L’avortament natural o espontani es produeix quan la gestació s’interromp de manera involuntària abans de la setmana número 22. Moltes vegades, la dona que ho sofreix ni tan sols sabia que estava embarassada, ja que el 80% ocorren en el primer trimestre. L’avortament pot produir-se per diferents raons, des d’anomalies congènites del fetus i problemes en el tracte reproductiu, fins a malalties o infeccions. Aquest article detalla els senyals per a reconèixer un avortament, que van des del sagnat i els dolors abdominals fins a la febre i les esgarrifances.
Avortament: senyals per a reconèixer-ho
L’avortament natural ve acompanyat de dolors abdominals intensos i hemorràgies vaginals
L’avortament natural o espontani és la interrupció involuntària de la gestació abans que es completi la setmana 22. Si la pèrdua del bebè es produeix després d’aquest punt, passa a considerar-se part prematur.
Un avortament natural pot originar-se per múltiples causes, com a anomalies congènites del fetus, problemes en el tracte reproductiu, malalties o infeccions. Però, sovint, els seus senyals es confonen amb els símptomes normals de l’embaràs. Així i tot, el Ministeri de Sanitat adverteix que “hi ha amenaça d’avortament quan es produeix una metrorràgia”, és a dir, hemorràgia de la matriu fora del període menstrual d’intensitat lleugera o moderada, acompanyada, o no, de contraccions uterines.
A continuació s’expliquen amb detall els senyals de l’avortament espontani.
1. Sagnat vaginal.
El símptoma més habitual d’un avortament és el sagnat vaginal, que pot ser indolor o acompanyat de lleus dolors gàstrics. No obstant això, segons la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia, els sagnats compliquen el primer trimestre de gairebé un de cada quatre embarassos. Per tal motiu, quan es produeix una hermorragia vaginal, s’ha d’acudir al metge al més aviat possible.
Quan l’avortament és imminent o ja s’està produint, el sagnat i el dolor augmenten. A més, l’especialista pot corroborar altres signes, com una dilatació de l’orifici cervical intern més de vuit mil·límetres i la presència de restes ovulars en el mateix orifici cervical o en la vagina.
Alguns avortaments espontanis que generen sagnat vaginal abundant són els embarassos ectòpics, quan l’embrió es desenvolupa fora de l’úter, o les gestacions fallides (o anembrionarias o també dites ou vacu), quan l’embrió no aconsegueix desenvolupar-se.
2. Dolores.
El dolor abdominal i en la part inferior de l’esquena sol acompanyar al sagnat, encara que, en general, si es produeix, arriba una mica després. Aquest tipus de dolors, sovint en forma d’enrampades o torçons (com els típics del període menstrual), són un símptoma freqüent de l’embaràs. No obstant això, s’ha de consultar al metge si són molt intensos, es registren en una quantitat excessiva o s’acompanyen d’hemorràgies vaginals.
3. Absència de símptomes de l’embaràs.
Si els signes normals de la gestació desapareixen de sobte i no es manifesten durant unes 24 hores, podria ser senyal d’un avortament espontani. Fins i tot podria produir-se una disminució de la grandària del ventre.
Si això ocorre, s’ha d’acudir al metge amb la finalitat d’avaluar si existeix algun problema. Una ecografia o una anàlisi sanguínia permetran determinar si l’embaràs marxa bé o no. Si l’ecografia detecta que l’embrió no presenta activitat, és possible que ja s’hagi produït un avortament espontani, encara que no hi hagi hemorràgies ni dolors.
4. Febre, esgarrifances i malestar general.
L’anomenat avortament sèptic es manifesta amb febre, esgarrifances i malestar general, a més d’una complicació infecciosa. Al costat d’aquests símptomes, es produeixen dolor i sagnat vaginal, amb freqüència d’aspecte purulent. Requereix l’atenció immediata d’un professional, perquè posa en risc la salut de la dona.
L’avortament natural, no tots són iguals
Imatge: ayleene de monn
Existeixen diversos tipus d’avortaments naturals. Un d’ells, anomenat avortament retingut, implica la mort en l’úter de l’embrió o del fetus abans de la setmana 22 de l’embaràs però sense símptomes externs. Segons la imatge ecogràfica, explica la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO), es distingeixen dos tipus d’avortament retingut: l’avortament diferit, en el qual s’observa un embrió sense batec, i la gestació anembrionada, en la qual es contempla un sac de 20 mil·límetres o més sense identificar-se embrió.
Altres tipus d’avortaments naturals són l’incomplet , quan els productes de la concepció s’expulsen de manera parcial, i el complet, quan l’expulsió del teixit embrionari és completa. Aquest últim ocorre en prop d’un terç dels casos.
L’avortament espontani clínic es produeix en entre el 10% i el 20% dels embarassos. Per contra, el 60% dels casos són preclínicos, és a dir, passen abans que es manifestin símptomes, per la qual cosa moltes dones fins i tot sofreixen avortaments espontanis sense haver-se assabentat que estaven gestant.
El 85% dels avortaments naturals ocorren abans de la setmana 12 de l’embaràs. Si una gestació arriba a la setena setmana amb una ecografia normal, la probabilitat de perdre el bebè de manera espontània és molt baixa; en aquestes condicions es produeix menys del 5% dels avortaments.A més, el risc d’avortament natural augmenta amb l’edat materna: mentre que no arriba al 12% de probabilitats en dones menors de 30 anys, ascendeix al 15% per a la franja d’entre 30 i 34 anys i al 24,6% per a dones de 35 a 39 anys. A partir dels 40, les xifres es disparen: 51% per a dones d’entre 40 i 44 anys i del 93,4% a partir dels 45.
