Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Controls clínics en el primer trimestre de l’embaràs

Totes les embarassades, fins i tot les dones sanes, haurien de sotmetre's als exàmens de seguiment de l'embaràs
Per Clara Bassi 20 de octubre de 2011
Img mujer bascula
Imagen: CONSUMER EROSKI

Les proves de l’embaràs segueixen un protocol molt estricte perquè el procés culmini de forma feliç, tant per a la mare com per al fetus. Saltar-les-hi comporta riscos innecessaris, ja que gràcies a elles es poden detectar i prevenir nombrosos problemes de salut matern-fetals. Però en què consisteix aquest estret seguiment? Es fonamenta en un triple control: clínic, que consisteix a acudir a les visites mèdiques; analític, que implica sotmetre’s a diverses anàlisis cada trimestre; i ecográfico, que comprèn la realització de tres ecografias.

Tota embarassada hauria d’iniciar el control de la gestació a partir de la setmana set o vuit. Aquest examen clínic inclou una visita mensual al metge, en la qual es vigila el pes, la tensió arterial i les proteïnes de l’orina. La detecció de xifres de pressió altes i nivells elevats d’albúmina en l’orina indicarien que la dona pot haver desenvolupat hipertensió gestacional, que seria necessari analitzar en profunditat. El professional també parla amb l’embarassada per sondejar com es troba, practica una exploració abdominal, escolta els batecs del cor fetal, mesura l’altura uterina i comprova la col·locació del fetus.

Primer trimestre: descartar infeccions i anomalies

En el primer trimestre, es realitza una analítica per esbrinar el grup sanguini de la mare i el seu factor RH. Se li realitza un hemograma (recompte global i en percentatges dels tres tipus bàsics de cèl·lules i la seva morfologia), una anàlisi d’orina per descartar infeccions i serologies de malalties infeccioses que poden ser rellevants per a la bona evolució de l’embaràs i el desenvolupament del fetus. És fonamental detectar a temps si la gestant és portadora d’una d’elles.

  • El “Toxoplasma gondii” és el paràsit causant de la toxoplasmosis, que s’origina, sobretot, per menjar carn o derivats, crus o poc cuinats que continguin quists del paràsit. L’aigua, la terra o els vegetals contaminats són la segona font d’infecció, mentre que el contacte amb els gats domèstics es considera un factor de risc baix. La seva prevalença en dones en edat fèrtil és molt variable, entre el 15% i el 77%. La seva detecció és important perquè el 15% dels fetus infectats són simptomàtics en néixer per malalties contretes abans de les 24 setmanes. Poden sofrir hidrocefàlia, calcificacions intracraneales, corioretinitis i convulsions, encara que solament el 4% tenen seqüeles neurològiques permanents, mort o ceguesa bilateral.
  • Hepatitis B i C. La gestació és una bona oportunitat per fer un garbellat poblacional del virus de l’hepatitis B (VHB), ja que la transmissió vertical (de la mare al bebè) és molt alta, de fins a un 80%, si l’antigen HBe és positiu. En els casos negatius, aquesta xifra se situa entre un 10% i un 25%. Per prevenir-la s’administra gammaglobulines específiques i es vacuna immediatament als nounats. Malgrat tot, un 10% dels bebès de mares amb antigen HBe positiu poden contagiar-se. Quant a la infecció crònica per VHC, el risc de transmissió vertical s’apropa al 5%.
  • Lúes o sífilis és una infecció sistèmica produïda pel “Treponema pallidum”, que té dues vies de transmissió: sexual i placentària. En els últims anys s’ha registrat un increment important dels casos, per la qual cosa el seu garbellat gestacional és clau. El risc de transmissió intrauterina es dona a partir de les 14 setmanes de gestació i augmenta de manera progressiva. Si la gestant afectada no rep tractament amb penicil·lina i es produeix la transmissió intrauterina, el resultat és d’un 40% d’avortaments espontanis o morts perinatals i un 40% de nens que naixeran amb sífilis congènita. Solament el 20% restant no emmalaltirà, precisa Sandra Hernández, especialista en Ginecologia i Obstetrícia del Departament de Medicina Matern-Fetal de l’Institut Clínic de Ginecologia, Obstetrícia i Neonatología de l’Hospital Clínic de Barcelona.
  • La rubèola és una infecció de transmissió respiratòria, produïda per un virus de la família “Togaviridae”. L’actual programa de vacunació a Espanya es realitza a través de dues dosis de la vacuna triple vírica i ha proporcionat una immunitat per a tota la vida en el 95% dels casos. Per aquest motiu, gairebé ha estat erradicada per complet, amb casos d’infecció congènita excepcionals, en general importats de països sense vacunació sistemàtica. La rubèola congènita és una infecció crònica que comporta seqüeles greus per al fetus, d’aparició tardana, entre les quals figuren la cardiopatia, l’oftalmopatía, la sordera i la microcefàlia.
  • El VIH. En els últims anys, la transmissió vertical d’aquest virus ha disminuït i és inferior al 1% gràcies a la seva detecció en l’embaràs. Encara que el virus pot travessar la placenta a qualsevol moment i contagiar al bebè, el major risc es dona en les setmanes prèvies al part i durant el mateix. Si la gestant és seropositiva, durant les setmanes anteriors a l’enllumenament se li administra un antirretroviral per disminuir el risc de contagiar al bebè.