Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bebè

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El meu fill té un problema amb el joc?

Ansietat, insomni, pèrdua d'amics, desaparició de diners i baix rendiment escolar pot alertar d'un problema de ludopatía

Img pokemon 15539951280 Imatge: natureaddict

A Espanya, la llei prohibeix apostar a menors de 18 anys. No obstant això, en els últims temps no són poques les veus que alerten que els nostres adolescents se salten les traves legals i molt abans s’inicien en els jocs d’atzar i, sobretot, en les apostes esportives. Fins i tot es donen casos amb tan sol 12 anys. I és que ho tenen molt fàcil. En les plataformes online solament es necessita una pantalla d’ordinador o un mòbil, una targeta de crèdit i un DNI. Però les conseqüències d’aquesta ludopatía no són solament econòmiques. En aquest article abordem el perfil d’aquests menors, com detectar a casa que un fill pot estar sofrint un problema d’addicció al joc i els videojocs i quins poder fer.

Img pokemon 15539951280
Imatge: natureaddict

El joc patològic (ludopatía) és entre dues i quatre vegades més freqüent en joves d’entre 12 i 17 anys que en adults, amb un risc afegit en aquests adolescents del 10-14 % de desenvolupar una addicció al joc en la vida adulta. La dada espanta. Es donava en 2017 en el marc de l’I Congrés Mundial de la World Association of Dual Disorders (WADD) i el V Congrés Internacional de la SEPD (Societat Espanyola de Patologia Dual).

La mateixa entitat alertava a primers d’any en boca del seu president, el doctor Néstor Szerman, d’una altra realitat: “Els joves juguen més a apostes esportives i pòquer online. Per tant, l’oferta de les noves modalitats de joc per internet es dirigeix especialment al col·lectiu jove”. Els adolescents s’han convertit en la nova diana de les cases d’apostes, doncs són un col·lectiu vulnerable el “cervell del qual és inmaduro i té menor capacitat de control”, detallava l’especialista. Aquests joves tenen més risc d’addicció a aquest tipus de jocs doncs els atreu la seva estimulació visual, ràpida i interactiva; la baixa quantia de les apostes, fins i tot amb premis de benvinguda per animar-los a iniciar-se, i, alhora, la idea de guanyar diners fàcils; la disponibilitat i accessibilitat 24 hores; i la privadesa (anonimat).

Inici primerenc en els jocs

I no són pocs els que han flirtejat amb aquest tipus de jocs abans de l’edat legal. En un estudi de 2013 de la Universitat de València, una cinquena part dels adolescents confessava haver realitzat apostes online abans de complir la majoria d’edat. Per la seva banda, en el ‘Estudi i anàlisi dels factors de risc del trastorn de joc en població clínica espanyola 2017’, es pujava el percentatge fins als 36 punts, mentre que en el ‘Estudi sobre prevalença, comportament i característiques dels usuaris de jocs d’atzar a Espanya 2015’ es ressaltava que el 44,8 % de les persones amb patologia afirmaven haver-ho fet en jocs d’atzar.

Què està passant? Des que la legalització en 2012 del joc online i l’ús massiu de les noves tecnologies s’ha produït un canvi en les addiccions al joc. Susana Jiménez-Murcia, coordinadora de la Unitat de Joc Patològic de l’Hospital de Bellvitge (Barcelona), reconeix que els pacients que atenen són més joves i no juguen a màquines, sinó a apostes tant de forma presencial com a online. “Comencen amb les apostes esportives en els salons de joc amb els amics, però quan comencen a jugar més i a perdre el control sobre aquesta conducta i a voler recuperar els diners perduts, ja ho fan des del mòbil sols i de forma aïllada”, compte. Però també tracten a xavals de 14-15 anys amb problemes de control amb els videojocs. Les noies, no obstant això, presenten més addicció a les xarxes socials.

Des que els nois comencen a jugar fins que comencen a perdre el control passa un temps: en el cas dels més jovenets d’1 a 3 anys, i en més majors, de 5 a 7 anys. No obstant això, els perfils són diferents. El de joc d’apostes presenta més nivells d’impulsividad i cerca de sensacions, del risc, la novetat… En el cas dels videojocs, entre els factors de risc està la tendència a l’ansietat, la preocupació, a les alteracions de l’humor, problemes en habilitats socials, de les relacions interpersonals, baixa autoestima, de comunicació amb la família… “Utilitzen el videojoc per compensar problemes de regulació emocional, per evitar responsabilitats, perquè no tenen bones estratègies per afrontar les demandes de la vida. Se senten més còmodes al món virtual i la seva estratègia passa per dedicar més hores al joc per augmentar de nivell, ser més reconegut per la resta de jugadors (jocs de rol, èpics, multijugador…). Un factor de risc clau és la inversió de temps”, assenyala l’experta.

Els videojocs són la porta a les apostes? En general no, però s’estan utilitzant estratègies per apropar-los i que, a través dels videojocs, comencin a agafar-li gust a apostar. Jiménez-Murcia destaca dos: sorteigs (com a caixes o sobris sorpresa) per aconseguir accessoris amb els quals millorar l’avatar en el joc, la qual cosa seria una espècie de joc d’aposta encobert ja prohibit a Bèlgica; i les apostes en els eSports (videojocs a nivell professional).

Img igromania
Imatge: lechenie-narkomanii

Senyals que indiquen problemes amb el joc i els videojocs
La ‘Guia de bones pràctiques de l’ús de les Tecnologies de la Informació i del joc online’ de la Federació Espanyola de Jugadors d’Atzar Rehabilitats (FEJAR) apunta com a senyals indicadors que pugues haver-hi problemes amb el joc les següents:

  • Augment de la despesa de diners de forma no justificada.
  • Desaparició de diners o béns. “Es poden arribar a gastar la paga setmanal o de regals en poc temps o quan compleixen els 18 treuen els diners que tenen al seu nom al banc i l’hi fulminen. Fins i tot roben la targeta dels pares”, comenta l’experta per definir una conducta problemàtica.
  • S’intenta amagar i evitar qualsevol tipus de control econòmic.
  • Augmenten les mentides i enganys per emmascarar el temps que es passa jugant.
  • Distanciament d’amics i abandó d’activitats socials.
  • Poden aparèixer símptomes d’ansietat, nerviosisme, insomni, irritabilitat, canvis d’humor…
  • La relació amb els familiars pot deteriorar-se.

En el cas dels videojocs, la psicòloga comenta que més de dues hores diàries resulta perjudicial, com tampoc és convenient que entre setmana no hi hagi gairebé joc de pantalles i el cap de setmana es descontrole, arribant a jugar fins a 14 hores, “semblat al botelló”, compara. Què més signes ens han d’alertar?

  • Està tan immers en el joc que no respon a estímuls externs; no perd de vista el que passa en la pantalla.
  • Tensió corporal i d’excitació en jugar. Són freqüents les discussions i reaccions agressives pel temps que dediquen al videojoc i es posen inquiets i intranquils si se’ls limita el temps. “Els pediatres en les seves revisions rutinàries és essencial que explorin com s’estan utilitzant les noves tecnologies i sobretot en aquells nens que tenen un risc afegit (TDAH, ansietat, intranquil·litat, canvi en humor, irritable)”, apunta.
  • Alteracions del somni. La percepció alterada de temps i de no respectar els horaris succeeix amb freqüència.
  • Perden l’interès per altres activitats lúdiques.
  • Deixen les amistats offline, no obstant això, tenen molts amics a través de les xarxes socials i els videojocs.
  • Gasten molts diners en accessoris per millorar el seu perfil en el joc.
  • Baixa el rendiment escolar. “En classe també han de fixar-se: si es dorm, no atén, està desconnectat de tot, fracassa… Els videojocs poden estar darrere”, adverteix Jiménez-Murcia.
  • Escapen dels seus problemes a través dels videojocs. “Quan tenen més pressions i responsabilitats o temen al fracàs, es refugien en ells. Els reptes al món real, com un examen, impliquen dedicar-los temps, però no és garantia que vagi bé. En canvi, en el videojoc si dediques molt temps, el més probable és que passades de nivell i juguis amb gent més experimentada. És tan fàcil i les regles tan clares…”, comenta.
  • El que al principi era passió pel videojoc, per millorar, “al cap d’un temps no és gaudi, ni motivació ni gratificació… sinó obsessió, es veuen obligats”.

Què fer si noto que el meu fill té un problema
Els experts insisteixen en la prevenció i no esperar a l’adolescència per treballar la confiança i la comunicació. Un ús saludable de les noves tecnologies des de petits, “entenent que és una activitat gratificant i estimulant i fins a beneficiosa”, puntualitza la psicòloga, és essencial. Animar-los amb altres activitats lúdiques, i si és amb videojocs, intentar que siguin per compartir i jugar en família. Una altra pauta és ensenyar-los a monitorar el temps que passen en Internet i amb els videojocs. “És fonamental que sàpiguen autogestionar-se i autocontrolarse amb la nostra ajuda i supervisió”, afegeix Jiménez-Murcia.

En la guia citada advoquen per intervenir primerenc i parlar amb ells abans que comencin a treure el tema de les apostes. Qualsevol notícia relacionada, un anunci o un partit poden servir per donar motiu a la conversa. Som els seus models. Per a això, és important informar-se sobre els jocs i apostes online i donar missatges clars del tipus: el joc no soluciona els problemes, ni econòmics ni de cap altra índole; en el joc es pot perdre el control i arribar a desenvolupar problemes seriosos (econòmics, familiars, socials, legals, escolars, laborals…); o el motiu de jugar hauria de ser divertir-se puntualment, però mai per guanyar diners o recuperar-ho. “Seria adequat que els pares estiguin atents, supervisin les activitats que realitzen en Internet els seus fills, així com les despeses i intercanvis de diners online”, proposen en el document de FEJAR.

I si hi ha un problema? Davant qualsevol dubte, els pares han d’informar-se i preguntar en les unitats especials o en associacions d’addiccions comportamentales per tenir una orientació. I és que, en jocs d’aposta, el tractament és l’abstinència definitiva, però no en videojocs i noves tecnologies, on el que es recomana és aprendre a fer un bon ús i reduir el nombre d’hores davant les pantalles. “És important parlar amb ells i arribar acords. Imposant i deixant anar grans discursos no aconseguirem gens”, reconeix l’especialista de l’hospital barceloní. “Portar-te l’encaminador al treball o llevar-li Internet no ajuda. És preferible anar disminuint el temps progressivament, que aprengui a monitorar-se, jugui després de les tasques escolars, faci altres activitats d’oci…, perquè si no, podem generar reaccions com que esmenten o crisis d’agitació per la síndrome d’abstinència”, explica. També la negociació, sense entrar en confrontació, serà la clau a l’hora de transmetre al menor la necessitat d’acudir a un centre especialista.

Etiquetes:

addicció juego-ca

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions