El coronavirus ha transformat les nostres vides; també l’ensenyament. Durant mesos, el virtual s’ha imposat i ha obert noves realitats: pantalles d’ordinadors, telèfons i tabletas han substituït a aules i pissarres; professors d’escola ordinària s’han convertit en docents online; pares que intenten mantenir el seu dia a dia laboral amb el teletreball, de sobte actuen també com a mestres dels seus fills; i estudiants que fins i tot han trobat a faltar anar a classe. Després d’un final de curs precipitat, els mesos d’estiu serveixen per preparar la volta al col·le després de la covid-19. Ara bé, convé fer deures durant les vacances? Com tornar a la normalitat amb la major seguretat i evitar ansietat en els alumnes?
Cal seguir estudiant a l’estiu?
Les vacances estivals són (solen ser) sinònim de desconnexió i gaudi dels petits plaers; però també de quaderns escolars d’estiu o d’algun que un altre treball per reforçar el que els estudiants han après durant el curs. Tenint en compte ho dura que ha estat aquesta pandèmia pels més petits, alguns docents creuen que s’han guanyat un merescut descans. Com Cristian Olivé, candidat al Premi Educa Abanca al Millor Professor d’Espanya i membre del màster universitari en Formació del Professorat d’Educació Secundària i Batxillerat a la Universitat Pompeu Fabra, per qui tenir en compte l’opinió dels fills és essencial: “Potser s’hauria de plantejar a casa el debat de si els ve de gust realitzar tasques acadèmiques durant l’estiu o si s’inclinen més per activitats d’oci. Al final, els alumnes tenen dret a decidir què tipus d’estiu gaudir. Estic convençut que molts voldran repassar continguts, però uns altres desitjaran desfogar-se i arrencar a córrer com mai”.
Per la seva banda, la pedagoga Yolanda Domínguez Frejo sosté que aquest any tan especial és convenient algun tipus de reforç. Això sí, els deures estivals han de ser personalitzats. Encara que els professors no han estat amb ells des de març, coneixen bé als seus alumnes pel seu treball anterior amb els nois. Han estat junts des de setembre fins a març, han compartit classes, tutories i fins i tot activitats extraescolars. Per això, estan capacitats per saber què demanda cadascun d’ells, quins són els seus punts forts i els seus punts febles, quines tasques poden fer per sortir reforçats. “Que cada nen tingui les tasques que necessita per reforçar aquells continguts fonamentals per al curs que ve”. No es pot manar les mateixes tasques a tots, perquè para uns resultarà facilísimo fer-les, mentre que per a uns altres es convertirà en un esforç encara major que durant el curs, al no tenir suport dels professors i potser tampoc dels seus majors, o d’un professor particular. I, per descomptat, queda descartat aprendre nous continguts: n’hi ha prou amb centrar-se en objectius mínims fonamentals per poder seguir el curs següent amb èxit.
Ara bé, si s’opta per un estiu amb deures, els pares han d’entendre que els nens han de descansar un temps —mínim, un mes o mes i mitjà— sense fer gens relacionat amb l’estudi. “La ment necessita desconnectar i tenir horaris més flexibles que durant la rutina dels altres mesos de l’any”, explica la pedagoga. “La resta del temps, sí que els ve molt bé recuperar certs hàbits de treball que, segons l’edat, podrien ocupar de mitja hora a una hora i mitja diària”, conclou Domínguez Frejo.
Aprendre jugant
Aprendre és una aventura que va més enllà d’obrir un llibre, prendre anotacions en un aula o presentar-se a un examen d’avaluació. Per això, la pròpia Unesco (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura) anima a pares i a professors a “anar més enllà de l’ensenyament i l’aprenentatge formal i considerar també l’educació informal”. S’ha de motivar el més possible als estudiants perquè juguin i participin en activitats d’aprenentatge entretingudes que els permetin aixecar l’ànim en temps de crisi i augmentar la seva motivació per aprendre. I més si estem de vacances.
Imatge: Getty Images
Els quaderns d’estiu resumeixen els continguts principals de cada assignatura i intenten fer-ho d’una manera més lleugera que els llibres de text habituals; no obstant això, molts alumnes solen considerar que són “més del mateix”. “Les tasques estivals haurien de ser moltíssim més lúdiques. Comptem amb Internet —una valuosa eina per als educadors— on hi ha milers de pàgines que resulten molt més atractives que les fitxes o el quadern de torn”, aconsella la pedagoga. “Es tracta que els deures estiuencs siguin motivadors, perquè si els donem el mateix que a l’hivern, no aconseguirem gens, solament potenciarem la seva frustració”.
Tota activitat que als nens i nenes els sembli útil i tingui a veure amb el seu món serà un recurs molt apropiat. Quins? Per exemple, materials online que els permetin interactuar, redactar un quadern de bitàcola de l’estiu, escriure les seves pròpies històries, així com altres experiències que a l’hivern, per falta de temps, no es poden dur a terme. Cristian Olivé afegeix altres vivències, com establir el diàleg intergeneracional, llegir i escriure les seves pròpies reflexions o debatre temes d’actualitat amb els adults.
Després del llarg tancament d’aquesta primavera a casa, les activitats haurien de tenir lloc a l’aire lliure: a la muntanya, al carrer, a la platja… o en un parc. I sempre en companyia de més nens perquè, com apunta Yolanda Domínguez, “relacionant-se amb uns altres és com més i millor aprenen, encara que sigui guardant distàncies i amb mascarillas”. I si aquest any hem renunciat a un campament d’estiu (alguns hi ha, subjectes a la nova normativa de seguretat i higiene), la millor solució és establir xarxes d’adults —altres familiars o pares d’amics, si els propis estan treballant— per permetre’ls sortir el major temps possible de casa.
Els reptes del nou curs escolar
Igual que el teletreball dels majors s’ha revelat com a eina eficaç en aquesta etapa, sembla clar que en el proper curs l’educació online conviurà en major o menor mesura amb la presencial, segons els experts. “Durant les setmanes de confinament, alumnes i professors han hagut de desembolicar-se com mai dins d’un entorn digital, així que hauríem d’aprofitar tot el que han après i potenciar-ho a partir d’ara”, apunta Cristian Olivé.
Però la propera volta al col·le no estarà solament marcada pels continguts que els estudiants hagin d’aprendre, per la manera d’impartir-los o per les normes sanitàries que determinen la nova normalitat als centres educatius. També caldrà que professors i pares reforcin la part emocional dels alumnes, tal com afirma Cristian Olivé: “No hauríem de llançar la teoria com una metralladora per intentar recuperar el perdut, sinó veure durant el proper curs el que hem guanyat i enfortir-ho. Serà necessari molt treball en equip entre alumnes i molta atenció individualitzada. L’escola és un espai de trobada i debat, d’autoconeixement i reflexió. Si creiem que l’educació suposa solament transmetre coneixements, tenim els dies explicats”.
El confinament de la primavera ha estat dur: nens i adolescents han sofert una càrrega emocional forta i cadascun l’ha sobrellevado com ha pogut, depenent especialment de la seva situació familiar. “No podem aparentar que no ha passat gens, cal treballar aquests sentiments durant el curs”, recomana Yolanda Domínguez. Com? Potenciant les tutories, no solament en grup, sinó també a títol personal. Perquè els menors han de parlar de la covid-19, de com ells han viscut el confinament, expressar com cadascun vulgui —i pugui— les seves vivències. I per aconseguir aquest objectiu cal que existeixin espais a la pròpia escola en els quals puguin explicar les seves preocupacions emocionals i socials, no solament les educatives.
