Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bebè

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Dret de correcció als menors: on està el límit entre pares i fills?

Convé conèixer els límits i les facultats del dret d'un pare a aplicar disciplina i corregir al seu fill

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 12deJunyde2012
Img familia Imatge: N.R.

Els pares han de prestar assistència als fills habidos dins o fora del matrimoni, durant la minoria d’edat i sempre que procedeixi. L’article 154 del Codi Civil estableix els deures i facultats dels pares després de la supressió, en les últimes reformes legals, del dret de correcció que, de manera raonable i moderada, reconeixia fins a l’any 2007. Aquest dret de corregir als fills menors per part dels pares, els seus límits i les facultats amb les quals pot ser exercit va tornar a l’actualitat després de la revolada provocada per la detenció a Jaén d’un pare que va castigar a la seva filla sense sortir de casa i que, després de dos dies retingut, va ser posat en llibertat. Al debat i preocupació contribueix una nova realitat social, nous models familiars i una conflictivitat creixent en l’àmbit escolar.

Un dret suprimit

Img familia artticulo
Imatge: N.R.

Els pares tenen el dret i el deure educar, vetllar i procurar formació integral als seus fills. Amb la reforma legal de 2007, va quedar suprimida la facultat de correcció que, de manera raonable i moderada, recollia l’últim paràgraf de l’article 154 Codi Civil. Però per què es va llevar el dret de correcció?

Va quedar eliminat per la Llei 54/2007 de 28 desembre d’Adopció internacional, per donar resposta als requeriments del Comitè de Drets del Nen, que va mostrar la seva preocupació per la possibilitat que la facultat de correcció que es reconeixia als pares i tutors pogués contravenir la Convenció sobre els Drets del Nen. Però els pares continuen tenint facultats per vetllar i corregir als seus fills.

Si correspon als pares educar i formar als seus fills, necessiten unes facultats per aplicar disciplina

Tradicionalment s’ha admès que la correcció és, alhora, un dret i un deure els pares unit al d’educació. Aquest últim se segueix mantenint en l’actual regulació de l’article 154 del Codi Civil, juntament amb el de procurar-los una formació integral.

Si correspon als pares educar i formar als seus fills, necessiten tenir facultats per corregir-los, per aplicar disciplina. En aquest sentit, i d’acord a l’article 155 del mateix codi, s’imposa als fills el deure obeir als seus progenitors mentre romanguin sota la seva potestat.

Límits del dret de correcció

El dret a educar amb disciplina als fills, no obstant això, té els seus límits. L’ús de la violència mai pot tenir finalitats educatives. Cal respectar la integritat física i psíquica dels menors d’edat, així com el desenvolupament de la seva personalitat i la seva dignitat.

La salut no pot quedar compromesa i el càstig corporal no entra dins de les facultats d’un dret de correcció. Si es té en compte la regulació de la violència física i el tracte degradant en l’àmbit familiar dels articles 153 i 173 del Codi Penal, el dret de correcció dels pares es redueix a reprender i corregir a través de la paraula. Això suposa un avanç en el respecte a la dignitat dels menors.

Cal respectar la integritat física i psíquica dels fills menors d’edat, així com el desenvolupament de la seva personalitat i la seva dignitat

Davant aquesta limitació, sorgeixen inevitables dubtes… Un carxot a un fill desobedient és una conducta delictiva? I amenaçar? I castigar sense sortir? Els tribunals han negat als pares la facultat de corregir als seus fills amb actes físics. Encara que hi ha matisos, aquests no canvien el fet que els pares no estan mai autoritzats a utilitzar el càstig corporal.

Però si cal educar, cal disciplinar i corregir. I si l’acció és insignificant, el Dret Penal no intervindria, per aplicació del principi d’intervenció mínima. Queda permès un assot com a conducta correctiva física de molt lleu intensitat, sense lesió alguna i sense utilitzar cap tipus d’instrument. Però, per als Tribunals, un cop amb algun objecte, si causa lesions, no pot considerar-se insignificant.

Una de les sentències més citades en aquest àmbit és la resolució de l’Audiència Provincial de Jaén de 22 de gener de 2009. Per ser posterior a la reforma de l’article 154 Codi Civil és d’especial rellevància: nega la possibilitat que els pares corregeixin als seus fills amb actes físics, encara que després ho admet en casos de petita entitat. Qualsevol ús del càstig físic és punible, diu, però hi ha alguns actes físics sobre els fills que per la seva insignificància no ho serien. La simple bufetada, el mer assot quan hi hagi una prèvia actitud rebel del fill, on no es causi lesió podria quedar impune.

Penes per maltractament a un fill menor

El delicte de maltractament físic o psíquic a un menor pot ser castigat amb penes de presó -d’entre sis mesos a un any- o de treballs en beneficis de la comunitat; també, quan el jutge o tribunal ho estimin adequat, la inhabilitació per a l’exercici de la pàtria potestat, tutela, curatela, guarda o acolliment fins a cinc anys; i amb penes accessòries d’allunyament.

Per exemple, l’Audiència Provincial de Ciudad Real amb data 26 de febrer de 2009 va confirmar la sentència de condemna a una mare per donar dues bufetades a una filla menor que li van causar lesió. Va ser culpada com a responsable d’un delicte de maltractament en l’àmbit familiar, per l’aplicació de l’article 153 del Codi Penal, a la pena de 56 dies de treball en benefici de la comunitat. A més, se li va prohibir apropar-se a la seva filla a una distància inferior a 100 metres o comunicar-se amb ella durant sis mesos.

Què és la pàtria potestat?

Segons el Codi Civil, és una funció que ha d’exercir-se sempre en benefici dels fills menors, d’acord amb la seva personalitat i amb respecte a la seva integritat física i psicològica.

Comprèn, per als pares i tutors, els següents deures i facultats:

  1. Vetllar per ells, tenir-los en la seva companyia, alimentar-los, educar-los i procurar-los una formació integral.

  2. Representar-los i administrar els seus béns.

Si els fills tenen suficient judici, han de ser escoltats sempre abans d’adoptar decisions que els afectin.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions