Durant el confinament es va augurar un baby boom. No obstant això, un any després, la realitat és ben diferent. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), en el primer trimestre de 2021 el nombre de naixements ha caigut un 8,75% respecte a 2020. La incertesa dificulta la presa de decisions. I la que envolta a aquesta pandèmia també ho fa a l’hora de fer el pas cap a la paternitat o la maternitat. Però hi ha més factors. Expliquem quins són i aportem alguns consells que ajudin en la decisió als qui dubten si estan preparats per a això.
Ser pare o mare? Una decisió cada vegada més meditada
En l’actualitat ser pare o mare és una decisió més de la vida, potser la més important. La maternitat o la paternitat s’exerceix de forma més conscient i responsable. Les noves formes de criança conformen unitats familiars molt diferents a les de fa uns anys. I les tècniques de reproducció augmenten les possibilitats per a tenir fills també a edats més tardanes.
En qualsevol cas, els qui tenim fills i volem que siguin feliços, busquem donar-los certa qualitat de vida quant a educació, cures, béns materials, vacances… I abans d’això dediquem més temps a formar-nos, la incorporació al món laboral es retarda i, per tant, la independència econòmica per a mantenir una família també. I encara que tenir tant en realitat no és tan necessari per a viure, aquesta exigència a nivell cultural i social és alta, per la qual cosa ajornem el moment de ser pares als 35 (l’edat mitjana dels primerizos està entorn dels 30 anys). Ens ho pensem més abans de decidir-nos.
“No sé si és el moment”. “Ara no em veig amb fills; igual d’aquí a uns anys”. “Tinc por de perdre la meva llibertat si em converteixo en mare”. “Vull ser pare, però amb el món així?” Són preguntes i dubtes propis de persones amb ambivalència, dones i homes que pensen en la necessitat de canvi, en aquest cas ser pares, però que, d’altra banda, el rebutgen. “Hi ha una part del meu cap que prefereix tenir fills i una altra que prefereix estar on estic. Aquesta ambivalència cognitiva es veu molt bé amb els fumadors: es contemplen sense fumar, però els implica renunciar a algunes coses”, explica Miguel Herrero, psicòleg del Col·legi Oficial de la Psicologia de Madrid i professor associat de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM).
Imatge: Cparks
En el cas dels qui dubten en si fer el pas cap a la maternitat i la paternitat és freqüent que es vegin bé en la parella (o sense ella), amb desig de ser pares, il·lusionats, amb ganes de jugar amb els nens… però també al costat dels avantatges consideren els inconvenients: la criança cansa, econòmicament igual no estem tan bé, les vacances són diferents, els meus amics fan altres plans… “Tenir un fill és una font d’alegries, i també de preocupacions, de problemes, per la qual cosa si no tinc fills, no convisc amb adolescents, per exemple”, assenyala el psicòleg.
“Que una persona o una parella treballi les seves ambivalències cap a la criança (que tots tenim en major o menor grau) és un acte de responsabilitat i pot prevenir ensopegades en una de les tasques més importants a les quals ens enfrontem en la vida. De fet, tenim consultes relacionades amb una mala adaptació a la crisi que suposa l’arribada d’un bebè a la vida d’una persona, de la parella de progenitors i de la resta de la família”, comenta Blanca Armijo, psicòloga, psicoterapeuta i directora de CBP Psicòlegs (Madrid).
Llavors, davant aquesta dicotomia què fer? Demorar la decisió de ser pares o no. I això en el pla que ens concerneix, té les seves conseqüències, perquè la capacitat física de la dona per a tenir-los no és la mateixa als 25 que als 40 anys. A la pressió social que poden sentir se li uneix la del rellotge biològic. “Si la decisió s’ha anat posposant fins als 40 anys, apareix al voltant d’aquesta edat un replantejament sobre aquest tema perquè biològicament és un moment en el qual tots som conscients que no decidir és decidir que no”, reconeix Armijo.
En opinió de Miguel Hierro, altres raons més personals també poden estar influint, de manera que faciliten o entorpeixen aquesta presa de decisió:
- la infància que van viure o recorden aquestes persones pot fer-los inclinar-se per l’una o l’altra part de la balança. En aquest aspecte també coincideix Armijo, qui també apunta altres pors, com a possibles conflictes relacionals de la parella.
- valorar molt el temps lliure, sentir que no es tenen lligams, necessitar comptar sempre amb un marge de maniobra… facilita la demora.
- centrar la vida adulta en el gaudi tendeix a retardar o descartar la paternitat o maternitat. “Els espais d’oci d’adult, els tipus de joc i activitats… cada vegada són més. I alguns senten que tenir un fill implica renunciar a aquesta part de qualitat de vida”, diu el psicòleg.
- l’entorn social (familiar o d’amics) que té fills o no i com afronta aquesta situació pot animar a arribar a la maternitat o paternitat, o no.
