Els bebès a els qui els seus pares els parlen més obtenen, en general, major capacitat d’aprenentatge i millors resultats acadèmics, segons demostren els estudis. En aquest article es descriuen els efectes que té parlar amb els bebès sobre el desenvolupament del seu quocient intel·lectual i el seu rendiment a l’escola, els estudis realitzats sobre aquest tema i les iniciatives en marxa sobre aquesta qüestió.
Parlar amb els bebès per millorar el seu desenvolupament
Parlar amb el bebè, fins i tot des que està en el ventre, és beneficiós, ja que això li resulta molt tranquil·litzador i relaxant i li permet familiaritzar-se amb les veus d’els qui ho envolten, sobretot els seus pares.
Després, quan creix, és important parlar amb el petit per estimular el seu desenvolupament, facilitar la comunicació amb el nen, millorar la seva sociabilitat. Una sèrie de recomanacions permeten millorar la comunicació amb els fills, com donar missatges concrets i senzills, assegurar-se que el nen escolta i posar-se al nivell dels seus ulls.
Parlar amb els nens petits exerceix una influència fonamental en el seu desenvolupament cognitiu i la seva capacitat d’aprenentatgePerò els avantatges de parlar als fills van molt més allà. Un estudi dut a terme durant diversos anys a Estats Units ha arribat a la conclusió que parlar amb els bebès i nens petits exerceix una influència fonamental en el seu desenvolupament cognitiu i la seva capacitat d’aprenentatge. En concret, els nens als quals els seus pares els van parlar més en els seus primers tres anys de vida van ser els que van tenir un major quocient intel·lectual i millor rendiment escolar.
Més paraules per al nen, millor rendiment escolar
La primera part de la recerca va ser realitzada per Betty Hart i Todd R. Risley, experts de la Universitat de Kansas. Va consistir a fer visites mensuals a 42 famílies i gravar durant una hora les interaccions entre els pares i els seus fills de fins a tres anys d’edat.
Les conclusions afirmen que la mitjana de paraules que els progenitors dirigeixen als seus petits és d’1.440 per hora.No obstant això, existeix una notable diferència entre les famílies: mentre alguns nens escolten més de 3.000 dirigides a ells, en altres casos aquesta xifra és inferior a 500.
Això significa que a l’edat de quatre anys alguns nens han escoltat més de 50 milions de paraules dirigides a ells per part dels seus pares, mentre que uns altres solament 10 milions. Aquestes diferències solen estar determinades per la classe social, adverteixen els experts: en mitjana, els pares de condició més pobra diuen als seus fills unes 600 paraules per hora, els de classe treballadora unes 1.200 i els professionals, unes 2.100.
El rendiment escolar dels nens de nou anys també varia en funció de les paraules que hagin escoltat, i és superior quantes més hagin parlat els pares amb ells.
Hart i Risley van publicar els resultats de les seves experiències en dos llibres: ‘Diferències notables en l’experiència diària dels nens americans‘ (Meaningful difference in the everyday experience of young american children) i ‘El món social dels nens que aprenen a parlar‘ (The social world of children learning to talk), tots dos editats per Brooks Publishing.
A la ciutat nord-americana de Providence s’ha engegat un pla per promoure que els pares amb menys recursos parlin més als seus fillsMés enllà de la recomanació de parlar més als bebès, és difícil la implementació de programes que promoguin aquest augment, donat el costós de mesurar el nombre de paraules i els possibles avanços en la matèria.
No obstant això, la fundació LENA (Language Environment Analysis, és a dir, anàlisi de l’entorn del llenguatge) ha desenvolupat un sistema que permet que el nen porti una gravadora damunt, amb una autonomia de 16 hores. Per mitjà de la tecnologia d’identificació de veu, un programa informàtic és capaç de reconèixer i explicar les paraules, així com els canvis de torn en la conversa, qui és l’emissor de cada expressió i eliminar els sorolls de fons i provinents de la televisió.
Unes 200 universitats ja empren el sistema LENA per a les seves recerques, però ara serà una ciutat, Providence (Estats Units) la que afrontarà el desafiament. L’Ajuntament engegarà un programa que comptarà amb el treball de professionals de diverses disciplines, amb la finalitat d’aconseguir que els pares de menys recursos parlin més als seus fills i que això contribueixi a disminuir la bretxa entre els nens de famílies pobres i riques. Aquesta ciutat, una de les més antigues del país, té uns 180.000 habitants, dels quals gairebé el 30% viu sota el llindar de la pobresa.
