L’excés d’ansietat en un nen pot semblar insignificant per a un adult, que ho pot interpretar com una ratxa de mal comportament, ofuscació o malaltia física. Per això, sovint, ocorre que la situació s’encara malament o es deixa estar. En general, solament s’acudeix a l’ajuda d’un professional quan l’estrès és ja un quadre clínic que provoca símptomes. Però quins són aquests símptomes? Com reconèixer els indicis de l’estrès infantil?
Els símptomes habituals d’estrès infantil
En general, els nens no són conscients que suporten una situació estresante i, per això, no saben expressar el malestar que senten. És llavors quan desenvolupen símptomes que poden alertar a pares i professors. Molts petits es queixen de maldecaps, dolor abdominal, depressió, lloros per qualsevol circumstància, i fins i tot, irritabilitat. La seva conducta en classe també canviarà, així com el seu rendiment, que serà més lent. Els principals símptomes d’estrès infantil poden resumir-se en els següents:
- Símptomes físics. Els més importants són mal de cap, molèstia estomacal, problemes per dormir, malsons, una major tendència a mullar el llit o una clara disminució d’apetit.
- Símptomes emocionals. Ansietat, preocupacions, incapacitat de relaxar-se, por a la foscor, a estar sol o a la mort; aferrar-se a l’adult, ràbia, plor o ploriqueig, incapacitat per controlar les seves emocions, comportament agressiu, regressió a comportaments típics d’etapes anteriors del desenvolupament, o ser poc inclinat a participar en activitats familiars o escolars.
També poden derivar en estrès els trastorns d’ansietat iniciats en la infància o l’adolescència. Els més importants, com assenyalen els psicòlegs, són:
- Trastorn d’ansietat de separació. El nen ho sent en separar-se d’una persona a qui està vinculat. Es desenvolupa quan ha de desplaçar-se (anar a una excursió, a jugar a casa d’un amic o al col·legi) o quan són els pares els qui es desplacen. El trastorn inclou idees angoixants, com la sensació de que ocorrerà alguna cosa que impedirà tornar a veure als sers estimats.
- Trastorn d’evitació. El nen evita de manera excessiva el contacte amb persones desconegudes, la qual cosa interfereix en les seves relacions socials. Es registra alhora una intensificació del contacte amb persones conegudes (família i amics íntims). Són nens insegurs, tímids i poc assertius (no diuen el que realment pensen o senten).
- Trastorn per ansietat excessiva. És una preocupació injustificada, provocada per un temor anticipatorio. Ocorre quan el nen es preocupa de manera angoixant per exàmens futurs, visites al metge, complir amb les seves obligacions, tenir accidents… Poden registrar-se trastorns del somni i sensació d’inquietud o tensió. En general, aquest trastorn s’associa a fòbies específiques (fòbia escolar, fòbia social…).
- Trastorn per estrès postraumático. És un trastorn debilitante habitual després d’haver viscut un succés aterridor, que fa que la persona tingui pensaments i records persistents i amb por de l’experiència. En els nens, sovint, es transforma en un trastorn crònic.
- Trastorn adaptatiu. És la dificultat d’adaptar-se a noves situacions i implica canvis de comportament. El nen canvia la seva pauta d’actuació a causa d’un canvi extern, com la separació dels pares, un canvi de col·legi, el trasllat a un barri diferent o, fins i tot, el canvi d’activitat laboral d’un dels progenitors.
