Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bebè

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Controls clínics a partir del segon trimestre

Descartar la diabetis gestacional, el VIH o la incompatibilitat entre la sang de la mare i el fetus són proves que es realitzen en aquesta etapa

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 20deOctubrede2011
Img microscopio Imatge: ACC

El control mèdic de l’embaràs, que s’inicia a partir de la setena setmana, ha de continuar durant tot el procés de gestació. Fins al final. Així, algunes proves del primer trimestre es repeteixen en els mesos posteriors. Unes altres, en canvi, es realitzen quan l’embaràs està més avançat o a punt d’arribar a terme.

Img microscopio 3 01
Imatge: ACC

Segon trimestre: després de la diabetis gestacional i el Rh

En el segon trimestre (setmanes 24-28), es realitza el Test d’O’Sullivan per descartar la diabetis gestacional. Aquesta prova analitza la sobrecàrrega de glucosa (sucre) en sang. Solament si es troba alterada es realitza una corba de glucèmia per descartar o confirmar el diagnòstic de la diabetis gestacional, que afecta al 10% de les embarassades, encara que es resol després del part. Detectar-ho és important perquè el bebè podria ser massa gran i obligar a practicar una cesària, a més d’incrementar el risc d’obesitat en la seva adultesa.

En aquest període es realitza també un nou hemograma. Si en l’analítica anterior s’ha confirmat que el RH és negatiu, es practica el Test de Coombs Indirecte per comprovar que no existeix incompatibilitat entre la sang de la mare i la del fetus, i que la mare no desenvolupa anticossos contra aquesta.

Tercer trimestre: factors de coagulació i streptoccocus

A la recta final es repeteix l’hemograma i la prova per descartar la infecció per VIH, el Test de Coombs Indirecte i, de cara al part, s’analitzen els factors de coagulació de la sang. Cap a les 35 o 36 setmanes es fa un cultiu del fluid vaginal i rectal per assegurar-se que la mare no sigui portadora del Streptoccocus del grup B. Aquest cultiu s’obté a partir d’una mostra de fluid que es pren amb una turunda o hisop. L’objectiu és evitar que el bebè s’infecti en passar pel canal del part.

Si es constata la seva presència en la flora genital, que ocorre en el 25% dels cultius, segons Josep Armengol, cap clínic d’Obstetrícia del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona), se li administra a la mare un antibiòtic abans del part.

Descartar la grip A si escau

La grip A, causada pel virus H1N1, s’ha convertit en l’estel mediàtic de les malalties d’hivern, especialment des que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) advertís que les embarassades es trobaven entre els grups de risc d’aquesta infecció vírica i havien de rebre la vacuna antigripal. Però això no ha suposat cap canvi en el protocol de les proves de l’embaràs. Solament implica que les gestants amb febre i símptomes gripales han d’acudir a urgències i que el ginecòleg ha de valorar, si és un cas sospitós de grip A, un cultiu amb un frotis nasofaríngeo per esbrinar si es tracta de l’H1N1 o d’un altre virus. Però no es realitzarà de forma generalitzada.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions