Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bebè

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Disfresses per a nens: 12 idees casolanes, senzilles i barates

Confeccionar les disfresses a casa és una gran ocasió per jugar i fer manualitats amb els nens

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 16deFebrerde2012
img_disfrazadas 3 listp

El Carnestoltes és una de les festes més populars. I potser, també la més divertida, perquè entusiasma a nens i adults per igual. En aquestes dates, els uns i els altres es disfressen; juguen a ser algú diferent: personatges històrics, superherois, monstres, esportistes, estels del rock… La llista és gairebé infinita, tan àmplia com la imaginació, i est és un recurs imprescindible en dissenyar un vestuari. Si bé hi ha moltes tendes on comprar o llogar una disfressa, no hi ha gens més entretingut, creatiu i lúdic que intentar confeccionar-ho a casa. A més, és més barat i permet comptar amb la col·laboració dels nens, que estaran encantats de fer manualitats. En aquest reportatge, oferim 12 idees pràctiques i senzilles per crear disfresses divertides per a ells. I amb ells.

Img disfrazadas 3
Imatge: villalbadelosalcores

Per a moltes persones, el Carnestoltes comença quan arriben a la festa disfressades del personatge que més els agrada. Per a unes altres, comença abans: quan trien un personatge i imaginen com recrear-ho. Què materials es necessiten? Com fer aquest vestuari? Fantasiar amb les opcions pot ser molt divertit, sobretot si cal disfressar als nens, doncs ens brinda una oportunitat estupenda per jugar amb ells a somiar. És igual que no siguem uns “manetes”, que tinguem un pressupost escàs o que el resultat no sigui el d’un dissenyador professional: amb uns pocs materials es poden fer coses molt boniques i els nens agrairan aquest espai de creativitat.

1. El científic boig

Aquesta disfressa és senzilla perquè el nen pot vestir-se com vulgui. L’important és que, damunt de la roba, porti una túnica o bata blanca. Si no tenim (o no podem aconseguir-la), també ens pot valer una camisa blanca que li quedi gran (de papà o de l’avi), en aquest cas dobleguem les mànigues per ajustar-les a la grandària del seu cos. Els complements de la disfressa són: unes ulleres de joguina (o l’armadura d’unes de debò), un parell de bolígrafs per col·locar en la butxaca davantera i un flascó de plàstic amb tapa (es venen en les farmàcies per recollir mostres d’orina), que podem emplenar amb algun líquid de color (que no sigui tòxic), una aranya de goma, etc. El toc final ho donem amb una mica de gel fixador, doncs la idea és que porti el pèl cap amunt i alguna cosa desordenat. Una altra opció per a això últim és comprar una perruca blanca, estil Einstein.

2. Un gat

Recrear un gat és molt fàcil. Per al cos, solament necessitem una samarreta negra de màniga llarga i uns leotards del mateix color. En els peus, el nen pot portar botes o sabates (del color que tingui, no fa falta sortir de compres) i a les mans, uns guants a joc amb el calçat. Les orelles, en forma de triangle, es confeccionen amb cartolina negra i es peguen a una tiara fina per subjectar-les amb facilitat al capdavant. L’estructura de la cua es pot fer amb un filferro (perquè mantingui la forma i certa rigidesa). Ho folrem amb tela negra o una panty negra i ho emplenem amb el que tinguem a mà (més tela, paper, cotó…) per donar-li una mica de consistència. Un cinturó, un elàstic o una mica més de filferro al voltant de la cintura bastarà per unir la cua al cos. L’últim pas és simular el musell i els bigotis, que es poden pintar en la cara amb un llapis delineador d’ulls.

3. Bob Esponja

Aquest personatge tan volgut pels nens té un avantatge substancial: és polièdric. D’aquesta manera, per a l’estructura solament es necessita una caixa gran de cartró, que es pot aconseguir en el supermercat o en els comerços del barri, ja que solen desfer-se d’elles. La caixa serà el cos de Bob Esponja, així que el nen ha de cabre dins. El primer pas és fer un forat a dalt i dos als costats perquè el nen pugui treure per allí el cap i els braços. Quant al fons de la caixa (la part que queda cap avall), convé llevar-ho sencer, així el nen podrà moure’s i caminar amb facilitat. Tot la resta és decoració. Serà necessari folrar la caixa de paper groc i pegar, damunt, cercles de paper (o goma eva) que imitin la textura esponjosa de Bob. Amb la mateixa tècnica podem fer els ulls i un retolador bastarà per dibuixar les seves pestanyes. El pantaloncillo també és fàcil de fer: es folra la part d’a baix amb paper marró i es dibuixen damunt les butxaques i el cinturó. Llest!

4. Enxampat per un raig

Per confeccionar aquesta disfressa cal fer-se una pregunta prèvia: quin aspecte tindríem si ens aconseguís un raig? Gairebé amb tota seguretat, la primera imatge que se’ns vindrà a la ment serà un aspecte chamuscado, amb un munt de rasguños. Doncs bé, materialitzar el concepte és molt simple. Agafem una samarreta o un jersei vell del nen (si és de color clar, millor), li fem diversos corts i rasgaduras, i li afegim unes taques negres, que aportin l’aparença d’haver-se cremat. Per fer aquestes taques podem utilitzar un tros de carbó, una mica de cendra, el polvillo del graf d’un llapis o la punta d’un suro, si la cremem abans per ennegrir-la. El següent és tacar també la cara i les mans del pequi, i dibuixar en elles uns rasguños (amb un llapis delineador de llavis). Igual que en la disfressa de científic, el pèl aquí és fonamental. La idea és despentinar-ho, batre-ho una mica i usar una mica de laca per fixar el “look”. Per completar la il·lusió, el millor complement és un paraigua vell, que podem acabar d’espatllar si retorcem algunes varetes i taquem (o ajamos) la tela.

5. Fer l’indi

A molts nens els agrada “fer l’indi”, però sabem com convertir-los en un? La manera més pràctica de confeccionar el vestuari és dissenyar un poncho, que pot fer-se amb tela, arpillera, paper crepe o una borsa gran de plàstic groga (això últim, solament en cas que el nen tingui ja uns anys i sigui conscient de la perillositat del material; si no, és millor usar les altres opcions per evitar accidents). Una vegada que triem el material, agafem un rectangle i ho dobleguem per la meitat. Cada meitat serà un costat del poncho (frontal i darrere), de manera que, a la zona del doblez, caldrà fer un tall en “” V perquè el nen pugui passar per allí el seu cap. La superfície del poncho es decora amb línies de colors vius (vermells, grocs, blaus) que segueixen formes geomètriques, per facilitar la tasca. Aquestes línies es poden fer amb cinta aïllant de colors, amb tela (pegada o cosida), amb retoladors o amb la pintura més adequada per al material amb el qual s’ha confeccionat el poncho. L’abillament es completa amb un cinturó o una corda nuada al voltant de la cintura. Per al cap, usem una vincha de tela (o fem una amb goma eva) i li afegim unes plomes, en sentit vertical. En les galtes pintem unes “línies de guerra” amb llapis labial i ja està!

6. Papallones, fades i àngels

No és que tot sigui igual, però podem agrupar aquests personatges perquè comparteixen certs trets. El més important: les ales. Una manera de fer-les és amb goma eva, un material molt bo per obtenir amb rapidesa la forma que volem. Una altra manera, una mica més laboriós, és usar filferro i paper cel·lofana. El primer material ha de ser més o menys rígid, doncs ens servirà per modelar l’estructura, el contorn de les ales. El paper cel·lofana (la transparència de la qual és idònia per imitar la fragilitat d’una papallona o un fada) ho usarem per cobrir la superfície d’aquestes ales, pegant-ho a les vores que hem fet amb filferro. La cinta adhesiva és una bona opció per a això. Si volem recrear un àngel, cal substituir el paper per plomes blanques. Podem comprar un parell de boes de plomes, o bé fer una imitació amb moltes tires de paper blanc tallades en forma oval. Per subjectar les ales al cos, el millor és utilitzar un parell de corretges o elàstics gruixos, a manera de motxilla.

Quant al cos i els complements:

  • La papallona solament necessita uns leotards i una samarreta del mateix color -a joc amb les ales- i una tiara amb un parell d’antenes.
  • Per a la fada es poden usar també leotards, encara que l’ideal és emular un abillament eteri. Per a això, usem unes pantys de base i, si ens atrevim amb l’agulla i el fil, fem una faldilla de gasa o tul, superposant diverses capes. Solament necessitem una mica de tela, un elàstic per subjectar-la a la cintura i purpurina per donar-li una mica de lluentor a la creació. El complement ideal: unes flors en el pèl.
  • L’àngel vestirà de blanc i, amb un tros de tela, podem fer-li una túnica senzilla per cobrir el seu cos. Una manera de fer-ho és agafar la tela, nuar dues dels seus extrems per sobre d’una espatlla (al millor estil grecorromano) i utilitzar un cinturó (no gaire cenyit) per evitar que s’obri pels costats. Una altra opció és confeccionar la túnica de la mateixa manera que faríem una samarreta de mànigues llargues i amples. En el cap, l’àngel portarà una corona circular que es pot fer amb un filferro folrat amb una garlanda daurada o platejata, de les quals usem per a l’arbre de Nadal.