Consells per a ajudar-te en la decisió de tenir fills
Quins consells donar a qui estiguin indecisos per fer el pas cap a la maternitat o la paternitat? És complicat. “El procés de convertir-se en pare o mare és psicològicament tan complex que no crec que es puguin donar pautes o consells generals. És normal que l’arribada al camí de ser pare o mare sigui complexa, ja que el camí ho és, i només es podrà entendre aquesta complexitat, quan un camina per ell, aprenent en cada pas com donar el següent”, confessa Blanca Armijo.
Imatge: Maria Lindsey Content Creator
No tinguis por als dubtes, pors i inquietuds
Com estar segur que estaré preparat emocionalment per a ser un bon pare o mare? Com garantir que tindré treball, habitatge adequat, temps i energia per a fer costat als fills en totes les seves necessitats, etc.? “El fet que apareguin pors parla que la parella o la persona és conscient de la responsabilitat que comporta tenir un fill i és capaç de tolerar la incertesa sobre la seva pròpia capacitat. En qualsevol cas, els pares només poden assegurar i comprometre’s en la intenció de protecció i cures als seus futurs fills, la qual cosa garanteix ser un pare o una mare ‘prou bo’ (com afirma D. W. Winnicott) que s’equivocarà segur en moltes ocasions, però que, si això ocorre i s’adona, intentarà resoldre-ho”, sosté la psicoterapeuta.
Confia en el teu instint
Posposar la paternitat o maternitat afavoreix fer aquest pas en millors condicions laborals, de maduresa psicològica, la parella haurà tingut temps de construir-se i negociar molts aspectes de la relació, etc. Però a vegades, com recorda la psicòloga, haver deixat passar massa temps va en contra de la fertilitat biològica i pot incrementar els dubtes sobre el projecte de família amb o sense fills de la parella.
Per aquest motiu Miguel Hierro aconselli no ignorar l’instint. “Afortunadament, tenir fills no és obligatori; es pot viure sense tenir fills. Per això cal confiar en el nostre instint. Podem tenir-los en la mesura en què sentim que podem tenir-los, perquè ens ve de gust tenir-los”, assegura.
Decideix en parella
Excepte en el cas de dones que opten ser mares en solitari, la decisió de tenir fills és un projecte vital fonamental en qualsevol relació de parella. “Però també és gairebé l’únic projecte en el qual difícilment un pot cedir per desig de l’altre en una negociació, perquè no hi ha res més personal i íntim que el desig”, destaca Armijo.
Llavors, si tenen visions oposades? “Podem treballar-les, entendre si hi ha pors o factors modificables a la base d’aquesta decisió que pugui portar a la parella a un acostament, però difícilment es produirà una negociació com pot ocórrer en altres decisions, com si comprar o no una casa. Renunciar a la paternitat o maternitat per l’altre o ser pare o mare si no es desitja és segurament un preu massa alt per a la relació de parella”, assenyala la psicoterapeuta.
Prepara’t per a renunciar
Tenir fills complica la vida, però també treballar, anar-te de vacances… Gairebé totes les decisions impliquen renunciar a altres coses, i no per això deixem de prendre-les. Això sí, tenir fills és una de les poques coses que no tenen marxa enrere. “Pots canviar de professió, tornar a estudiar, mudar-te, començar un treball i deixar-lo… però quan tens un fill el tens per sempre”, recorda Ferro.
No és el moment adequat? Fes aquesta prova
Per a les parelles que li ho han plantejat en la seva consulta i que pensen que aquest no és el moment, el psicòleg els posa tasca: “Han de descriure en què consisteix el moment adequat: que estiguem treballant els dos, que tinguem una casa amb més dormitoris, que la meva germana no s’embarassi alhora… Verbalitzen les circumstàncies que els animarien a tenir fills. I llavors, des de zero, se’ls anima a col·laborar amb aquestes circumstàncies: buscant casa, ocupació, parlant amb la germana…”.
Altres exercicis que poden ajudar a aclarir-te
Ann Davidman, psicoterapeuta familiar amb 30 anys d’experiència ajudant a persones que no tenen clar si desitgen tenir fills, proposa en un article en el mitjà estatunidenc Vox diverses activitats que poden servir per a treure de dubtes als indecisos. Aquestes són algunes d’elles:
- Fer una llista amb tres decisions preses en les quals sabies que era la decisió correcta i descriure quina sensació vas sentir en haver-les fet. “Aquesta és la sensació que mereixes experimentar quan decideixes ‘sí’ a la paternitat o ‘sí’ a una vida sense fills”, assevera.
- Simular que prens la decisió de tenir un fill i viure amb aquesta idea durant cinc dies. En aquest temps, has d’escriure diàriament com et sents. “Com més ‘real’ sigui aquesta decisió, més informació rebràs sobre tu”, recomana Davidman.
- Simular el mateix, però en el sentit contrari: no tenir fills. “Com més puguis enganyar a la teva ment perquè la decisió sembli real, més informació rebràs sobre tu”, afirma.
