Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El meu fill sofreix una anafilaxia, com actuar?

Si el teu fill sofreix un xoc anafiláctico provocat per l'al·lèrgia a un aliment, el més ràpid i efectiu és injectar-li adrenalina i després acudir immediatament a un hospital
Per Blanca Álvarez Barco 6 de agost de 2019
Anafilaxia nino helado chocolate
Imagen: StockSnap

Si el teu fill és al·lèrgic, amb possibilitat de sofrir anafilaxia a causa de les característiques de la seva al·lèrgia, el metge t’haurà prescrit adrenalina autoinyectable. No és habitual sofrir un xoc, doncs els al·lèrgics solen controlar la seva alimentació i els menjadors escolars, campaments, hotels o restaurants també ho cuiden (estan obligats per llei). Però sempre pot haver-hi un accident inesperat i, davant tal possibilitat, cal estar preparat. En aquest article t’ajudem a reconèixer l’anafilaxia i et vam mostrar com actuar, sense por, davant aquesta situació. El més efectiu és injectar adrenalina i traslladar immediatament al nen a un hospital.

Al·lèrgia a aliments, principal causa d’anafilaxia en nens

Un bocata, un gelat o unes galetes poden tenir traces d’algun al·lergogen i provocar una reacció severa si els ingereix un al·lèrgic. No cal oblidar que l’al·lèrgia a aliments és la causa més freqüent d’anafilaxia en els nens, i els aliments que amb més freqüència la produeixen són la llet, l’ou, el peix, els llegums i la fruita seca, segons expliquen des de la Societat Espanyola d’Alergología i Immunologia Clínica (SEAIC).

Si el teu fill és al·lèrgic i aquest estiu aneu a la platja o partiu a l’estranger, has de recordar la importància de portar un informe mèdic i, si és possible, algun element identificatiu en el qual s’especifiqui a què és al·lèrgic. Així mateix, com apunta María Pedrosa Delgado, alergóloga de l’Hospital Universitari La Pau, “has de portar sempre la medicació de rescat (adrenalina, antihistamínics, broncodilatadores), assegurant-te que la conservació és adequada i la data de caducitat és correcta”.

Pot ser que es vagi de campament, en aquest cas la preocupació respecte als menjars és major. I és que, en els casos greus, “una ingesta accidental de l’aliment causant, per petita que sigui, pot acabar en anafilaxia i resultar fatal”, afirma el doctor Juan Carlos Cerdà, membre de la Societat Espanyola d’Immunologia Clínica, Alergología i Asma Pediàtrica (SEICAP). Per aquest motiu, és vital la formació del personal que acompanyi al nen, que ha d’estar al tant de la seva situació i de les mesures que ha d’adoptar en cas que es presenti una reacció al·lèrgica (sigui o no una anafilaxia).

Com distingir l’anafilaxia i com actuar?

Alertas alergias alimentarias hd

Imatge: belchonock

La reacció anafiláctica es caracteritza per “una ràpida progressió dels símptomes” que inclouen no solament l’afectació de la pell (en forma d’angioedema o urticaria, és a dir inflamació i habones) sinó també compromís respiratori (dificultat respiratòria, xiulets en el pit, tos, afonia…) i digestiu (vòmits repetits, dolor abdominal còlic…) o símptomes associats a una disminució de la pressió arterial, com a malestar general, mareig, hipotonía o pèrdua de consciència, com assenyala l’alergóloga.

Després de reconèixer que el petit està sofrint una anafilaxia, l’administració d’adrenalina és sempre la mesura més eficaç per al seu tractament. “Ha d’administrar-se de forma precoç, ja que pot evitar un desenllaç fatal”, indica l’experta. Existeixen altres tractaments complementaris, però que no han de retardar l’administració de l’adrenalina.

Dubtes si injectar adrenalina davant la reacció que està sofrint el teu fill? Sempre és millor posar-la i has de recordar que “més val una adrenalina de més que una adrenalina de menys”. Els altres tractaments (antihistamínics o broncodilatadores) poden esperar, doncs després de l’administració de la medicació s’ha de traslladar al pacient al servei d’Urgències més proper. Allí monitoraran la seva situació i garantiran totes les cures necessàries.

Injectar adrenalina, un procés senzill

De vegades fa por utilitzar l’adrenalina, però en realitat injectar-la és molt senzill. El metge ha d’ensenyar a usar l’autoinyector als pares o cuidadors, però “també els nens majors, amb capacitat de reconèixer els seus símptomes, haurien d’aprendre”, recomana la doctora.

L’adrenalina s’ha d’administrar per via intramuscular en la cara exterior de la cuixa. Els dispositius precarregats garanteixen l’administració de la dosi correcta segons el pes del pacient (0,15 mg per a nens de menys de 20 quilos, 0,30 mg per a nens d’entre 20 i 50 quilos i 0,50 mg per a un pes superior a 50 quilos).

  • Cal retirar la tapa posterior del dispositiu i subjectar l’autoinyector a una distància aproximada de 10 centímetres de la part externa de la cuixa.
  • Després, s’ha de clavar l’autoinyector enèrgicament en la part externa de la cuixa, en angle recte (angle de 90 graus) i escoltar un clic. Cal mantenir-ho amb fermesa contra la cuixa durant 10 segons, doncs així es garanteix la injecció completa.
  • En aquest moment la finestra de visibilitat de l’autoinyector s’enfosquirà.
  • Es recomana masajear amb suavitat l’àrea d’injecció durant altres 10 segons.

En aquest vídeo es veu com injectar sense por l’adrenalina a un nen:

Com mantenir a punt l’adrenalina

L’adrenalina solament es dispensa prèvia prescripció mèdica (millor amb recepta, doncs sense ella el preu és bastant més elevat) i convé tenir més d’una: per al col·legi i per a casa. És important conservar-la de manera adequada perquè mantingui intactes les seves propietats:

  • L’adrenalina s’ha de conservar a una temperatura inferior a 25 ºC. No s’ha de congelar ni refrigerar.
  • Cal tenir l’envàs en l’embalatge exterior per protegir-ho de la llum. En exposar-se a l’aire o a la llum, l’adrenalina es degrada amb rapidesa i es torna de color rosa o marró.
  • Has d’examinar periòdicament el contingut del cartutx de vidre en l’autoinyector, per assegurar-se que el líquid segueix sent transparent i incolor.
  • S’ha de substituir, si la solució ha canviat de color o conté un precipitat (partícules sòlides).