Cada any a Espanya prop de 9.800 parts són múltiples, és a dir, són aquells en els quals neixen dos o més bebès. Tant la gestació com el moment de donar a llum tenen les seves particularitats. En aquest article s’explica com són els embarassos de dos o més nens, com influeixen les tècniques de reproducció assistida, quins són els seus perills i com ha de cuidar-se una dona que espera el naixement de més d’un fill en el mateix part.
Bessons, trillizos, cuatrillizos… Cada any es produeixen prop de 9.800 parts múltiples (dos o més bebès) a Espanya, la major part d’ells són dobles i, amb prou feines un 2% d’ells, de trillizos, segons l’Institut Nacional d’Estadística.
Embarassos múltiples i reproducció assistida
La fertilitat assistida augmenta els parts múltiples i els riscos que comporten
Les tècniques de fertilitat assistida expliquen, en bona part, aquestes dades, superiors a la mitjana europea. Les xifres són eloqüents: entre 1996 i 2009, els parts de bessons es van duplicar a Espanya, de 4.433 a 9.965. Mentre que en la naturalesa solament el 2% dels enllumenaments són múltiples, aquest nombre pot augmentar fins a 15 vegades en les dones que se sotmeten a un procés de reproducció assistida.
Els embarassos de dos o més bebès no estan exempts de riscos, entre ells, el de tenir un part prematur. Per això, des del naixement de la primera bebè proveta, en 1978, a Regne Unit, la tècnica fecundació in vitro (FIV) no ha deixat d’evolucionar, en part, amb la finalitat de reduir el nombre de parts múltiples i els seus riscos.
La llei 14/2006, coneguda com a Llei de Reproducció Assistida, a més, estableix que “en el cas de la fecundació in vitro i tècniques afins, solament s’autoritza la transferència d’un màxim de tres preembriones en cada dona en cada cicle reproductiu”.
Des del naixement del primer bebè proveta fa 35 anys la fecundació in vitro ha avançat molt
Cada any, solament a Espanya, es practiquen més de 30.000 cicles de fecundació in vitro. “En l’actualitat, el normal és que es transfereixin dos embrions per cicle”, assegura Isidoro Bruna, cap de la Unitat de Medicina de la Reproducció de l’hospital Montepríncipe de Madrid. No obstant això, quan és possible i amb la finalitat d’evitar embarassos múltiples, els metges procuren transferir un sol embrió durant el cicle de fecundació in vitro. Aquesta situació és habitual, per exemple, en dones joves, i la mesura té com a objecte reduir les possibilitats que l’embarassada doni a llum a més d’un bebè.
En l’últim lustre, explica Bruna, la majoria de les gestacions que s’aconsegueixen a Espanya per mitjà de fecundació assistida són gestacions úniques. “Entre el 20% i el 22% són gemelares i els embarassos triples s’han reduït de forma molt significativa“, assenyala.
Embarassos de dos o més bebès: perills
Un dels majors riscos relacionats amb els embarassos múltiples és l’augment de les probabilitats d’un part prematur, com a conseqüència del menor espai que tenen els bebès dins de l’úter. En mitjana, els parts múltiples es produeixen entre les setmanes 35 i 37 de l’embaràs, en comptes d’en la setmana 40 habitual.
A més, aquests nens pesen uns 600 grams menys de mitjana en néixer, a més d’haver d’afrontar les dificultats pròpies d’un naixement prematur: risc de problemes com la icterícia, un insuficient desenvolupament pulmonar, infeccions, etc.
D’altra banda, el part de dos o més bebès sol ser més perllongat, a causa que aquest espai reduït dificulta les contraccions i, amb això, la dilatació. Molts parts de bessons solen precisar, així mateix, una cesària, alguna cosa que és pràctica gairebé habitual en els naixements triples, quàdruples o de més nens.
Un altre possible inconvenient és la mort d’un dels fetus, que pot afectar al bebè supervivent i ocasionar-li algun retard mental, una malformació digestiva o la denominada síndrome de transfusió fetal. En aquests casos un dels bebès rep massa sang i la resta, molt poca. A conseqüència d’això, pot perjudicar-se el seu desenvolupament i creixement, si ben aquests problemes són cada vegada menys freqüents.
Embarassos múltiples: consells
Les dones que experimenten un embaràs múltiple no han de prendre cap mesura diferent d’els qui esperen un sol bebè, però sí han d’extremar certes precaucions. En particular, han de cuidar el seu descans durant la gestació, ja que el normal esgotament físic de l’estat s’intensifica.
L’alimentació d’una dona que espera dos bebès o més és, per descomptat, important: si portar dins una vida exigeix seguir una dieta equilibrada i de qualitat, més encara si es porten dues o tres. És fonamental la ingesta d’àcid fólico, calci, ferro i vitamines C i D. El metge, a més, és possible que suggereixi un complex multivitamínico que complementi l’alimentació natural.
Respecte al metge: s’ha de tenir en compte que un embaràs múltiple pot exigir un major nombre de visites a l’especialista, sobretot, per la necessitat de realitzar controls prenatals amb més freqüència (tant en el primer trimestre com en els dos següents).
Els embarassos múltiples es classifiquen en tres grups:
Bessons monocigóticos: són dos bebès que es formen a partir d’un mateix zigot, és a dir, de la mateixa cèl·lula constituïda de la unió de l’espermatozoide amb l’òvul.
El zigot es divideix en dues parts idèntiques i dona lloc a dues criatures que coincideixen en sexe, cromosomes, grup sanguini i trets físics.
Bessons o bessons dicigóticos: en aquest cas, els dos nens es desenvolupen a partir de dos zigots diferents, a causa que dos espermatozoides fecunden dos òvuls al mateix temps.
Les similituds entre ells són les habituals entre qualsevol parell de germans, poden ser de diferent sexe, no compartir grup sanguini, etc.
Trillizos, cuatrillizos, etc.: tres o més espermatozoides fecunden òvuls diferents, com ocorre amb els bessons.
En la naturalesa, aquests casos són molt rars, però en les últimes dècades, el seu nombre ha augmentat a causa de les diferents tècniques de fertilització assistida.
