Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bebè > Bebès > 1-2 anys

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Criar sola al teu fill, una tasca difícil

La gran majoria de les llars monoparentals a Espanya estan encapçalats per una dona, i més de la meitat viu en situació de pobresa

img_madres solas desafios hd

A Espanya hi ha més d’1,7 milions de llars monoparentals, el 82% encapçalats per una dona. Més de la meitat ha de viure amb menys de 600 euros mensuals i es troba en risc de pobresa, la qual cosa ocasiona que els drets de molts nens es vegin vulnerats. Aquest article es refereix a les dificultats de criar als fills amb pocs diners, a la qüestió de gènere implicada en aquest tema -el que porta als experts a parlar de “monomarentalidad”- i a les dificultats laborals que pateixen aquestes mares. A més, enumera algunes propostes per tractar de revertir el problema.

Criar als nens amb pocs diners

Img madres solas desafios arti
Imatge: IuriiSokolov

Més de la meitat de les dones que encapçalen una família monoparental a Espanya estan excloses del mercat laboral, o treballen en condicions de precarietat, i han de treure endavant a la seva família amb menys de 600 euros al mes. En concret, el 56% de les mares en aquesta situació ha d’organitzar-se amb un pressupost inferior. D’aquestes dones, el 45% està en l’atur i el 65% són aturades de llarga durada (és a dir, han estat inscrites com a demandants de treball en almenys 12 dels últims 18 mesos). Amb prou feines el 16% de les dones que formen part d’aquest col·lectiu percep més d’1.000 euros mensuals. Aquestes dades revelen les grans dificultats que les dones han de superar en l’actualitat per criar als seus fills.

Aquestes xifres procedeixen de l’últim informi ‘Dones amb responsabilitats familiars no compartides i ocupació‘, elaborat en 2015 per la Fundació Adecco. I coincideixen en les seves conclusions amb l’enquesta de condicions de vida, realitzada per l’Institut Nacional d’Estadística, de 2014, segons la qual el 53,3% de les llars monoparentals es troba en situació de pobresa.

Monomarentalidad, dones soles a càrrec dels seus fills

En les famílies formades per un sol adult i els seus fills, “la pobresa i l’exclusió social impacten significativament més que en la resta”. Així ho detalla l’informe ‘Més soles que mai‘ (subtitulat ‘La pobresa infantil en famílies monomarentales’), publicat per l’ONG Save the Children al juliol de 2015.

A Espanya, hi ha 1.754.700 llars compostes per un adult amb almenys un fill a càrrec. En la gran majoria (el 82%), aquesta persona és una dona. “Aquest fet -assenyala l’informe- fa imprescindible abordar aquesta situació amb un enfocament de gènere que permeti una millor identificació dels factors d’exclusió”. Per això, per contribuir a fer visible aquesta realitat, en els últims anys s’ha imposat el terme “monomarentalidad”.

El document de Save the Children inclou dades alarmants: la meitat de les dones en aquesta conjuntura tenen problemes relacionats amb l’habitatge (riscos de desnonament, impagaments, deutes hipotecaris, etc.); més d’una quarta part ha deixat de comprar medicines o de seguir tractaments o dietes a causa de problemes econòmics; i a quatre de cada deu no els aconsegueix els diners per solucionar les despeses de la casa, ja que ni tan sols poden mantenir la llar a una temperatura adequada.

Dificultats laborals, una realitat per a les mares soles

Ja en 2012, un estudi sobre famílies conformades per un sol adult i almenys un nen al seu càrrec, publicat pel Ministeri de Sanitat, alertava sobre aquestes qüestions. Afirmava que les persones encarregades “tenen dificultats laborals” i que “el seu salari mitjà és molt inferior al del conjunt d’adults a càrrec d’una llar”. A més, “no solen supervisar el treball d’altres persones i freqüentment disposen de contractes temporals”, apuntava.

El mateix text assenyalava que aquests adults a càrrec “tenen necessitats especials de conciliació de la vida laboral i familiar, havent de recórrer en major mesura que el conjunt de la població adulta espanyola a familiars i amics/as o professionals remunerats/as per a la cura dels menors”. I també posava èmfasi en el fet que aquestes persones “experimenten majors problemes de salut, sobretot en edats primerenques”.

Com expliquen des de Save the Children, “la cura dels fills i la falta de mesures de conciliació resulten determinants a l’hora de no optar a treballs amb majors jornades”. Est és el principal motiu que els seus ingressos siguin menors i que, en moltes ocasions, siguin “treballadores empobrides”.

Propostes per tractar de revertir la situació

Save the Children enumera al seu web quatre propostes -que són al seu torn “reclamacions”– per revertir, en part, aquesta situació. Són les següents:

  • 1. Ampliació de la deducció per maternitat per a mares soles en risc d’exclusió social amb fills menors de 3 anys. La sol·licitud implica que això es realitzi sense tenir en compte si la mare té treball remunerat, ni un possible increment de la prestació econòmica per nen a càrrec o menor acollit.
  • 2. Protecció als petits enfront de desnonaments i desallotjaments per llei. Per l’ONG, aquestes famílies haurien de considerar-se col·lectius beneficiaris d’ajuda al lloguer i tenir prioritat en l’accés a habitatges protegits.
  • 3. Establiment d’una prestació per maternitat no contributiva per a mares en actiu sense recursos que no hagin treballat mai.
  • 4. Ampliació del permís de maternitat fins a un any per a caps de famílies “monomarentales”, amb retribució salarial completa durant tot aquest temps.

L’aplicació d’aquestes mesures no solucionaria el problema, però seria una enorme ajuda per a totes aquestes dones que, com afirma el document, “passen inadvertides als ulls de tots, excepte als dels seus fills”.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions