Les pors infantils són normals, habituals i fins a saludables, en la seva justa mesura. A més, canvien amb l’edat, expliquen els experts. No obstant això, no és estrany que el nen pateixi ansietat pel seu temor excessiu a la foscor, pel seu pànic als sorolls o als éssers imaginaris. Llavors, què fer per ajudar als nens a vèncer el seu pànic? En aquest article s’ofereixen les claus.
Per què té por el nen?
Els temors dels nens són normals. Aquesta és la primera premissa a la qual han d’atendre els pares que observen com determinades provoquen temor o ansietat en els nens.
“La por del nen està relacionat amb l’estat normal de dependència dels adults amb el qual neix”, conclou l’Associació per a la Salut Mental Infantil en ‘Les pors infantils en la literatura per a nens‘, Segons aquests especialistes, les pors tenen una funció evolutiva connectada amb la “necessitat de preservar la vida i la supervivència”.
Per aquest motiu, a mesura que el nen creix i adquireix major autonomia, les pors evolucionen i els temors infantils tendeixen a desaparèixer en l’adolescència.
Els pares massa temorosos poden contagiar aquesta por excessiva als seus fills
Bonifacio Sandín, director del departament de Psicologia de la Personalitat de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) apunta diferents factors personals, culturals i fins a de conducta que influeixen en les pors infantils.
Els fills de pares poregosos o que pateixin trastorns d’ansietat seran més temorosos, explica Sandín. A més, els nens més sensibles són més propensos a sentir por.
Emetre una informació negativa al nen sobre alguna situació o estímul concret també pot ser una possible font de temor en el menor. I, en altres ocasions, la por pot deure’s a condicionaments derivats de l’aprenentatge directe (cremar-se, mossegada d’un gos, perdre’s…), que provoca el temor al fet que es repeteixi de nou l’experiència.
Els nens tenen pors que canvien amb l’edat
La por a la foscor és un temor freqüent en nens menors de sis anys
La por infantil, no obstant això, canvia a mesura que el petit compleix anys. “El menor experimenta diferents pors al llarg de la seva vida, que canviaran amb l’edat“, assegura el psicòleg Francisco Xavier Méndez, professor de la Universitat de Múrcia i autor de ‘Pors i temors en la infància: ajudar als nens a superar-los’ (Piràmide, 2005),
Méndez assenyala quins són les pors infantils més freqüents, segons l’edat dels nens.
Pors al soroll durant el primer any. Les pors més comunes fins a l’any estan relacionats amb estímuls intensos o estranys, com els sorolls forts i inesperats o persones desconegudes.
Fins als sis anys, por a la foscor. Els nens en aquesta etapa pateixen temors més específics. Entre ells, por a certs animals, temor a les tempestes, la foscor, els éssers fantàstics, les catàstrofes i a separar-se dels seus pares.
Por a la mort, a partir dels sis anys. A mesura que desapareixen les pors anteriors, com a conseqüència del desenvolupament cognitiu del nen, apareixen altres nous. Entre ells, paüra a la mort, al dany físic, les malalties i els accidents,
Més endavant apareixerà el temor o inseguretat relacionat amb les situacions socials, com la por al ridícul, al fracàs o a les desavinences entre els progenitors.
Pors infantils, com ajudar al nen a superar-los?
Per ajudar als fills a superar les seves pors, els especialistes recomanen evitar la sobreprotección. A més, cal fugir de conductes com ressaltar la seva covardia davant un temor, ridiculitzar-li o burlar-se, ja que el nen pot sentir-se culpable.
Una altra pauta que no funciona, adverteixen els experts, és forçar al menor a enfrontar-se al seu temor de forma dràstica. Millor és fer-ho d’una manera gradual.
Una actitud serena i dialogant, que permeti delimitar de forma clara i concisa la causa de la por, ajudarà al nen a enfrontar-se al seu temor. A més, convé proporcionar al menor un entorn i unes condicions més favorables, segons l’ansietat que afecti al petit.
Aquestes són algunes dels suggeriments més destacats perquè el nen afronti les seves pors.
Por a la foscor en nens: crear un ambient agradable i serè al moment d’anar a dormir i evitar els jocs excitants.
La llum s’ha de suprimir de forma progressiva, primer amb un llum encès en la mesilla i després amb un petit pilot o la llum del passadís, fins a eliminar-la per complet quan hagi superat la seva por.
Por als animals: informar-li dels perills que té apropar-se a un animal desconegut, però no crear alarma per intensificar el seu temor. Convé llegir contes amb el nen els protagonistes del qual siguin els animals que tem, ajudar-li al fet que s’apropi primer als cadells per mitigar la seva por i reduir, a poc a poc, les distàncies amb els animals adults.
Por a les tempestes en nens: és important deixar al menor que observi la pluja i explicar-li com funcionen els fenòmens meteorològics.
Altres pautes són jugar a explicar els trons i calcular el temps entre aquests i els llampecs.
Por als éssers fantàstics. El temor als personatges imaginaris pot ser treballat si s’ajuda al nen a reconèixer-los com a productes del seu món intern.
El petit ha d’entendre que no suposen cap perill per a la seva vida. A més, cal supervisar la programació televisiva i procurar que no vegi pel·lícules ni sèries que continguin imatges o situacions fantàstiques que no puguin reconèixer com a irreals.
