Els nens poden tenir problemes de tiroides?

Quins són els símptomes de problemes de tiroides en nens

En els adults les pistes que pots sofrir de tiroides són molt variades: tendència a engreixar, cansament, alteracions menstruals, restrenyiment, tremolors, problemes per a dormir… I en els nens? Dependrà de la patologia que pateixin:

Símptomes d’hipertiroïdisme

Quan la glàndula tiroides funciona en excés, alguna cosa que és estrany en edat pediàtrica i adolescència (1-3 casos sobre 100.000 persones), aquesta superproducció de les hormones tiroidals (T3 i T4) es manifesta lentament. Poden passar setmanes, i fins a mesos perquè el petit comenci a sofrir els seus símptomes, tal com detallen des de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP):

• Dificultat per a conciliar i mantenir el somni.
• Més irritabilitat.
• Menor rendiment escolar.
• Sudoració excessiva.
• Sensació de palpitacions.
• Diarrea i pèrdua de pes.
• A vegades, els ulls sobresurten de la cavitat orbitària, com saltones (exoftalmos).
• En nenes adolescents, oligomenorrea (el cicle menstrual dura més de l’habitual) o amenorrea (sense regla).

Símptomes d’hipotiroïdisme

Si la tiroides no produeix suficients hormones tiroidals, estem davant un altre trastorn que apareix en néixer (hipotiroïdisme congènit) o que sorgeix en un altre moment de la vida del nen (hipotiroïdisme adquirit).

En l’hipotiroïdisme congènit, el bebè pot ser que tingui una llengua de major grandària del normal. Però, sobretot, s’adverteix quan es troba:

• molt inactiu, apàtic i amb tendència al somni.
• restret.
• amb dificultats per a alimentar-se.

Per part seva, en els casos d’hipotiroïdisme adquirit s’aprecia també restrenyiment i somnolència. A més, segons l’AEP, ocorre el següent:

• disminució de la velocitat de creixement.
• sobrepès.
• pell seca.
• disminució de la tolerància al fred.
• cansament.
• sota rendiment escolar.

Símptomes de tiroïditis

Poc freqüent en nens, la inflamació de la tiroides pot donar símptomes diferents, segons la tipologia, però també similars als dels altres dos trastorns descrits, tal com expliquen des de l’associació de pediatres:

• Tiroïditis aguda bacteriana: dolor de coll, febre, dificultat per a empassar, ronquera i signes d’hipertiroïdisme .
• Tiroïditis subaguda o de Quervain (vírica): cansament, malestar general, febrícula, inflor del coll, faringitis, dolor cervical irradiat a cau d’orella i símptomes d’hipertiroïdisme .
• Tiroïditis limfocitària crònica o d’Hashimoto: en produir-se autoanticossos contra el tiroides, el nen patirà hipotiroïdisme.

Causes de l’hipertiroïdisme i hipotiroïdisme infantil

Darrere de l’hipertiroïdisme en nens el més freqüent (95%) és que estigui la malaltia de Greus. I fins a un 60% dels casos hi ha antecedents familiars. Aquesta malaltia tiroidal autoimmune fabrica anticossos contra el receptor de l’hormona TSH (produïda per la hipòfisi).

Imatge: Tim Bish

Per què ocorre l’hipotiroïdisme congènit? Com expliquen els pediatres, una ecografia i una gammagrafia permeten veure si la glàndula no funciona correctament, no s’ha format de manera adequada durant l’embaràs o no està en la seva localització habitual. Però per què passa? En els casos permanents (90%) es desconeix l’origen, mentre que en els transitoris la falta de iode és el més freqüent.

Aquest dèficit de iode, no obstant això, sí que pot originar hipotiroïdisme adquirit. Amanir els menjars amb sal iodada ajuda a prevenir aquest trastorn. La tiroïditis d’Hashimoto també ho causa, així com la radioteràpia al cap i el coll per a certs càncers.

Té cura? Tractament

No existeix un tractament que corregeixi l’alteració autoimmune de la malaltia de Greus, per la qual cosa no té cura. Així que, en l’hipertiroïdisme en nens, l’objectiu en principi és disminuir l’excés de producció d’hormona tiroidal per mitjà de fàrmacs. Però si hi ha efectes secundaris, es recau o no remet la malaltia, s’opta per tractament amb iode radioactiu o cirurgia.

En la prova del taló o garbellat neonatal es detecta l’hipotiroïdisme congènit, entre moltes altres malalties, per la qual cosa aviat (abans dels 15 dies d’edat) es comença a tractar al bebè per via oral amb LT4 (levotiroxina) cada dia. El tractament ha de mantenir-se per a tota la vida, però si la glàndula està correctament situada, des de l’AEP s’afirma als 3 anys es comprovarà si la tiroides funciona bé per si sola.

Conseqüències de l’hipertiroïdisme i hipotiroïdisme en nens

L’hipotiroïdisme adquirit és la causa més freqüent de l’increment de grandària de la glàndula tiroides, més conegut com a goll . Com la tiroides no és capaç de fabricar una quantitat suficient d’hormones tiroidals, intenta compensar aquesta falta augmentant de grandària, alguna cosa que es nota en la part central i anterior del coll. Això pot produir ronquera i fins a dificultat per a empassar i fins i tot per a respirar. Un goll de grandària moderada també és freqüent en els casos d’hipertiroïdisme. Com es tracta? Es requereix prendre una vegada al dia l’hormona tiroidal o T4 en forma de pastilla.

Sense tractament, l’hipotiroïdisme congènit podria desencadenar en el nounat un dèficit intel·lectual greu, a més de retard de creixement (disminució del to muscular i de l’activitat). Però gràcies a la detecció precoç dels programes de garbellat neonatal, s’està evitant el dany cerebral (retard mental) que abans aquests nens presentaven amb el diagnòstic clínic tardà, com s’exposa en aquest estudi sobre l’hipotiroïdisme congènit. Així i tot, pot causar problemes de desenvolupament subtils i hipoacúsia neurosensorial.

En el cas de l’hipertiroïdisme infantil, a més del goll i retards en el creixement, en els lactants podrien donar-se hipertensió, taquicàrdia, abovedamiento frontal i microcefàlia. En nens i adolescents, per part seva, produeix alteracions emocionals: dificultats del somni, hiperactivitat, labilitat emocional, disminució de la concentració i el rendiment escolar. També sofreixen tremolors, palpitacions, taquicàrdia i hipertensió. Els nens poden tenir ulls vermells o prominents i en els més majors, en comptes de tenir pubertat precoç, es retarda.