Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bebè > Bebès > 4-6 mesos

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

En quina part del cos s’han d’aplicar les vacunes als bebès?

Els pediatres recomanen que, en els nens de fins a un any de vida, totes les vacunes s'apliquin en la cuixa i, després d'aquesta edat, en l'espatlla

Img parte cuerpo vacunas bebe hd Imatge: didesign

Durant els seus primers mesos de vida, els bebès reben un bon nombre de vacunes en forma d’injeccions. Aquestes han d’aplicar-se, segons el consell dels especialistes, en la cuixa del nen, ja que aquesta és la millor forma de garantir la seva màxima eficàcia i de reduir el risc que es produeixin efectes secundaris. Aquest article explica per què durant el primer any de vida convé posar les vacunes en la cuixa i no en el braç o les natges, quins casos es consideren especials i quins són els possibles efectes adversos de les vacunes.

Img parte cuerpo vacunas bebe arti
Imatge: didesign

El calendari recomanat pel Comitè Assessor de Vacunes de l’Associació Espanyola de Pediatria (CAB-AEP) estableix que els bebès, durant el seu primer any de vida, han de rebre més d’una vintena de vacunes. Per a la seva aplicació s’han de tenir en compte una sèrie de mesures. Una d’elles és el lloc adequat en el qual les vacunes s’han d’administrar.

Per què en la cuixa i no el braç o les natges

Quin és la part del cos més apropiada per posar les vacunes als nens? Gairebé totes les vacunes són intramusculars, és a dir, la injecció ha d’arribar fins a dins del múscul. D’aquesta forma es garanteix la seva major eficàcia i es redueixen les possibilitats que es produeixin efectes adversos locals. Donada la importància d’aconseguir el múscul, els experts de la CAB-AEP recomanen que, en els menors d’un any, les vacunes s’apliquin en la cuixa del nen, en concret en el vast extern del cuádriceps.

La conveniència d’administrar la vacuna en aquest sector, segons aquests especialistes, radica que “disposa d’una important massa muscular i no està transitat per gots sanguinis gruixos o nervis que puguin resultar danyats amb la burxada”. Un altre avantatge és que, com són tan petits i en general encara no caminen, si la vacuna li produís una reacció que li causés molèsties, no li ocasionaria una coixesa ni cap altre problema important en les seves activitats normals.

A partir de l’any de vida, i per sempre d’ara endavant, el lloc més recomanat per a les vacunes és el braç, sobretot el múscul de l’espatlla, anomenat deltoides. Això és així perquè, d’una banda, a partir d’aquesta edat les possibles reaccions molestes de la vacuna sí li afectarien en caminar; i per l’altre, perquè des d’aquest moment el deltoides ja està el bastant desenvolupat com perquè els riscos de lesionar altres teixits siguin molt baixos.

La tècnica adequada, en tots els casos, és una injecció intramuscular profunda, amb una agulla el bastant llarga i que es clavi de manera perpendicular a la pell.

Les natges, per la seva banda, es desaconsellen com a zona on aplicar les vacunes, ja que allí és més probable que l’agulla no arribi al múscul i la substància es dipositi en el teixit subcutani. Si això succeeix, la vacuna és menys eficaç i el risc d’efectes secundaris s’incrementa.

Casos especials

Fa uns anys, científics nord-americans van analitzar les reaccions d’una mostra d’1,4 milions de nens davant uns sis milions de les vacunes intramusculars més comunes. La dada més rellevant de les seves conclusions -publicades en 2013 en la revista Pediatrics– indicava que la vacuna contra la diftèria, el tètanus i la tosferina (coneguda com DTPa) convé aplicar-la en la cuixa fins i tot fins als tres anys, ja que, d’aquesta manera, el risc de reaccions adverses és molt més baix que si s’administrés en l’espatlla.

De les sis dosis d’aquesta vacuna, les tres primeres s’apliquen durant el primer semestre de vida del bebè i les dues últimes als 6 i 12 anys, respectivament. Per això, no hi ha dubtes: les primeres tres es donen en la cuixa i les últimes, en el braç.

El dubte sorgeix entorn de la restant, l’administració de la qual es recomana entre els 15 i 18 mesos. On donar-la: en la cuixa o en l’espatlla? És una qüestió que “ha de valorar-se amb cautela”, expressen des de la CAB-AEP, “doncs, a més de ser relativament infreqüents les reaccions vacunales locals, no és el mateix tenir molèsties en moure un braç que patir una coixesa com a efecte secundari de la vacunació”.

Possibles efectes adversos de les vacunes

Quins són els possibles efectes secundaris, no desitjats i adversos que es produeixen com a conseqüència de la vacunació en els nens? Els més comuns, sobre els quals no exerceix cap influència el lloc del cos on s’apliqui la injecció- són els següents:

  • Enrogiment, dolor i inflor a la zona de la punción. Ocorre amb bastant freqüència. És una reacció passatgera, que es calma amb una comprimida freda o, si fa falta, un analgésico (ibuprofeno o paracetamol).
  • Embalum en el lloc de la punción. Ho causen les vacunes contra la tosferina i la meningitis B. Solament dolen si s’exerceix pressió sobre ells, així que n’hi ha prou amb no estrènyer-los per evitar-ho. Desapareix després d’algunes setmanes.
  • Febre. “Gairebé qualsevol preparat vacunal pot produir febre després de la seva administració”, explica el CAB-AEP. De totes maneres, és més freqüent en certs casos: amb la vacuna contra el meningococ B, la que va contra la diftèria, el tètanus i la tosferina (DTPa) i després de la trucada triple vírica (contra el xarampió, la rubèola i la parotiditis). En aquest últim cas, la febre pot aparèixer fins a 15 dies després. Es pot donar al nen un antitérmico (ibuprofeno o parecetamol) i acudir al metge si els símptomes són greus o si la febre persisteix per més de 48 hores.

De forma molt excepcional -un cas per cada milió de vacunes aplicades- es produeixen efectes adversos greus, com a reaccions anafilácticas (és a dir, al·lèrgiques) o encefalopatia, davant les quals el metge ha d’actuar immediatament. De totes maneres, com explica el CAB-AEP, és un risc que mereix la pena córrer, ja que els beneficis són molt majors. Aquest risc és molt més baix que les probabilitats que el petit contregui, si la vacuna no s’aplica, la malaltia de la qual se li protegeix.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions