Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bebè > Nens > 2-4 anys

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els escacs i els seus beneficis per als nens

A partir dels tres anys d'edat, els més petits poden començar a familiaritzar-se amb els escacs i a gaudir dels beneficis del seu aprenentatge i la seva pràctica

La pràctica dels escacs ofereix molts beneficis per als nens, tant a nivell intel·lectual com a social i emocional. Per aquest motiu, les autoritats europees i espanyoles promouen des de fa temps la seva incorporació com a assignatura en l’ensenyament primari. Aquest article enumera i detalla alguns d’aquests beneficis, des d’una major capacitat d’atenció, concentració, memòria i pensament abstracte, fins a una major autoestima i la possibilitat d’empatizar millor amb els altres.

Imatge: Corepics

A causa que jugar als escacs té múltiples beneficis per als nens, el Parlament Europeu va demanar en 2012 que s’incorpori com a assignatura a l’horari regular a les escoles dels Estats membres, i no com a matèria extracurricular. Però no ha estat fins a començaments d’aquest any 2015 quan la Comissió d’Educació del Congrés va aprovar, per unanimitat, la seva incorporació a les escoles espanyoles, a l’espera que cada comunitat confirmi aquesta decisió. Però quins són aquests beneficis que els escacs ofereix als petits?

En el seu llibre ‘Desenvolupar la intel·ligència a través dels escacs’ (Ed. Paraula, 1998), José María Feies olor, expert en l’ensenyament d’aquest esport, els classifica en tres grups: beneficis intel·lectuals, socials i emocionals. Es detallen a continuació.

Beneficis intel·lectuals dels escacs

  • Atenció i concentració. “És increïble -escriu Feies olor- la facilitat amb la qual el nen aprèn a atendre i s’acostuma a pensar, a concentrar-se en el que està fent, si per mitjà hi ha un tauler d’escacs”. De fet, sovint s’utilitza els escacs com a eina de treball en el tractament de menors amb TDAH (trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat), com en el cas del projecto “Escacs i TDAH“, desenvolupat pel Club Escacs 64 Villalba, en col·laboració amb l’Hospital General de Collado Villalba (Madrid) i altres organismes.

  • Anàlisi i síntesi. Davant cada torn, els escacs requereix analitzar tots els possibles moviments per contrarestar les amenaces i, al seu torn, plantejar un atac al jugador oponent. La síntesi porta a triar, de totes les alternatives, la més apropiada. Aquesta habilitat es trasllada després a la vida quotidiana.

  • Raonament lògic-matemàtic. El treball mental exigit pels escacs és similar al que es realitza quan s’afronta un problema de matemàtiques. Un estudi realitzat per experts de la Universitat de Trier (Alemanya) va comprovar que els alumnes d’una escola de primària, en la classe de la qual es va substituir una hora de matemàtiques per una d’escacs, van obtenir durant quatre anys millors qualificacions en matemàtiques que altres estudiants que van seguir cursant aquesta assignatura i no van practicar el joc de taula.

  • Pensament abstracte, creativitat i imaginació. La cerca d’estratègies per imposar-se al rival obliga a imaginar posicions diferents a les quals estan presents en el tauler i a desenvolupar plans d’acció per poder aconseguir aquests llocs. És el que es coneix com “avançar-se” a les jugades. La creativitat i la imaginació exerceixen un paper fonamental, igual que en altres jocs, amb un particular estímul per al pensament abstracte.

  • Memòria. La memòria és una eina molt important en els escacs, ja que recordar la resposta davant una determinada situació en partides anteriors (pròpies o alienes) permet repetir-la, si va ser reeixida, o evitar-la, si no va resultar efectiva. I també ajuda a tenir presents els diversos plans que s’efectuen de manera mental durant el desenvolupament del joc. Per tant, la mateixa pràctica dels escacs és un valuós exercici per a aquesta capacitat.

Els escacs i els seus beneficis socials

  • Acceptació de les normes. Els escacs exigeix respectar les regles sense excepció. “No valen els capritxos ni els avantatges”, puntualitza Feies olor. En aquest sentit, com assenyala la psicòloga María Enriqueta Graner Duarte, que va ser campiona infantil d’escacs i va escriure el llibre ‘Aportis de la psicologia a l’ensenyament dels escacs’ (Un d’Editorial, 2014), “el nen no pot tirar a ningú la culpa dels seus errors”. I l’atzar tampoc intervé en els escacs. Són les capacitats i accions del menor “les que determinen el seu rendiment”, agrega aquesta experta.

  • Acceptació del resultat. Això està molt vinculat amb el punt anterior. El de saber guanyar i saber perdre és un dels aprenentatges més importants per al desenvolupament del petit. L’alternança de victòries i derrotes en les partides d’escacs permet que els nens aprenguin a acceptar els resultats, siguin cuales anassin.

  • Responsabilitat. Cada jugada, cada decisió, té les seves conseqüències en el joc. Assumir els propis errors i poder aprendre d’ells és un altre dels aprenentatges fonamentals que aquest joc proporciona.

Beneficis a nivell emocional

  • Control. Graner Duarte apunta que els escacs “fomenta la capacitat organitzativa i l’equilibri entre el racional i l’emocional”. I és que, en aquest esport, si el jugador es deixa portar pel nerviosisme o l’empipament, el més probable és que perdi. Per tant, el petit ha d’adquirir l’hàbit de reflexionar, i no actuar per impulsos; així aprendrà a controlar les seves emocions.

  • Empatia. Com cada jugada és seguida per un moviment de l’oponent, els escacs exigeix intentar anticipar-se i predir la seva resposta, és a dir, tractar de posar-se en el lloc de l’altre. Al mateix temps, el control emocional també porta a procurar no donar pistes al contrari sobre les properes accions.

  • Autoestima. Aprendre dels errors i millorar el rendiment incrementa l’autoestima i la confiança del nen en si mateix. A més, advertir que l’esforç mental dona fruits li anima a seguir treballant d’aquesta manera, i aquest ensenyament es trasllada a altres àmbits de la vida.

    Aprendre a jugar als escacs, des dels tres anys

    La psicòloga Graner Duarte comenta que l’ensenyament dels escacs pot començar ben ràpid en la vida del nen, entorn dels tres anys d’edat. Des d’aquest moment i fins a al voltant dels set, predomina un “pensament intuïtiu” i basat en fets concrets, sense poder encara planificar jugades de forma abstracta. Però és una bona edat perquè, en primera instància, els petits coneguin els materials (peces, tauler). Se’ls pot deixar jugar amb ells amb total llibertat, com si fos qualsevol altra joguina, i explicar-los contes relacionats amb els escacs.

    En un segon moment, assenyala també Graner Duarte, s’expliquen algunes regles bàsiques: per jugar fan falta dues persones, se sentin una enfront d’una altra, les peces blanques van en un costat i les negres en un altre, juguen per torns una vegada cadascun, etc.

    La tercera etapa és la de l’aprenentatge del moviment de les peces una per una, des de les de moviment més simple (la torre i l’alfil), fins a les quals inclouen més variants, com el rei o la reina.

    Existeixen nombrosos jocs perquè els nens es familiaritzin amb les peces i els seus moviments. El document ‘Escacs per a l’ensenyament primari‘, del professor Sergio A. Vicente Martínez, inclou varis que porten títols com “Els gats i el ratolí”, “Els soldats del rei” i “Guerra de peons”. Són exercicis divertits que, a més, propicien en els petits l’entusiasme pel joc i, després, poden començar a jugar les seves primeres partides.

    RSS. Sigue informado

    Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions