Més tard o més d’hora, la fi de la lactància materna sempre arriba. Algunes mares decideixen iniciar el deslleti de forma dirigida. Unes altres opten per que sigui el petit qui decideixi i deixi de mamar de forma natural. En qualsevol dels casos, per evitar que tant la mare com el fill sofreixin amb el deslleti, els especialistes assenyalen que és important abandonar-ho d’una manera gradual i, sobretot, oferir molt amor i afecte al nen durant el procés.
La fi de la lactància materna
La llet materna és el millor aliment que una mare pot proporcionar al seu fill. Per això, l’Organització Mundial de la Salut i l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) recomanen mantenir la lactància materna exclusiva durant els sis primers mesos de vida del bebè i perllongar-la, juntament amb l’alimentació complementària, almenys fins als dos anys.
Hi ha nens que segueixen alimentant-se del pit de la seva mare més enllà d’aquest període, fins que de forma voluntària decideixen abandonar-ho. Uns altres finalitzen la lactància abans dels dos anys i fins i tot abans dels sis mesos.
En tots els casos, aquest procés, denominat deslleti, és complex i exigeix “ajustos nutricionals i psicològics en la parella lactant (mare-bebè)”, assenyala la publicació ‘Lactància materna: guia per a professionals‘ de l’AEP.
Deslleti natural i respectuós per al bebè
En el deslleti natural, el petit, a poc a poc i de forma progressiva, abandona per si mateix la lactància materna. Els experts assenyalen que un bebè, excepte excepcions, rares vegades es deslleta solament abans dels quatre anys.
Els nens que es deslleten de forma natural és “perquè ja no ho necessiten i han madurat”, explica Pilar Martínez, autora del llibre ‘Deslletar sense Llàgrimes‘ (2012) i del blog Maternitat continuum.Martínez apunta que, quan el bebè encara és petit, les preses són molt freqüents, ja que necessita el pit no solament per alimentar-se, sinó també “per consolar-se, per dormir i per connectar amb la mare”.
El mateix nen, conforme creix, inicia el deslleti de forma progressiva. Ho necessita menys i mama amb menor freqüència, fins que arriba un moment en què madura i deixa de fer-ho.
En altres casos, el deslleti natural està propiciat per la introducció de l’alimentació complementària o per la combinació de les preses de pit amb biberons. Però cada petit és diferent i porta el seu propi ritme de deslleti.
Un deslleti respectuós amb el bebè
El deslleti ha de respectar les necessitats del bebè lactantJa sigui natural o dirigit, els especialistes recomanen que el deslleti es dugui a terme de manera gradual, mai de forma radical i sense control. El deslleti ha de ser respectuós. És a dir, el procés ha de respectar les necessitats del fill. Per a això, és necessari armar-se de paciència i intentar que sigui el més progressiu possible
Un consell útil per aconseguir-ho és oferir substituts al pit, com a aigua o menjar, i incrementar els moments íntims, d’atenció i afecte amb el nen, perquè no senti que ha perdut l’amor de la seva mare.
Una altra recomanació és iniciar el deslleti parcial quan s’incorpora l’alimentació complementària a la dieta del bebè. Aquests aliments cal oferir-los després de les preses del pit, amb cullera (no biberó) i sense forçar al petit.
En el cas que s’opti pel deslleti total i es vulgui substituir les preses de pit per llet artificial, els pediatres aconsellen la substitució gradual de les preses de pit per les de biberó al llarg de dues setmanes. Però cal mantenir el major temps possible, almenys, les preses del matí i la nit.
Sofrir amb el deslleti
El deslleti, si no es realitza d’una forma gradual i conscient, pot generar diferents problemes, tant a la mare com al bebè.
La mare pot sofrir amb el deslleti, sobretot, si es produeix de forma primerenca i abrupta. No obstant això, encara que el procés es faci de manera adequada, els canvis hormonals derivats de la fi de la lactància poden provocar uns dies de reajustament en els quals la dona se sent molt més sensible o trista.
A més, el bebè pot no estar preparat per deslletar i negar-se a fer-ho. Això sol ocórrer quan la mare pren la decisió pressionada per l’entorn. En aquests casos el consell és clar: no deixar-se influenciar pels altres i informar-se bé sobre el tema.
Quan la mare imposa l’abandó de la lactància al bebè, es parla d’un deslleti dirigit o forçat. Si aquest, a més, es produeix abans que el petit compleixi els dos anys, es denomina també deslleti precoç. Les raons de provocar la fi de la lactància són diverses. Aquestes són les principals:
La volta al treball després de la baixa maternal. En aquest cas convé no abandonar del tot la lactància i optar per eliminar tan sol algunes preses: és el que es diu deslleti parcial.
Un nou embaràs. Aquest argument manca de pes, assenyalen els professionals de la lactància, ja que una gestació normal no obliga al deslleti immediat.
Alimentació complementària. La introducció de nous aliments en la dieta del bebè no justifica l’abandó de la lactància. Els nens poden mantenir sense cap problema les preses de pit alhora que s’inicien en els nous aliments.
Consell de l’especialista, per inadequat guany de pes del bebè o per malaltia de la mare.
Pressió social. En molts casos, les crítiques de l’entorn en contra de mantenir la lactància més enllà del considerat “correcte” acceleren el deslleti.