7. La princesa

Un vestit blanc o rosa de la nena bastarà per iniciar la disfressa. Igual que amb les fades, podem fer una sobrefalda llarga i vaporosa perquè arribi fins al sòl. Els materials idonis són la gasa i el tul, que decorarem amb purpurina o petits llaços. En la cintura, un llaç ample servirà per tapar l’elàstic i les unions d’aquesta faldilla de fantasia. El complement fonamental de la disfressa és una corona (les hi ha de plàstic, molt barates) i algunes “joies”, com a polseres i collarets brillants. Un bonic pentinat i una mica de maquillatge (si els pares ho permeten, clar) faran àdhuc més real aquesta il·lusió.

8. El mag

Els clàssics mai passen de moda i aquest personatge és un bon exemple d’això. Podem fer que els nostres fills se semblin a Merlín? Sí, i és fàcil. El primer és confeccionar el vestuari, que consisteix en una túnica de color blau fosc, de mànigues llargues i amples, que li arribi fins als peus. La millor opció per a això és comprar una tela econòmica, encara que també es pot fer amb paper crepe (cal considerar que és menys resistent i que, amb tota probabilitat, no sobreviurà a la festa). En qualsevol cas, la túnica blava estarà decorada amb estels platejats. Podem dibuixar-les amb un retolador color plata, fer-les amb cua i purpurina, cosir-les (si tenim tela d’aquest color) o pegar-les, si les fem amb paper albal. Per al cap del nostre mag, dissenyarem un barret en forma de con. El millor material és la cartolina (blava o negra, en aquest cas), que unirem amb una grapadora. La decoració és igual que la del vestit: estels i llunes platejates, fetes amb purpurina o paper albal. Per subjectar el barret al capdavant, usarem un elàstic fi. Per això, és preferible que el con no sigui massa llarg o pesat. El complement indispensable: una vareta màgica, que podem fer amb diversos palitos de broquetes units amb cinta adhesiva i folrats amb paper albal.

Disfresses d'últim minut

“Mamà, papà, demà hi ha una festa de disfresses a la casa de María!”. Escoltar aquestes paraules un divendres a la nit no és el millor pla per al cap de setmana. Algunes tendes tancades i el poc temps per a la confecció tampoc contribueixen a la creativitat. Per els qui es trobin en una situació semblant i necessitin de la “fantasia exprés”, aquí plantegem quatre alternatives:

  1. El pallasso. Triem roba de diferents colors (si poden ser vius, millor) i els combinem com mai ho faríem. Li prestem al pequi una corbata, perquè la porti alguna cosa solta i torta, i una jaqueta vella de mamà o papà, que li quedi gran. També podem usar mitjons diferents i col·locar un d’ells per sobre dels pantalons. La disfressa es completa amb una perruca (encara que no és indispensable), un nas vermell (que podem pintar amb llapis de llavis, si no aconseguim una) i una mica de maquillatge en la cara.
  2. La mòmia. Per recrear aquest personatge solament fa mancada apropar-se a una farmàcia i comprar molts metres de gasa. Vestim al nen de blanc, amb roba cenyida al cos (una samarreta i uns leotards) i, a continuació, enrotllem la gasa al voltant del seu cos.
  3. El futbolista. Ronaldo, Messi, Llorente… Molts nens tenen algun ídol esportiu a qui els agradaria semblar-se de majors. I, en aquests casos, és probable que també tinguin la samarreta del seu equip favorit. Doncs bé, aquesta mateixa samarreta, uns pantalons curts, uns mitjons i unes sabatilles bastaran per disfressar-se de qui admiren. Si fa fred, podem posar-li per sota de l’abillament uns leotards i una samarreta de màniga llarga. Ah… i que no oblidi portar una pilota!
  4. L’antifaç. És la disfressa més petita del món i, potser per això, també el més socorregut. Una mica de cartolina bastarà per fer-ho i un altre poc de purpurina, per decorar-ho. Si no tenim a mà purpurina, podem usar retoladors. Un llaç o elàstic molt fi bastaran per subjectar-ho al capdavant.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions