Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bebè

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els riscos d’automedicar als nens

Tres de cada deu menors automedicados no reben la dosi del fàrmac correcta

Els especialistes de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) ho tenen clar: automedicar a un nen és una pràctica irresponsable i pot tenir potencials efectes adversos difícils de preveure. No obstant això, les conclusions d’un estudi recent desvetllen que, igual que en els adults, la taxa d’automedicació dels menors a Espanya excedeix l’aconsellable, amb tot el que això implica. En aquest article es detallen quatre raons per les quals és recomanable no administrar fàrmacs als nens sense prescripció de l’especialista, a més d’explicar què és la medicació “per poders” i descriure el perfil de la persona que la realitza amb més freqüència.

Img riesgos automedicar ninos
Imatge: ArturVerkhovetskiy

Automedicarse és una pràctica freqüent entre els adults del nostre país, ja sigui davant alguns trastorns lleus, com un mal de cap o d’estómac, o davant dolències de major envergadura, com a infeccions o processos vírics. I és que, tal com revela l’última Enquesta Nacional de Salut, “més del 20% de la medicació consumida per als catarros, el dolor, la febre i els reconstituents és automedicada”. A més, el sondeig també ratifica que Espanya destaca per ser un dels països “amb major grau d’automedicació amb antibiòtics d’Europa”.

La medicació per poders als nens

L’administració de fàrmacs sense prescripció mèdica en el cas dels adults es realitza de forma lliure i voluntària i es basa, en general, en els símptomes que el propi pacient és capaç de percebre.
El 32% dels menors que acudeixen a urgències han estat automedicados amb anterioritat
No obstant això, quan es tracta de menors, el concepte canvia de forma substancial i pansa a denominar-se medicació “per poders”, ja que la decisió de medicar no la presa el petit, sinó l’adult responsable d’ell, en funció de la seva interpretació subjectiva de la dolència que sofreix. Una recerca recent publicada en la revista de l’AEP desvetlla que l’automedicació dels nens a Espanya aconsegueix també uns percentatges molt elevats i que el 32% dels menors que acudeixen a urgències “han estat automedicados prèviament”.

Les dades d’aquest estudi, dut a terme en el departament de pediatria de la Universitat de Granada, assenyalen que en el 90% dels casos és la mare qui resol administrar el fàrmac. La progenitora basa la seva decisió en l’experiència prèvia amb malalties d’altres fills; per aquest motiu l’automedicació sigui més habitual en famílies nombroses. El diagnòstic i la prescripció farmacològica que fes l’especialista en un cas anterior facilita a la mare la identificació dels símptomes i de la medicina que pot ser d’utilitat per combatre’ls; de fet, el 85% dels medicaments “són restes de tractaments anteriors”.

Després d’analitzar prop de 2.000 casos, els investigadors van concloure que la medicació “per poders” és més freqüent per part de mares amb estudis mitjans i superiors. A més, té com a protagonistes als germans més petits, sempre que hagin superat els dos anys d’edat, ja que en edats més primerenques les mares perceben major vulnerabilitat i prefereixen medicar als seus fills per prescripció d’un especialista.

Quatre raons per no automedicar als nens

1. Errors en la dosi. Segons un estudi realitzat a l’Hospital Rei Don Jaime de Castelló, tres de cada deu nens automedicados no reben la dosi correcta, ja sigui per excés o per defecte. Mentre que quan la dosi és superior a la indicada existeix perill d’intoxicació, en el cas contrari el risc és que el medicament no tingui l’efecte desitjat.

2. Retard en el diagnòstic. En administrar el medicament sense cap tipus de valoració, els pares demoren el moment d’acudir a l’especialista. El fàrmac pot, així mateix, emmascarar una patologia més greu i retardar el seu diagnòstic i tractament.

3. Excés d’antibiòtics. Alguns pares per error automedican als seus fills amb antibiòtics per tractar processos vírics. L’excés d’aquest medicament pot provocar que l’organisme del petit creu resistència a ell i quan sigui necessari administrar-ho per tractar un procés infecciós, ja no sigui efectiu.

4. Reaccions adverses. Alguns fàrmacs, si no s’administren en la dosi correcta o no corresponen per tractar una determinada patologia, poden ocasionar algunes reaccions adverses en els petits, com a erupcions cutànies, vòmits o diarrees.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions