Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bebè > Bebès > 1-2 anys

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Consells per superar els moments de baixó durant la maternitat

Acceptar la pròpia tristesa, donar-se temps o estar atents davant una possible depressió posparto són claus per afrontar les dificultats de la criança d'un bebè

La maternitat és un període idealitzat. Amb molta freqüència, es representa com una etapa meravellosa, on solament hi ha coses bones. La realitat dista bastant d’aquestes imatges: són temps difícils, de molt cansament, solitud i moments de baixó. Aquest article explica els perills d’aquesta imatge mitificada de la criança i brinda algunes claus per afrontar les dificultats que comporta la maternitat, com acceptar la pròpia tristesa, fer “tribu”, proposar-se fer el que en realitat es desitja i donar-se temps, a més d’estar atents davant una possible depressió posparto.

Els perills de la imatge mitificada de la maternitat

Imatge: kalinovsky

En la nostra societat està la idea que la maternitat i la paternitat -en particular, durant els primers mesos o anys de la vida dels nens- és un període meravellós, ple de felicitat. Aquesta creença, encara molt arrelada i difosa pels mitjans de comunicació, fa bastant dany a moltes dones i homes, que comproven en el dia a dia de la seva pròpia experiència que, en la criança real, no tot és color de rosa.

Són èpoques de molt cansament i solitud. El bebè requereix atenció gairebé permanent, la qual cosa fa que els pares i les mares dormin poc i malament, amb les conseqüències sobre l’estat físic i l’humor que això comporta. La baixa per paternitat, a més, és breu, per la qual cosa són les mares els qui més sofreixen aquests efectes. “Tenir un fill és, entre altres coses, bastant agotador”, afirma Carolina de l’Olmo, filòsofa i escriptora, autora del llibre ‘On està la meva tribu?’ (Ed. Cabdal Intel·lectual, 2013). Per això, alerta del perill de difondre una “imatge mitificada de la maternitat”, ja que “el descobriment de les ambigüitats de l’experiència materna pot resultar dolorós”.

Les xarxes socials exerceixen un paper de gran rellevància. A Dinamarca existeix l’anomenat Institut de Recerca de la Felicitat, que també en 2015 va publicar els resultats d’un estudi segons el qual sense Facebook es viu millor. Una de les principals raons és que en aquesta xarxa social, com en unes altres, els usuaris tendeixen a mostrar-se sempre molt bé. Durant la criança d’un bebè, els textos, fotos i vídeos que es comparteixen en general corresponen a moments positius i de gran bellesa. Quan altres persones comparen la seva pròpia situació amb el que veuen allí poden sentir-se frustrats i tristes.

Claus per afrontar les dificultats de la criança del bebè

L’any passat, l’artista britànica Lucy Scott va publicar ‘Doodle Diary of a New Mom’ (“Diari garabateado d’una nova mamà”), en el qual retrata amb humor moltes de les agotadoras situacions que els pares, i sobretot les mares, han d’afrontar: el cansament, la falta de temps per a ells mateixos, haver de fer diverses tasques quotidianes sempre amb el fill en braços, etc. Aquests dibuixos, alguns dels quals es poden veure a la seva pàgina de Facebook, són una manera divertida de combatre aquesta “imatge mitificada de maternitat” que De l’Om esmenta. Però, més enllà d’això, afrontar dia a dia aquestes dificultats pot resultar complicat.

Existeixen diferents formes d’afrontar aquests moments de baixó i combatre la tristesa. A continuació, se citen una sèrie de consells per aconseguir-ho.

1. Acceptar la tristesa

La primera mesura per superar la tristesa és reconèixer la seva existència. Sovint, la pressió social que exerceix la imatge mitificada de la maternitat, i en menor mesura també de la paternitat, porta a un intent de minimitzar la situació o fer cas omís dels propis sentiments. “Com més temps passis negant la teva emoció, amb més intensitat la vas a sentir”, afirma la psicòloga Cristina Veira, realitzadora del blog ‘Anotacions d’una mare autònoma‘.

En què consisteix acceptar la tristesa? L’especialista enumera tres accions: explicar-li-ho a algú de confiança, que acompanyi i no jutgi; plorar quan es tinguin ganes de fer-ho; i evitar fer el que no sigui indispensable i que se sàpiga que empitjorarà les coses. Segons Veira, aquest primer pas és el més important i el que venja després serà molt més fàcil, perquè “després d’estar trist el que toca és tornar a estar alegre”.

2. Fer tribu

Per combatre la solitud de la criança, gens millor que “recuperar la tribu“. “Necessitem aquesta tribu poderosa amb la qual poder compartir els nostres sentiments, dubtes, emocions i moments“, assegura la mare bloguera Inma Alcázar, realitzadora de‘ De criança i altres aventures‘. D’aquesta manera és possible, reconeix, “evitar l’aïllament al que estem sotmesos en les societats modernes”.

Aquesta tribu es pot buscar en familiars propers, persones de molta confiança o, en particular, altres persones que estiguin passant per una experiència similar. Els centres de salut i moltes organitzacions sense ànim de lucre ofereixen l’alternativa d’aquests grups.

3. Pensar en el que es desitja fer i proposar-se fer-ho

En el seu llibre ‘Guia Urgent del Pare Primerizo‘ (Ed. Larousse, 2015), l’escriptor i dibuixant Rafael Esteve Lloret explica que el cansament i l’estrès de la paternitat, sumats als causats pel treball, li van portar a patir un atac d’ansietat. A partir d’aquest moment va procurar “fer millor les coses i prendre la vida amb més calma“.

“El primer que vaig fer -compte Esteve- va ser apuntar en un paper totes les coses que em feien sentir-me frustrat per no poder estar fent-les durant la paternitat”. Quan va acabar de formar una espècie de mapa dels seus desitjos, es va adonar que no eren tants, ni tan difícils, sinó més aviat coses simples: dibuixar més, llegir, aprendre a tocar la guitarra, practicar anglès, etc. Llavors, es va proposar “trobar un buit” per a elles en les rutines setmanals i va comprendre que la millor manera de fer-ho era combinar-les, sempre que fos possible, amb una necessitat: passar molt temps amb la seva filla. Així va ser com va començar a dibuixar amb ella, a tocar la guitarra quan la feia dormir, etc., i d’aquesta manera es va sentir molt millor.

4. Donar-se temps

En ocasions, la tristesa prové dels dubtes sobre si es fan les coses bé, d’aquest temor de “no ser una bona mare” o “un bon pare”. “En moltes ocasions, aquesta sensació de no fer res bé ve determinada per unes expectatives irreals o inassolibles”, explica Amelia Fuentes Valenzuela, psicòloga especialitzada en infància i membre de l’Associació Europea de Psicologia Clínica Cognitiu Conductual (AEPCCC). Davant això, els especialistes recomanen baixar el nivell d’autoexigencia, no comparar-se amb els altres pares i donar-se temps.

Adrián Cordellat, realitzador del blog ‘Un papà en pràctiques‘, compte que, durant el primer any de vida de la seva filla, li va resultar “bastant frustrant” comprovar que el vincle entre tots dos existia, però era molt més feble que el que la nena tenia amb la seva mare. “Em costava entendre que no pogués estar cinc minuts entretinguda amb mi”, recorda Cordellat. Després la situació va canviar. I quin és la clau? El pas del temps. La filla va créixer, va adquirir noves capacitats i va guanyar autonomia pel que fa a la mare. Per això, el seu consell és: “Tingueu paciència, no desespereu. Al final, si sou pares presents en el dia a dia dels vostres fills, tot es redueix a una qüestió de temps”.

5. Parar esment a una possible depressió posparto

Els moments de tristesa són normals davant una situació que exigeix tant esforç com la criança d’un bebè. Però s’ha d’estar atents per identificar si la qüestió va més enllà d’un baixó ocasional i adquireix les característiques d’una depressió posparto. La depressió posparto, segons un estudi recent, afecta al 13% de les mares espanyoles i també a molts pares.

Tractar de tenir un bon descans i una bona alimentació, aprofitar l’ajuda que brindin altres persones, buscar temps per a la distracció i la diversió i cuidar la intimitat amb la parella són algunes claus per allunyar la depressió posparto. Si aquests consells no ajuden i es pateixen símptomes més importants (insomni, crisi de pànic o ansietat, sensació d’incapacitat per cuidar del nen, etc.) el que es recomana és acudir a un professional.

RSS. Sigue informado

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions