Consells per evitar les lesions no intencionades en els nens

Les lesions no intencionades, un problema evitable

Les lesions no intencionades constitueixen la primera causa de mort a la franja etaria d’entre 5 i 18 anys en la Unió Europea. A tot el món, la quantitat de menors de 18 anys morts per aquesta raó és propera als 830.000, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Milions, a més, sofreixen les seqüeles d’aquests fets. Per això, aquestes lesions es consideren un problema greu a nivell global.

Des de fa uns anys, l’OMS promou l’ús de l’expressió “lesionis no intencionades” en lloc del terme “accidentis“. L’objectiu és “anar modificant la concepció que és un fet inevitable i sobre el qual no es pot influir”, segons informa la‘ Guia per a pares sobre la prevenció de lesions no intencionades en l’edat infantil‘, editada aquest any per l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP). De fet, la prevenció es considera “la mesura més eficaç per evitar la morbimortalidad” d’aquest problema. Així ho afirma Serafín Màlaga Guerrero, president de l’AEP, en el prefaci de la guia.

Màlaga Guerrero afegeix altres dades. En general, per als menors de 18 anys, el principal motiu de lesió traumàtica són les caigudes i precipitacions (un 35,6% del total), seguides pels accidents de trànsit (23,7%). Per als nens espanyols en edat preescolar, per la seva banda, les causes més freqüents són els accidents domèstics, caigudes, precipitacions des d’una certa altura, ahogamientos, cremades i intoxicacions.

Consells per prevenir les lesions no intencionades en cada etapa

Al llarg de les diferents etapes del desenvolupament del nen, el tipus de lesions no intencionades més freqüents va canviant. A continuació s’assenyalen les lesions més freqüents i les mesures apropiades per prevenir-les en cada període, segons les dades de l’AEP.

• Fins als sis mesos de vida. Com el petit té escassa mobilitat i autonomia, les lesions, en general, es produeixen a partir de caigudes des d’altura, els accidents de trànsit (el bebè com a passatger) i, en menor mesura, atragantamientos i cremades. És fonamental parar esment al fet que els mobles i accessoris (bressol, cotxet, motxilla portabebés, cadira del cotxe, etc.) compleixin amb totes les mesures de seguretat. I és essencial mai deixar sense vigilància al nen sobre un lloc del que es pugui caure, com un cambiador, el llit o qualsevol altre moble. També cal evitar que quedin al seu abast cordons o cintes amb els quals es pugui ofegar i objectes petits que es pugui portar a la boca. Un altre consell: no anar per casa amb líquids calents i sempre comprovar la temperatura de l’aigua abans de donar-li un bany.

• De sis mesos a un any. A les causes freqüents del període anterior s’afegeixen les possibles intoxicacions i els cops i caigudes que pot sofrir en començar a gatejar i caminar. Algunes claus en aquesta etapa consisteixen a cobrir les cantonades rectes o en punta dels mobles, impedir l’accés a escales, tapar els endolls, etc. Els bebès tampoc han de poder jugar en la cuina ni en la cambra de bany, ja que aquestes estades representen molts riscos. I s’ha d’extremar la vigilància per impedir que es porti objectes a la boca. Els mobles no han de córrer risc de caure i s’han d’evitar les superfícies relliscoses i les catifes que es puguin lliscar.

• D’1 a 3 anys. Les lesions més comunes són més o menys les mateixes que en les etapes anteriors: cops i caigudes en primer lloc, seguits per intoxicacions, atragantamientos, cremades i accidents de trànsit, aquests últims tant en el lloc de passatger com de vianant. Les que canvien són les circumstàncies en què es produeixen. El document de l’AEP destaca la importància d’aconseguir un equilibri entre la vigilància i la protecció, d’una banda, i la llibertat per explorar l’entorn, per l’altre. Per això, recomana “condicionar la llar, per no haver d’estar contínuament cridant l’atenció del nen”. Aquesta és l’etapa amb major incidència d’intoxicacions, la majoria de les vegades per via digestiva, encara que també per inhalacions o pel tacte. Convé tenir sempre a mà el número de telèfon de l’Institut Nacional de Toxicologia (91 562 04 20). I també cal tenir en compte que, en ser més grans i més forts, ara els petits poden tirar o bolcar mobles o aparells més grans: cal tenir especial cura amb televisors, ordinadors i uns altres.
• De 3 a 6 anys. El treball de l’AEP, coordinat pels pediatres María Jesús Esparza i Santi Mintegi, indica que en aquesta etapa “cobra especial importància la prevenció d’accidents, donada la important mobilitat i activitat física del nen i la seva gran curiositat”. Per això, si bé les mesures de precaució són, en essència, les mateixes que en l’anterior, és fonamental mostrar-li “els diferents perills en terrasses, ascensors, escales, piscines, vehicles a motor, etc.” i no oblidar “ensenyar-li amb l’exemple“: un fill pot escoltar mil vegades que no ha de fer alguna cosa, però amb que vegi als seus pares fer-ho una sola vegada, tractarà per tots els mitjans d’imitar-ho.
• De 7 a 12 anys. En l’etapa escolar el menor guanya autonomia, fins a adquirir-la gairebé per complet cap a la seva finalització. La missió dels adults és donar als seus fills la informació necessària perquè coneguin i respectin les normes i apliquin les mesures de protecció adequades. Aquesta informació abasta temes molt variats, des de com comportar-se amb el foc, el gas i l’electricitat fins al que ha de tenir en compte quan munti amb bicicleta, es banyi en la piscina, practiqui esports o en tractar amb animals (no provocar-los ni fer-los mal).