi va explorar més conductes dels adolescents respecte a: col·laboració en tasques domèstiques, compliment de les tasques escolars, insults cap als pares, respostes d’agressió física cap als pares, hàbits alimentaris i consum de tabac, alcohol i derivats del cànnabis (marihuana, haixix). I excepte en les agressions als pares, que a penes hi ha hagut canvis (ha baixat una dècima respecte a abans del confinament), en la resta el creixement ha estat notori, sobretot en el cas de no col·laborar amb les tasques domèstiques (amb un 7,9% d’augment), insults cap als pares (5,9%) i mals hàbits alimentaris (5,5%).

Per què el meu fill es comporta així?

Per què es produeix aquesta situació? Amaya Prado, psicòloga educativa i vocal de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de la Psicologia de Madrid, considera que, encara que no hi ha una única causa, la principal és la fatiga pandèmica, aquest cansament psicològic de veure que l’actual situació no té fi pròxima. “Els nens no són aliens a aquesta sensació. I ho veuen amb les restriccions. I fins a vegades s’han de confinar i no anar a classe”, assenyala. “Aquest any de limitacions contribueix a la irritabilitat, al malestar”, apunta Jordi Royo, qui pensa que també en els adolescents té molt a veure el fet que sembla que últimament “només és delicte allò que té conseqüències”, per la qual cosa aposta amb menys multes i més tasques de reparació a la societat per a comportaments contraris al respecte humà, com els botellons, el vandalisme o el pillatge.

Molts nens han vist com els seus pares perden l’ocupació, familiars moren, els seus pares s’han separat… circumstàncies de la pandèmia que també marquen. I, a més, hem estat més permissius amb ells. “És difícil ser pares, però el que ha accentuat el confinament ha estat la sobreprotecció i el permisivismo. Si, per exemple, es fa els ulls grossos i la tècnica de l’estruç quan un fill no col·labora amb les tasques domèstiques, i les fem per ell, aquesta sobreprotecció comporta una injustícia: que els pares i les mares tenim més deures, i ells més drets”, comenta el psicòleg.

Amaya Prado també coincideix que als nens se’ls ha donat “més concessions lògiques i pròpies per les circumstàncies que estàvem vivint”. I això, unit al fet que les relacions s’han vist deteriorades per la distància social i no han pogut entrenar-se en habilitats socials, ara quan es relacionen “exigeixen i demanen aquestes prebendes que han tingut”, assegura.

Consells d’experts per a millorar el comportament dels fills en pandèmia

Imatge: ottawagraphics

➡️ Si es mostren més aïllats i menys sociables…

Si observem que té por de relacionar-se o mostra cert retraïment en les relacions socials amb els seus iguals, cal propiciar aquestes trobades guardant les mesures sanitàries. “Els adolescents han de sortir, ho necessiten. Les seves relacions, la seva vida, el seu desenvolupament evolutiu són al carrer amb els seus iguals. Però cal fer-los partícips de la solució d’aquest problema, dient-los que han de sortir, però com a molt amb cinc amics, amb distància de seguretat, sense compartir gots o altres coses, amb la màscara…  Si deixem que sigui l’altre el que s’hagi de cuidar i protegir, acabarà saltant-se les normes sanitàries: botelló, festes…”, assegura Amaya Prado. I si es neguen a sortir i es refugien en les tecnologies? La seva proposta: sortir amb ells a fer exercici físic a l’aire lliure (passejar, córrer…)

D’altra banda, Prado assenyala que en els nens, nenes i adolescents que es retreuen, “és important fer-los veure que respectem els seus espais, la seva distància, però que estem disponibles per a tot allò que precisin”.

➡️ Si estan més irritables, desobedients, exigents, ansiosos…

Els sentiments han d’aparèixer. És adequada l’expressió de les emocions. Però la psicòloga puntualitza: “Son les reaccions les que cal reconduir”. Com? En aquest cas, és convenient escoltar per què el nen s’està sentint així i ajudar-lo al fet que identifiqui el que sent per a modificar el seu comportament. I caldrà tractar-li des de la paciència, amb tranquil·litat i fent-li veure que li entenem i que l’ajudarem en la necessitat que precisi, sosté.

