En vacances trenquem les rutines en alimentació, en horaris… i amb els nostres fills. Els deixem que es vagin més tard al llit o es prenguin algun gelat. Però aquesta relaxació té les seves conseqüències quan no som tan flexibles: empipaments, rabietas i crits per les dues parts. Per això a l’estiu, com durant el curs, cal seguir educant amb límits i sense cridar. De la mà d’una experta en intel·ligència emocional, et contem com fer-ho sense aixecar ni una veu.
Es pot educar als nostres fills sense cridar? Els experts diuen que sí. Resultarà una tasca difícil, però no impossible, i per diverses raons. No és un bon exemple. Cridar constitueix una mena de violència verbal que utilitzem quan desitgem que algú ens escolti i volem imposar-li les nostres idees o límits. Suposa una expressió de la pèrdua de control davant determinades situacions que ens superen com pares. Però claudicar alçant la veu amb els més petits té conseqüències: frustració, tensió, inseguretat, baixa autonomia (no saps què fer fins que et criden) i molts altres problemes, com mostren diversos estudis.
La Universitat de Pittsburgh i la Universitat de Michigan, totes dues en EUA, van col·laborar en una recerca conjunta, publicada en 2014 per la revista Child Development , en la que van fer un seguiment del comportament de gairebé mil famílies. El 45% de les mares i el 42% dels pares van admetre haver cridat i en algun cas insultat als seus fills d’entre 13 i 14 anys. I els efectes d’aquesta violència verbal no van ser pocs, com van comprovar els científics: problemes de conducta com discussions i baralles amb companys, dificultats en el rendiment escolar, mentides als pares, fins robatoris en tendes i símptomes de tristesa sobtada i depressió.
Un altre estudi, de l’Escola de Medicina d’Harvard (EUA) va demostrar que els crits, el maltractament verbal i la humiliació o la combinació dels tres elements alteren de forma permanent l’estructura cerebral infantil. I un altre treball més recent , fet per investigadors de la Universitat de Mont-real i del Centre Hospitalari Universitari Sainte-Justine, en Canadà, ve a corroborar això i més, doncs afirma que cridar a un nen, fer-li una coca, bufetejar-ho o sacsejar-ho regularment pot alterar els seus circuits cerebrals de la por.
Imatge: gabrielle_cc
Consells per educar als teus fills sense crits
Has contat alguna vegada fins deu per no pegar un crit? Segur que hauràs provat aquesta tècnica, com també hauràs recorregut a altres com la del. semàfor (en vermell esperem i ens tranquil·litzem; en ambre, pensem; i en verd, ens expressem) o la relaxació de l’arbre (respirar diverses vegades de forma pausada), sense saber que tenien fins nom.
Un altre mètode molt conegut en els últims anys és el repte del rinoceront taronja . Creat per una mare estatunidenca de quatre fills, es va plantejar deixar de cridar als seus fills durant un any i compartir la seva experiència en un blog. I ho va aconseguir. Algunes de les seves idees: tancar els ulls i imaginar en un lloc de pau, escoltar música, respirar profund, allunyar del lloc uns instants, sacsejar el cos, aplaudir fins que deixin de fer que consideres que fan malament…
Pots provar aquest curiós mètode durant un cap de setmana, una setmana sencera o aquestes vacances, i seguir la resta de l’any. No t’oblidis de portar una cosa taronja (una polsera, un anell o ungles pintades) per tenir sempre present el repte i compartir el teu objectiu amb la teva família o amics que et serveixin de suport i recordatori (també compte aquesta comunitat de Facebook ). Apunta quan crides i el motiu per conèixer-te millor i anticipar-te a aquests moments i, si necessites cridar, fes-ho, però no als teus fills.
Però també t’animem a seguir les pautes per educar sense crits que recomana Sonia Martínez, psicòloga, especialista en intel·ligència emocional i directora dels centres Creix Bé en Madrid:
- Anticipació. A l’estiu els fills ens posen a prova amb els límits, intentat veure fins on podem arribar. Som més flexibles en els hàbits: es fiquen al llit més tard, mengen un gelat, sopen més tard, veuen més dibuixos animats… Però no tots els dies, i el nen, acostumat a rutines, no ho entendrà. Com evitar els empipaments i crits? Anticipant-nos. “Els comentarem que, com és estiu, ens saltarem certes rutines, que han de fer certes coses, que es deuen organitzar…. Però els remarcarem que és una excepció i no una regla”, suggereix Martínez, doncs sempre hi haurà altres normes que es mantindran.
- Obeir a la primera i les seves conseqüències. Per cridar amb freqüència per posar límits o reprendre per un malament comportament , el nen pot ser que s’acostumi a fer una resposta davant aquest to i fins que no arriba al crit, no canviï la seva conducta. I deu obeir a la primera. Sí, a la primera. “Deuen aprendre que els seus pares no han de repetir-los les coses cinc vegades, doncs això provoca crits, càstigs desproporcionats i que actuem sota el nostre empipament”, explica la psicòloga. Per aconseguir-ho, se’ls pot fer un temps (contem fins deu i deu estar tot recollit, per exemple) i avisar-los d’això abans, però “si no obeeix a la primera, devem dir-li que ho sentim un munt i complirem amb les penalitzacions que prèviament haurem parlat amb ells: no veure dibuixos, no anar a la piscina amb els amics…”, apunta. Amb les conseqüències -que no càstigs- pautades abans i de realització fàcil i immediata, se’ls deixa la capacitat per responsabilitzar i prendre les seves decisions. I tot això sense xiscles, xantatges, burles o la gastada amenaça “t’assabentaràs”.
- Entendre que són nens. “Que el nen no obeeixi o no faci que ha de fer devem veure’l com una oportunitat d’aprenentatge. Deu aprendre a regular, saber esperar, responsabilitzar, prendre una bona decisió…”, comenta l’experta. I atent a això: a vegades passa que els demanem tantes coses alhora que ni nosaltres som capaces de fer i el petit no ho fa i el nostre empipament és totalment desproporcionat. Podem canviar aquesta pràctica.
- Com parlar-los i comunicar-nos en família. En cridar als teus fills, s’habituen a què deuen xisclar perquè els facin cas. Què tal si els parlem amb murmuris? “En els nostres centres ho fem i es queden estupefactes. Presten molta atenció”, reconeix Martínez. El convenient és que, abans de parlar-li, ens acostem, li mirem als ulls i deixi de fer que està fent. I un altre consell: instal·lar a casa el “gràcies, si us plau, podries ajudar-me… Moltes vegades ajudem als nens a què es portin bé fora, però no els diem que deuen ser amables amb nosaltres o els seus germans”, assegura l’especialista.
- Com dir “l’estàs fent molt malament” sense crits . Et picada d’ullet un ull, et toco l’espatlla, t’ensenyo una targeta taronja… són maneres “en clau” de cridar l’atenció del menor, alhora que s’eviten els crits, les xerrades i els discursos. Però després, quan el nen està tranquil, un altre dia o a la nit, serà el moment de parlar-ho i dir si pot fer-ho millor i com fer-ho demà. Amb fills més majors, es poden posar en la nevera les normes de la casa i signar-ne. I amb solo assenyalar la regla no complerta amb un bolígraf, no fa falta ni repetir-la.
- Davant l’avorriment, hi ha nens que chinchan al germà, tiren coses, treuen i no recullen… Tendeixen a molestar. Perquè això no ocorri, els pares podem organitzar-li aquest temps lliure tan ampli a l’estiu: ara pintar, després jugar solos amb un puzle, al migdia ballar… i jugar amb ells. “Necessiten temps de joc amb l’adult. A vegades, només sembla que estem amb ells per ensenyar-los, educar-los, dir-los què està mal i corregir-los”, confessa la psicòloga.
- Tractar amb els germans. S’entretenen, però també sorgeixen problemes entre ells. Per. frenar les baralles entre germans , i que no creixin, cal fer-los unes pautes de com expressar a l’altre que necessiten o com arribar a acords. En aquest sentit, nomenar funcions també ajuda: un pot recollir, altre elegir el joc un dia…
- Per evitar crits futurs. A l’estiu poden anar adquirint petites responsabilitats i hàbits: recollir joguines, col·laborar a casa ajudant a doblegar les tovalloles, preparar la borsa de la platja, fer els llits, recollir i parar taula… Si ho instaurem de nens, no tindrem aquests problemes en la seva adolescència.
- Motivació. Mètodes com el de. la taula de punts poden servir d’ajuda. Si tots, inclosos els pares, complim amb les nostres responsabilitats i aconseguim quatre dels cinc punts en la setmana -cap un dia d’equivocació-, el dissabte i diumenge farem un pla especial en família. Fer les coses bé motiva. I reconèixer-ho més. Per què no premiar i felicitar en família per comunicar-nos bé sense crits?
- I si els cridem? L’idoni és que, si ens enfadem, primer respirem profund -fins i tot sortim del lloc-, ens tranquil·litzem i, després, ho parlem amb ell. Serà un bon exemple, però també una manera d’actuar que devem inculcar-los si ells s’enfaden. També funciona la tècnica del semàfor. Però a vegades ens perden els nervis i les formes. Llavors, “caldrà dir-li que ha fet malament, però que nosaltres també, per cridar-li. Demanarem perdó i li farem l’oportunitat de què ell també ho faci per no haver vestit a temps o recollit la mesa… I li farem altra per poder reparar-ho amb un dibuix, ajudant a casa… A més, proposarem junts un pla per veure com actuar la pròxima vegada i millorar-lo”, planteja Sonia Martínez.
- Quan tots ens cridem. Si en família hem començat a cridar-nos, apareixen els insults, no som amables… és difícil tornar enrere. Però es pot mirar endavant amb un repte que explica l’especialista: cada dia tots prendrem consciència de com hem elevat el to de veu (mitjà, alt o baix) i ens “autopuntuaremos”, i si el resultat és positiu, ens farem un petit premi simbòlic (xoc de mans, una abraçada, un passeig junts, comprar la xocolata preferida…).
