Cuidar dels nens, cuinar, netejar la casa, pensar en què cal comprar, preparar o organitzar, portar al metge als fills, planxar, preocupar per les amistats dels seus plançons… El treball invisible que de forma majoritària fan les dones en les llars té un cost incalculable.
En 2012, Mª Ángeles Durán, investigadora del Centre Superior de Recerques Científiques (CSIC), estimava en el seu estudi ‘ El treball no remunerat en l’economia global ’ que el Producte Interior Brut (PIB) d’Espanya augmentaria un 53% si es pagués aquest treball domèstic i de cures no remunerat. També fa una dècada, l’extinta Confederació Espanyola d’Organitzacions de Mestresses de casa (CEACCU) assegurava que el sou mitjà per aquestes tasques rondava els 1.750 euros al mes per 40 hores setmanals, segons els experts. I Marta Domínguez Folgueras, del Departament de Sociologia de Sciences Po (Institut d’Estudis Polítics de París), feia una altra dada en 2019 en un article que recull l’Observatori Social de La Caixa: el valor del treball domèstic està per sobre dels 426.372 milions d’euros, més del 40,77% del PIB .
Però el cost de la conciliació va més enllà d’aquestes xifres . Ho sap l’associació Jo No Renuncio del Club de Malasmadres, una organització sense ànim de lucre que lluita per visibilitzar el problema social de la falta de conciliació en Espanya i la penalització de la dona en el mercat laboral. En el seu estudi sociològic ‘El cost de la conciliació’ , aporta més dades per reivindicar el valor social i econòmic que deu tenir el treball reproductiu en la societat.
Per això, a través d’una enquesta contestada al febrer per 76.000 dones, de les que 51.627 van ser validades, mesura per primera vegada el cost que té la conciliació per les dones espanyoles en termes econòmics, emocionals i personals , i valora tot el treball de la cura que majoritàriament segueix recaient en les dones. Aprofundeix sobre el cost que suposa poder equilibrar els usos dels temps, el sacrifici de la conciliació i el repartiment de tasques. “La falta de conciliació en Espanya té un alt cost per les dones. La conciliació li surt gratis a les administracions públiques”, assegura en un comunicat Laura Baena, presidenta de l’associació.
Aquestes són algunes de les conclusions més destacades de l’enquesta:
El treball invisible de la dona
La dona fa un treball productiu fora de casa, porta endavant el treball domèstic, és la cuidadora principal de la seva família… amb els seus conseqüents dobles jornades laborals i poc temps pel seu oci i descans. I això que l’home en el nostre país participa molt més de les tasques domèstiques que fa unes dècades.
Però la distribució de la càrrega que suporta la mare és molt major, sobretot la mental. De fet, a la meitat (49%) li costa delegar i el 71% de les dones que conviuen en parella sent que se li exigeix més presència i dedicació a ella en les tasques domèstic-familiars . Altres xifres de l’enquesta corroboren aquest repartiment desigual:
- Encara que les mares són les principals responsables de. gestionar les emocions dels seus fills en el 65% dels casos, en el 35% de les llars es responsabilitzen per igual el pare i la mare.
- En canvi, a l’hora de portar als fills dependents a teràpia o a revisions, en el 93% de les famílies són les dones els qui s’encarreguen.
- Elles són les que estan pendents dels deures dels fills (71%) i de contestar i portar els. grups de WhatsApp dels companys de l’escola (83%).
- La. organització és clarament femenina: el 72% de les mares organitza la cura o les activitats els dies que no hi ha col·le i el 24% ho reparteix amb la seva parella, mentre que en els aniversaris elles s’encarreguen en el 79% dels casos i solo en un 1% ho assumeix el pare. Tanmateix, per pensar què cal menjar o sopar, la cosa canvia: en el 69% de les llars, ella proposa; en el 17% ho decideixen els dos per igual; i hi ha un 14% d’homes que assumeix aquesta responsabilitat. “És la tasca on la participació masculina està més present”, destaquen en l’informe.
Conciliar família i treball, quant em costa?
➡️ El cost econòmic de la conciliació
Les responsabilitats domèstiques són vistes com un obstacle en la trajectòria professional. No en va, el 64% de les dones reconeix que ha assumit algun cost laboral per poder exercir-ne en convertir en mare, al marge de si ella cobrava més o menys que la seva parella. Així, han reduït la seva jornada de treball, agafat excedència, rebutjat ocupacions pels seus horaris o abandonat el mercat laboral. El 57% d’elles confessa que ho ha fet sofrint pèrdua salarial .
➡️ El cost personal de la conciliació
La falta de conciliació i de corresponsabilitat té un cost personal per les mares espanyoles. Les dones sacrifiquen el seu temps lliure i de descans per poder cuidar i exerceixen la doble jornada sense gairebé temps per l’oci personal.
Segons les dades recollides en el sondeig, el 65% de les mares té menys d’una hora lliure al dia i el 20% ni això . A més, el 64% manifesta que arriba cansada al treball pràcticament cada dia per les responsabilitats domèstic-familiars.
➡️ El cost emocional de la conciliació
El desgast emocional i sentimental que sofreixen les mares per la criança és molt alt. Moltes viuen en permanent cansament: el 73% està esgotada per la càrrega mental de les tasques domèstic-familiars. I damunt, davant la tristesa o el desbordament que genera aquest abatiment, no se senten compreses pels seus companys; tan sols el 12% el senten totalment. A aquesta situació se sumen les discussions per les tasques: 7 de cada 10 parelles ho fan com a mínim una vegada al mes.
I encara que la corresponsabilitat, tant social com en les llars, ajudaria a rebaixar el cost emocional, també l’autocura amb ajuda professional. Així i tot, malgrat sentir desbordament i tristesa, el 66% de les dones reconeix que no ha demanat ajuda psicològica .
Una altra dada molt significativa de l’enquesta, i que també es pot afegir al cost emocional, és que 4 de cada 10 dones s’ha sentit menysvalorada en el seu ús o en el seu entorn social rere ser mare.
