Donar diners als fills, com manejar-ho?

Els nens i la seva relació amb els diners

La relació entre els diners i els fills sovint és difícil de manejar. Qüestions com a partir de quan començar a donar-li-ho, en quines quantitats, com parlar del tema amb ells, etc., són amb freqüència motivo de dubtes i fins i tot maldecaps. El cas és que vivim en una societat en la qual gairebé tots els intercanvis es realitzen per diners, de manera que és important educar al nen també en relació amb aquesta qüestió.

La recomanació dels especialistes en la matèria és començar ben ràpid a parlar-los de diners. Al principi, els bitllets i monedes criden l’atenció dels petits per les seves característiques físiques: la seva forma, la seva grandària, el seu color.

Entorn dels cinc anys d’edat, els nens ja saben que els diners serveix per comprar i vendre coses. “Entenen que els diners forma part de la vida”, explica Sara Serrano, psicopedagoga, logopeda i professora de la Universitat Complutense de Madrid.

En una entrevista publicada per l’Institut per a la Protecció Familiar, un organisme que depèn de la Universitat Rei Juan Carlos, Serrano descriu com continua aquesta evolució: al voltant dels set anys coneixen l’estalvi, moment pel qual suggereix regalar-los una guardiola o bé obrir un compte corrent en un banc. I a partir dels vuit anys, els diners passa a tenir molt interès per a ells.

Conceptes sobre els diners que els nens han de saber

La guia ‘Per a mi, per a tu, per després‘, publicada a la web oficial de Barri Sèsam, inclou pautes no solament per parlar amb els menors sobre com gastar, compartir i estalviar (d’aquests tres conceptes es deriva el títol del document), sinó també sobre la presa de decisions i el veritable valor de les coses. “Les coses més valuoses no costen diners, com la família, els amics i el seu benestar”, s’explica en el text.

Un altre dels conceptes importants està relacionat amb la diferència entre les coses que es necessiten i les que solament es desitgen. Mentre el que es necessita són “aliments nutritius, aigua, roba i un lloc on viure”, de vegades es volen altres coses, com “una joguina nova”, però que no són tan importants i, per tant, no és un fet greu el que calgui esperar per obtenir-les o si, al final, es decideix no comprar-les. En aquest sentit, Sara Serrano destaca la importància de treballar hàbits de consum i donar als diners el seu valor real, és a dir, “no trivialitzar-ho ni donar-li massa importància”.

Serrano també emfatitza que els fills han de saber que “els diners no arriba del no-res, sinó que prové de l’esforç“. Això també permet treballar altres conceptes amb els petits: el valor de posar-se metes, d’esforçar-se per aconseguir els objectius, ser perseverante, etc.

Quan parlar d’aquestes coses? “Qualsevol moment és bo”, assegura l’experta. “Els diners no ha de convertir-se en alguna cosa tabú dins de les famílies -afegeix-. Si no parlem de diners en la llar, un nen pot fer-se idees equivocades” respecte a aquest tema.

Donar diners als nens, alguns consells

Més enllà de com parlar de diners amb els petits, arriba el moment en què cal donar-li-ho. A continuació, s’enumera un breu llistat de consells dels especialistes per afrontar aquesta situació.

• Ajudar al fet que s’organitzin. Si els adults donen diners al nen, han de permetre que sigui ell qui prengui la decisió de què fer amb ell. El que han de fer els pares, assenyala Sara Serrano, és “orientar i guiar”, perquè d’aquesta manera el menor s’organitzi.
• Procurar que ho usin amb responsabilitat. Si s’ensenya al petit que els diners prové de l’esforç, la conseqüència d’això hauria de ser que el menor no ho malgasti ni ho balafiï. En el cas que ho faci, pot aprendre de l’experiència: si ho gasta en alguna cosa que no ho deixa satisfet, els pares l’hi poden fer notar, amb la intenció que la propera vegada no li succeeixi el mateix.
• Comprar una guardiola. Regalar al nen un cerdito (o una guardiola amb qualsevol altra forma) és una manera estupenda de propiciar que estalviï. Hi ha infinitat de dissenys i diferents grandàries, però en general es divideixen en dos grups: les que tenen una tapa que s’obre i tanca i les que no la tenen. Les del primer grup serveixen per estalviar moltes vegades, però alimenten la temptació d’extreure i gastar els diners. Les del segon limiten aquest perill, però solament es poden usar una vegada, ja que per retirar les monedes i bitllets del seu interior no queda una altra opció més que trencar-les.
• Ensenyar tot el que es pot fer sense gastar diners. Recordar això als menors és de summa importància. Fer una passejada, explicar contes, cantar, dibuixar, jugar amb altres nens i incomptables altres activitats divertides no costen diners. I així com l’exemple és sempre un factor essencial a l’educació dels nens, en aquest cas es fa especialment visible. Si els petits veuen que els seus pares són capaços d’obtenir satisfacció amb tasques que no exigeixen gastar diners, és molt probable que ells també ho siguin.