Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bebè > Nens > 2-4 anys

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Consells per cuidar als teus nebots per primera vegada

Prendre-li-ho amb calma i procurar un equilibri entre la complicitat i l'autoritat són algunes de les claus per al moment de quedar-se a càrrec dels nebots

img_tios sobrinos hd

Ja sigui per motius laborals o bé per permetre als pares trobin temps per a la seva vida social, gairebé sempre arriba un moment en el qual el nen es queda a cura d’un oncle o una tia. Per a ells, sobretot si encara no tenen fills, aquesta experiència pot resultar un veritable desafiament. Aquest article tracta la primera vegada dels oncles com a “pares suplents” i ofereix cinc consells per cuidar als nebots, que van des d’establir regles i prendre totes les precaucions necessàries fins a pensar activitats i jocs i proposar-se sempre alimentar el vincle afectiu amb els petits.

Els oncles i la primera vegada com a “pares suplents”

Imatge: avemario

Per a moltes persones, els nebots són una espècie de benedicció. Els fills dels germans -o, en un sentit més ampli, dels amics molt propers- es poden gaudir en plenitud, però sense moltes de les obligacions que impliquen els fills propis. Per això, una frase popular afirma que els oncles poden abraçar com els pares, acaronar com els avis, guardar secrets com a germans i aconsellar com a amics. Diuen, també, que els nebots són “el millor regal” que un germà pot fer.

En la relació entre oncles i nebots existeix un moment clau: l’ocasió en què l’adult ha de cuidar al petit per primera vegada. Les característiques d’aquest episodi en què l’oncle o la tia s’estrenen com a “pares suplents” depenen en bona mesura de si ja tenen fills o no, és a dir, del seu grau d’entrenament en la criança.

A continuació s’enumeren una sèrie de consells, que poden ser de gran utilitat sobretot per a persones sense molta experiència en la cura de menors, encara que els qui són pares o mares també han de tenir en compte.

1. Establir per endavant les regles i precaucions

Qualsevol que sigui l’edat del nen, això és el bàsic i elemental: tenir clar quines coses han d’o poden fer el petit i el seu cuidador i quines coses no. Aquest “manual d’instruccions” inclou des dels menjars o medicines que ha de prendre durant el temps que estigui amb el seu oncle, fins a diferents classes de jocs que pugui o no realitzar, l’ús de l’ordinador, la tableta o la televisió, l’hora d’anar-se a dormir, etc. També és convenient tenir apuntat i en un lloc visible i fàcil de localitzar els números de telèfon als quals s’hauria de cridar en cas que ocorregués qualsevol imprevist.

En general, és probable que els pares de la criatura assenyalin totes aquestes qüestions abans que l’oncle ho pregunti. Però per a aquest últim resulta de gran tranquil·litat prendre’s un temps en els dies previs per pensar en les possibles situacions que poguessin presentar-se i poder d’aquesta manera solucionar tots els dubtes que sorgeixin.

2. Prendre-li-ho amb calma

Imatge: Qole Pejorian

Aquest consell -repetit davant tantes situacions i sovint tan difícil d’aplicar- és clau quan es tracta de passar temps amb nens, atès que aquests perceben l’estat emocional de la persona que els cuida i són molt permeables al “efecte contagio”: si l’adult està tranquil, ells es tranquil·litzen, de la mateixa manera que els nervis i l’estrès del major també es transmet als menors amb facilitat.

És normal que apareguin temors, sobretot quan els nens són molt petits o encara bebès. Però la forma idònia de superar un temor és afrontar-ho. Xavier Méndez Carrillo, professor de Psicologia de la Universitat de Múrcia, ho planteja d’aquesta manera: “Com es va el temor a conduir? Conduint. Com desapareix la paüra a parlar en públic? Donant conferències. Com es va la por a la foscor? Quedant-se a les fosques i comprovant que no passa gens”. Doncs per perdre el temor, no hi ha una altra opció que cuidar al nen.

Si és possible, s’ha de procurar que la primera vegada que l’oncle cuida al nen sigui per poc temps perquè guanyi confiança. Pensar amb antelació en totes les alternatives que podrien presentar-se i preveure com actuar davant elles és clau per guanyar seguretat. I també és important tenir clar que és impossible -i tampoc seria desitjable- controlar tot el que els passa als petits.

3. Buscar l’equilibri entre proximitat i autoritat

De vegades l’oncle pot exercir el paper de “còmplice” dels seus nebots. “Amb els teus nens no et pots permetre aspirar al premio popularitat de l’any”, explica Ana Ribera “Molins” en un article dedicat al que crida “el sobrinismo” en el seu blog Cusis que (em) passen, base del llibre ‘Cusis que li passen a… una mare sense superpoderes’ (Ed. Esfera dels Llibres, 2013). Com a progenitor “has de ser ferm, ets el que posa les normes, el que organitza; en una paraula, el que diu que no”, afegeix, però, en canvi, “als teus nebots els pots dir que sí atot : ja tenen pares que els diguin que no”.

Si bé en algun sentit és així, és solament una part de la veritat. Sobretot quan l’oncle es queda a càrrec del nen, ha d’exercir l’autoritat que li exigeix el seu rol d’adult. Encara que pugui guardar secrets com un germà o aconsellar com un amic, en aquests casos també ha d’assegurar-se que el petit faci el que correspon i el que és millor per a ell, fins i tot quan a ell mateix no li agradi massa.

4. Pensar activitats i jocs

Imatge: krugloff

Una bona manera de relaxar-se i sentir-se preparat per al moment de quedar-se per primera vegada tot sol amb el nen és pensar activitats per entretenir-se junts durant el temps que han de compartir. Les possibilitats són molt variades: jocs per a interiors o per divertir-se a l’aire lliure, dibuixar i pintar, cançons per cantar i ballar, elaborar manualitats, cuinar, disfressar-se, etc. Davant qualsevol d’aquestes propostes, buscar els materials necessaris amb anterioritat no solament ajudarà a sentir-se més tranquil amb el nebot, sinó que a més aquest el sabrà valorar i agrair.

5. Proposar-se alimentar el vincle amb els nebots

Experts com el pediatre Carlos González -en una entrevista publicada per EROSKI CONSUMER– indiquen als pares que no solament han de passar molt temps amb els seus fills, sinó que aquest temps ha de ser de qualitat. Doncs el consell per als oncles en relació amb els seus nebots és el mateix. El temps de qualitat que es comparteix amb un nen és, entre altres coses, una “inversió”: el premi és l’amor del petit i el vincle amb ell, que es forja en aquests moments i activitats compartides, molt més que a través de regals i objectes materials. Saber-ho és la millor manera amb la qual un oncle pot afrontar no solament la primera vegada, sinó totes les ocasions en les quals li toqui quedar-se a càrrec del seu nebot. Així és com podrà gaudir d’aquest gran “regal” que el seu germà li ha fet.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions