A Espanya, entre el 5% i el 10% dels nens té dermatitis atópica o èczema. Aquest problema es produeix per causes genètiques i sovint es manifesta en bebès de pocs mesos de vida. Si ben no té guareix, és possible prendre algunes mesures per alleujar els seus símptomes i, en tot cas, evitar que empitjorin. Aquest article explica detalls sobre la malaltia, descriu alguns dels factors més perjudicials per a la pell atópica i enumera consells per cuidar la pell dels petits que la pateixen.
La dermatitis atópica, un mal que afecta a molts bebès
La dermatitis atópica és una malaltia de la pell. Es produeix per motius genètics i hereditaris, que fan que el teixit cutani manqui de certes proteïnes i sigui, en general, més sensible que la pell de les altres persones. El seu principal símptoma és el prurito (irritació i picor) i afecta sobretot a la cara, el cuir cabellut, el tors, els colzes i els genolls. És un trastorn crònic que, segons l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP), afecta a entre el 5% i el 10% de la població infantil del nostre país.
Aquest problema, conegut també com a èczema, pot manifestar-se a qualsevol moment de la vida d’una persona, encara que és més freqüent en els bebès en el que es diu dermatitis atópica del lactant. Sol començar cap als cinc mesos de vida, encara que en ocasions sorgeix abans, entorn dels dos mesos. En general, juntament amb la irritació es produeixen pápulas, erosions, exsudació i crostes. A més de les ja esmentades, altres parts molt afectades en els nens són el dors de les mans i les zones d’extensió de les extremitats.
En el cas que es produeixi entre els dos i els set anys d’edat, es coneix com a dermatitis atópica infantil. En aquest període, les lesions més comunes són a les zones de flexuras, en particular els genolls i els colzes.
Factors que empitjoren els efectes de la dermatitis atópica
La dermatitis atópica es fa evident quan algú sofreix irritacions o altres símptomes en circumstàncies on altres persones no tenen aquest inconvenient. Ramón Grimalt, dermatólogo de la Universitat Internacional de Catalunya, assenyala el cas de molts menors que pateixen problemes quan es banyen en una piscina amb aigua clorada. Sovint “es dona l’error de creure que el clor és el culpable”, però acaben per descobrir que es tracta, en realitat, d’èczema.
Així mateix, els bebès i nens atópicos sofreixen els símptomes de la dermatitis atópica en situacions quotidianes: el contacte amb el sabó i altres productes d’higiene personal, amb peces de llana o altres materials, irritacions produïdes per la bava o la llet que es vessa a la zona de sota la boca o en el coll o la pell de la zona del bolquer quan està en contacte amb les deposicions durant un temps que a un nen no atópico no li causa majors problemes.
L’AEP explica que els petits amb dermatitis atópica són “propensos a determinades infeccions, sobretot per virus herpes simple, mol·lusc contagiós i berrugues”. D’altra banda, un document de la Biblioteca Nacional de Medicina d’Estats Units afegeix que les persones amb èczema sovint tenen asma o al·lèrgies estacionals i que solen donar positiu en proves cutànies per a al·lèrgies, encara que en realitat aquest problema no és causat per al·lèrgies.
Com cuidar al bebè amb dermatitis atópica
Atès que les causes de la dermatitis atópica són genètiques i hereditàries, no es pot prevenir. I en ser una malaltia crònica tampoc té una cura, encara que en moltes persones el problema desapareix al començament de la vida adulta. El que sí es pot fer és prendre mesures per evitar certs factors que empitjoren el problema.
S’ofereixen a continuació una sèrie de consells per a la cura del bebè amb dermatitis atópica:
- Han d’evitar-se, assenyala l’AEP, “totes les circumstàncies i elements que provoquen prurito, com la calor, especialment el produït per aire calent, la sequedat ambiental, el contacte amb la llana, plàstics i en alguns casos altres fibres”.
- No cal excedir-se amb la quantitat ni durada dels banys del bebè i s’han d’utilitzar elements d’higiene poc agressius, segons recomana Ramón Grimalt. Aquest expert aconsella l’ús de sabó syndet (contracció, en anglès, de “detergent sintètic”), conegut com a “sabó sense sabó”, el qual “neteja sense llevar la capa de greix protector de la pell”.
- Igual que l’excés d’aigua i sabó, la falta d’higiene també és perjudicial en aquest sentit. L’AEP recomana per als nens (no per als bebès, per descomptat) dutxes curtes abans que banys, “amb aigua no excessivament calenta i amb un gel de pH àcid”, i, després, l’aplicació d’una crema emoliente en tot el cos. Aquesta crema s’ha de donar també en altres moments del dia a les zones més afectades.
- Els bolquers s’han de canviar amb freqüència i la roba ha d’aclarir-se de forma acurada.
- En tant que sigui possible, la pell no ha d’entrar en contacte amb aliments àcids, com el tomàquet o els cítrics. Els petits més sensibles poden sofrir problemes, segons l’AEP, fins i tot en ingerir en quantitats considerables aliments rics en histamina, com a maduixes, mariscs i fruita seca.
- Altres factors que poden empitjorar el problema són, segons Ramón Grimalt, el pèl dels animals, els àcars domèstics i altres formes de contaminació. Per aquest motiu, la higiene en la llar també és fonamental.