Però “com a pares i mares no hem de perdre la verticalitat de la relació, perquè per a educar correctament als nostres fills necessitem tenir autoritat”, recorda Jordi Royo. “Impera la idea de ser amics dels fills. Però ells ja tenen amics. Necessiten pares. En l’horitzontalitat, els nostres fills pretenen ser nostres iguals, i això els confon. En la família, cadascun té el seu rol. Si no construeixes una cultura de respecte a casa entorn dels vuit anys d’edat, això reverteix a la contra”, explica. Per això, davant les seves exigències i capritxos, Prado afegeix que cap la fermesa, posant límits de manera clara i constant dins de les circumstàncies, però amb paciència i afecte.

I què fem amb els més nerviosos? Intentarem que surtin a l’aire lliure a realitzar activitats per a poder calmar-se i cansar-se. I si cal estar a casa, l’alternativa serà aquelles en les quals també permetin moviment.

➡️ Si es barallen més amb els germans…

Cal tractar que siguin ells mateixos els que resolguin els seus propis problemes, mentre que els pares serem aquí de manera arbitrària i neutral. Però si el conflicte “es deu al fet que un d’ells abusa d’una conducta que minva els drets de l’altre, cal intervenir”, comenta el psicòleg clínic, qui també reconeix que, des de la seva experiència professional, hi ha dues conductes preocupants que es poden donar entre germans:

• Imitació: si la conducta que s’imita del germà és dolenta.
• Rebuig. Hi ha fills que s’enfronten als pares recriminant la conducta de l’altre germà, amb frases com “ens està amargant la vida a tots i la convivència familiar és dolenta, perquè li consentiu tot”. Aquest fill jutja als pares, els considera febles i que no adopten el seu rol. “I passa que quan el germà creu que els seus pares no fan justícia, se la pren pel seu compte”, adverteix Royo.

➡️ Si abusen del mòbil, la videoconsola, les xarxes socials…

La psicòloga alerta que estan veient moltes addiccions a les noves tecnologies. “Era el que els mantenia connectats amb el món exterior i els seus iguals, i ara toca posar-los límits, ordre… amb menys temps de pantalles i equilibrar-ho amb activitats a l’aire lliure”, suggereix. “I com a pares hem de donar exemple. En el sopar, es pot proposar un pacte de mòbils fora. Perquè estem connectats amb això de fora, i estem desconnectats amb això de dins”, manifesta Jordi Royo.

• És hora d’establir límits als teus fills amb les pantalles

➡️ Si els costa adormir-se a l’hora…

Si no dormen les hores que deguessin per la seva edat, s’ha d’intentar dur a terme activitats relaxants i rutines del somni abans d’anar-se a dormir. També ve bé fer activitats en les quals es puguin cansar físicament. I si tenen alguna por o inquietud, cal parlar-ho amb ells. “I si no es pot reconduir, s’ha de consultar amb algun professional de la psicologia”, recomana Amaya Prado.

• Trucs perquè els nens es vagin al llit ràpid

➡️ Si han adquirit mals hàbits alimentaris…

En l’estudi d’Amalgama7 i Fundació Portal es van definir mals hàbits alimentaris amb tres conductes que marquen l’avantsala d’un trastorn per anorèxia, bulímia o vigorexia: picotejo fora d’hores, no voler menjar amb la família o voler fer menjars alternatius a les de la família. “Quan un fill comença a tenir dificultats amb el menjar, això té tendència a progressar”, destaca el psicòleg.

Què fer? “Intentar mantenir les rutines alimentàries i encara que mengin una mica menys, que puguin menjar variat”, assenyala Prado. “I menjar en família —agrega Jordi Royo—. El sopar hauria de ser un moment fonamental, ja que igual és l’únic espai que tenim per a parlar, veure’ns i fer una mica junts. Si ho malbaratem amb mòbils o menjant per separat., la família perd contacte i comunicació”.