Quan una dona perd un bebè durant la gestació, totes les atencions se centren en ella. Però, què ocorre amb el pare? Encara que d’una forma diferent que la mare, l’home també ha de superar el duel de la pèrdua. Per mitigar l’impacte emocional de l’avortament cal comprendre els seus sentiments, reforçar el vincle amb la seva parella i permetre-li expressar el seu dolor. També resulta efectiu per recuperar-se i sentir-se millor informar-se i buscar ajuda professional.
Els sentiments de l’home després de l’avortament
L’home, a diferència de la dona, no experimenta els canvis físics que es produeixen amb l’embaràs. Però sí és partícip de l’estat emocional que acompanya a la gestació: comparteix la il·lusió per tenir un fill, l’emoció d’observar la seva imatge i evolució en els controls ecográficos.
Viure amb la dona els primers moviments del bebè en el ventre són experiències que intensifiquen i reforcen la inclinació del pare amb el petit que està per néixer.
Després de l’avortament, el vincle creat entre el pare i el fill esperat sembla oblidar-se
No obstant això, davant una perduda gestacional, aquest vincle entre pare i fill sembla oblidar-se. Però l’home necessita que se li inclogui com a afectat, segons destaquen alguns estudis, a més de que el seu dolor i sentiments siguin compresos pels altres.
L’home necessita reforçar el vincle amb la parella
El que més reconforta i ajuda al pare que sofreix una pèrdua gestacional és poder mantenir una bona relació amb la seva parella. Així ho conclou la recerca ‘L’experiència dels pares en perdre un fill abans de néixer‘, (‘Fathers’ experience of losing a child before birth’), realitzada per especialistes de l’Hospital d’Elvsborg, a Suècia.
Compartir el dolor i parlar del que senten és essencial per recuperar la proximitat i intimitat amb la parella després de l’avortament. A més, “és una mesura aconsellable perquè l’home superi el duel”, apunta la terapeuta Mónica Álvarez. “La implicació de parella -apunta- facilita que l’home assumeixi la pèrdua”.
Permetre-li expressar el seu dolor
Després de l’avortament, l’home centra els seus esforços a cuidar i consolar a la dona i a intentar que es recuperi. Aquesta actitud provoca que deixi de costat el seu procés de duel individual i oculti el seu dolor als altres.‘Impacte psicològic en els pares davant la mort fetal en l’embaràs’ (‘Psychological impact of stillbirth on fathers in the subsequent pregnancy‘) és una recerca dirigida per la doctora Penelope Turton, de la Universitat St George de Londres. En ella assenyala que els homes es veuen obligats a adoptar el rol i actitud que l’àmbit social els atorga, és a dir, recolzar a la seva parella i mostrar-se fort davant ella.
L’home necessita també que el seu entorn li ajudi a expressar el seu dolorAquesta manera de procedir pot ser contraproduent i retardar la recuperació de l’home. Per això, és recomanable que l’entorn més proper (amics i familiars) ajudi al pare a expressar el seu dolor i li insti a parlar i compartir els seus sentiments perquè el duel s’assimili al seu degut temps.
L’ajuda professional pot ser molt efectiva perquè, tant l’home com la dona, superin el seu procés de duel després de la pèrdua d’un bebè. Segons l’estudi de la doctora Penelope Turton, gairebé la meitat dels pares participants en la seva recerca van buscar l’assistència de professionals de la salut per superar el seu dolor.
També es pot trobar recolzo en grups de pares i mares que han passat pel mateix procés, així com en fòrums o comunitats on line en els quals compartir l’experiència.
La lectura de llibres especialitzats en la pèrdua gestacional i la recopilació d’altres informacions sobre aquest tipus de duel resulta també de gran ajuda. Són un suport perquè l’home entengui el que li ocorre i com superar-ho.
