Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bebè

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Donar de mamar, set consells per fer-ho bé

La proximitat del bebè a la mare, la manera d'orientar-ho en la cerca del mugró i la manera d'agafar el pit són essencials

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 20 de Octubre de 2011
img_amamantar

Encara que moltes mares descobreixen intuïtivament la forma correcta de posar el bebè al pit, est és un dels punts més importants per a l’èxit de la lactància, ja que una posició adequada significa que el nen va a poder obtenir el seu aliment, buidant ben el pit sense lesionar el mugró i assegurant així la futura producció de llet.

Imatge: Raphael Goetter

1.
Independentment de la postura en què se li col·loqui per mamar, el cos del bebè ha d’estar en contacte amb el de la seva mare, amb el cap mirant d’enfront del pit i el nas a l’altura del mugró.

2.
El nounat està proveït de reflexos que, convenientment provocats, li ajuden a mamar eficaçment. Així, fregar-li prop dels llavis activa el reflex de cerca, que li fa dirigir la boca oberta cap al punt de contacte. Perquè això pugui succeir, cal cuidar que el seu coll no estigui girat o flexionat limitant la seva mobilitat.

3.
Partint d’aquesta posició, s’apropa tot el cos del nen al pit (i no el pit al nen), i se li frega el llavi superior amb el mugró, esperant (donant-li temps) fins que obri ben la boca i busqui. Llavors, subjectant per sota el pit amb la mà lliure, cal orientar-li de manera que el mugró apunti cap a la part superior de la seva boca, per evitar que xoc amb la llengua en entrar, i acabar d’apropar-li amb un moviment suau però decidit.

4.
La forma de sostenir el pit varia segons la postura en què s’estigui donant de mamar, però si les mames no són molt grans, és possible que no faci mancada subjectar-les més que al principi de la presa.

5.
S’ha de dirigir la mandíbula del bebè el més lluny possible de la base del mugró, perquè li entri en la boca tant pit com sigui possible. Són la mandíbula i la llengua els qui han de treballar, i, per això, la boca no estarà ben centrada, sinó col·locada asimètricament respecte al mugró, de manera que es veurà menys areola per sota que per damunt.

6.
És important evitar la tendència a posar els dits en forma de tijera al voltant del mugró, pretenent orientar-ho i fer-ho apuntar o pensant que així el nen respirarà millor, ja que els dits així interposats impedeixen que el mugró s’introdueixi a fons en la seva boca i, a més, poden bloquejar el flux de llet que es dirigeix al mugró. La forma camusa del nas del bebè li permet respirar perfectament pels costats encara que la tingui aixafada contra la seva mare i, si semblés necessari, se li pot facilitar l’entrada d’aire aixecant el pit.

7.
També és millor no tocar-li la cara mentre està mamant, perquè el reflex de cerca és capaç de fer-li deixar anar el pit si se li acaricia.

Quan un bebè està ben agafat...

  • li queda la boca molt oberta, amb el llavi inferior doblegat cap a fora com un peix, i no cap a dintre.
  • el seu llavi inferior queda bastant per sota del mugró, més allunyat d’ell que el llavi superior.
  • abasta un bon tros del pit, incloent gran part de l’areola.
  • tant la seva barbeta com el seu nas toquen el pit.
  • ni la seva llengua ni les seves genives friccionen el mugró.
  • el pit no balla en la seva boca.
  • fa un so gutural en empassar, i no una espècie d’espetec.
  • se li mouen les mandíbules fins a les orelles i, en canvi, no se li enfonsen les galtes, com ocorre si només xucla de la punta.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions