Després de dos mesos sense classes per evitar contagis del coronavirus, la volta al col·le cada vegada es veu més propera. Però hi ha molts dubtes als centres educatius i entre els docents, pares, mares i els propis escolars. UNICEF ha editat una guia que recull principis bàsics per assegurar el dret a la salut en la reobertura dels col·legis. Es tracta d’un llistat de recomanacions per donar resposta al repte, sense precedents, al que s’enfronta el sistema educatiu: protegir el dret a la salut de tots els nens, nenes i adolescents garantint el seu dret a l’educació.
Quines mesures d’higiene ha d’adoptar l’alumnat? I el professorat? Quina distància han de mantenir entre si? Com han de desinfectar-se els espais comuns? És segur que es reprenguin les classes presencials? Aquestes i altres preguntes ronden aquests dies els caps de pares, mares, escolars i professorat, que veuen com s’aproxima la volta a les aules.
És prioritari que els nens, nenes i adolescents tornin a l’escola, però no a qualsevol preu; el procés ha de fer-se de manera que es garanteixi el dret a l’educació i a la salut. Per això, a través de l’informe ‘COVID-19: Protegir la salut a les aules‘, UNICEF Comitè Español ofereix una sèrie de propostes per a una reobertura segura dels centres educatius, basades en les directrius internacionals elaborades conjuntament per UNICEF, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Federació Internacional de Societats de la Creu Vermella.
Imatge: Filippov
Quins reptes presenta la reobertura dels centres educatius?
L’emergència sanitària pot suposar que hi hagi nens o familiars que emmalalteixin, que estiguin en quarentena, o famílies que no s’atreveixin a manar als seus fills i filles al col·legi per por del contagi. A més, l’estrès i l’impacte emocional provocat per la COVID-19 pot augmentar la tensió en la llar i produir abandó escolar.
Als centres escolars, l’absència del professorat és major, en haver de cuidar a familiars o, també, per por. Alguns col·legis presenten dificultats per complir les mesures de salut i higiene, sobretot, aquells amb major nombre d’alumnat.
Consells per a la volta a les aules
Imatge: Hirani
UNICEF recorda que, en qualsevol de les fases d’aquesta emergència, han de garantir-se quatre factors: el funcionament segur del centre educatiu, la continuïtat de l’aprenentatge, la inclusió de les persones i col·lectius més vulnerables, i el benestar i la protecció de la infància. Tenint en compte aquests aspectes, la guia ofereix pautes per evitar contreure i propagar la COVID-19 als centres escolars:
- Impedir que les escoles s’utilitzin amb finalitats diferents als educatius.
- Assegurar la continuïtat de l’aprenentatge en tots els casos, amb metodologia mixta, combinant ensenyament online i presencial.
- Fomentar l’aïllament de contagis, amb protocols i processos per informar a les famílies.
- Distanciament físic, escalonant les hores del començament i la finalització de la jornada escolar, i mantenint un espai mínim de, almenys, un metre entre les taules de les aules.
- Establir rutes escolars segures, fomentant els desplaçaments a peu o bicicleta o utilitzant un vehicle particular.
- Garantir que en les instal·lacions se segueixin procediments de neteja i desinfecció adequats, desinfectant una vegada al dia com a mínim i, més freqüentment, baranes, taules, material esportiu, poms, joguines, materials d’ensenyament i aprenentatge, etc. Es recomana utilitzar lleixiu al 0,5 % per a superfícies i alcohol etílic al 70 % per a objectes petits.
- Garantir la higiene i seguretat en la preparació i/o distribució dels alimentos a l’alumnat i personal del centre. Els utensilis de cuina, vaixella i coberteria hauran de ser desinfectats, procurant una manipulació mínima. Els horaris dels menjars hauran de ser escalonats per evitar aglomeracions, amb temps per desinfectar entre torns.
- Promoure els hàbits higiènics.
- Els equips directius hauran de rebre instruccions i assegurar-se que tot el personal comprèn la informació bàsica sobre la COVID-19.
- Intentar no incrementar la bretxa educativa de les poblacions més vulnerables.
- Suport de les autoritats educatives per abordar les necessitats de salut mental i suport psicosocial de la comunitat educativa.
- Reforçar els recursos i estratègies dirigides a poblacions vulnerables, garantir la continuïtat dels serveis per a estudiants amb necessitats educatives especials i/o amb discapacitat. També, reforçar la figura d’una persona coordinadora de protecció i benestar per prendre mesures específiques de protecció per a nenes, nens i adolescents en risc d’explotació, abús sexual i maltractament en la seva llar, a l’escola i en la comunitat, atenent a les dinàmiques canviants del risc que planteja la COVID-19.
- Reforçar continguts i el desenvolupament de competències relacionats amb la salut.
- La prevenció i lluita contra l’estigmatització i la discriminació, amb mesures per evitar els prejudicis i exclusió d’els qui han estat exposats al virus.
- Promoure la participació infantil i les iniciatives dels estudiants és clau per involucrar-los activament en la resposta a la pandèmia i en la promoció d’actituds responsables.
“L’escola és molt més que un lloc on s’aprèn”
L’educació no pot parar. És una peça clau en la recuperació en qualsevol crisi, perquè aporta normalitat i un sentit de la rutina; és una via per salvar les diferents bretxes socials, econòmiques i educatives a les quals s’enfronta gran part de la població mundial.
Tal com recorda Henrietta Fore, directora executiva d’UNICEF, “l’escola és molt més que un lloc on s’aprèn. Per a molts nens i nenes, és l’única forma d’accedir a la seguretat, als serveis de salut i a la nutrició. Si no actuem immediatament, ampliant serveis vitals per a la infància més vulnerable, les devastadores repercussions de la COVID-19 duraran dècades”.
Imatge: Frank Dejongh
Tal com recorda Henrietta Fore, directora executiva d’UNICEF, “l’escola és molt més que un lloc on s’aprèn. Per a molts nens i nenes, és l’única forma d’accedir a la seguretat, als serveis de salut i a la nutrició. Si no actuem immediatament, ampliant serveis vitals per a la infància més vulnerable, les devastadores repercussions de la COVID-19 duraran dècades”.
Imatge: Frank Dejongh