Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bebè

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Et consideres una mare tòxica?

Egocèntrica i egoista, una mare tòxica també és narcisista i sobreprotectora en la infància i l'adultesa dels seus fills, la qual cosa repercuteix de forma molt negativa en el seu desenvolupament emocional

Els pares i mares som els primers influencers dels nostres fills. I encara que en l’adolescència els amics, youtubers, gamers i les xarxes socials també ho siguin, i fins sembli que ens desplacin, l’educació i l’exemple que hagin rebut de nosaltres i la relació que hàgim mantingut amb ells seran determinants en la seva vida i en la seva relació amb els altres. En el cas de les mares, la seva personalitat és clau. Les mares tòxiques poden afavorir que els seus fills siguin insegurs i fràgils. Però, i els pares? Coneix si ets una mare o un pare tòxic, les conseqüències d’aquesta manera de ser en els fills i què poder fer sobre aquest tema.

Sabem que com a pares i mares no sempre ho fem bé amb els nostres fills. A vegades hi ha crits, els etiquetem, som rígids en certs aspectes, els deixem alguns minuts de més amb la consola i els posem dibuixos en la tele o tenen mòbil abans de l’edat recomanada. Però som mares i pares tòxics? És a dir, com descriu la psicòloga estatunidenca Susan Forward en el seu llibre ‘Pares que odien’ (Toxic Parents), som “aquells que, per diferents raons, causen sofriment als seus fills a través de la manipulació, el maltractament, les demandes, des de la infància fins a l’adultesa”?

Característiques dels pares i mares tòxics

Alguns dels nostres comportaments poden ser tòxics, i és important saber identificar-los per a veure si som pares tòxics o podríem arribar a ser-ho. Perquè, en realitat, existeixen aquest tipus de progenitors que només pensen en ells mateixos i sempre volen quedar per damunt, amb conseqüències nefastes en la seva pròpia vida i en el desenvolupament dels seus fills. Ho ets o en algun moment et sents així? Aquests són alguns dels trets i de les conductes dels pares i mares tòxics:

  • Manipulador, tant que usen el xantatge afectiu.
  • Egocèntric i egoista.
  • Molt exigent.
  • Envejós dels seus fills; fins competeix amb ells.
  • Autoritari; utilitza la por per a controlar.
  • Maltracta física o verbalment per qualsevol motiu.
  • Crític amb tot el que fan els seus fills.
  • Culpabilitza i responsabilitza als seus fills dels seus propis fracassos o frustracions.
  • Sobreprotector.
  • Projecta en els seus fills els seus somnis i pretén que visquin la vida que no va poder tenir.

Però hi ha diferències entre els progenitors tòxics. Per a la psicòloga Irene López Assor, elles fan més mal emocional que ells. Tant, que les mares tòxiques són un dels ‘10 obstacles que t’impedeixen ser feliç’, el seu últim llibre. Ho és la frustració, l’autoexigència, l’ego i la supèrbia, el desamor, l’enveja, la culpa, l’efecte Pigmalión (potencial influència que exerceix la creença d’una persona en el rendiment d’una altra), la procrastinació i dos tipus de persones: les amistats tòxiques i, en primer lloc, les mares tòxiques. “El tema de les mares és un dels principals motius que es tracta en una consulta de psicologia, sobretot el tipus de relació que tenim amb la nostra mare i aquest vincle que creguem, ja que, en analitzar-lo en profunditat, descobrim com repercutirà o com està repercutint en les nostres relacions socials, tant de parella com d’amics”, comenta.

I els pares tòxics? “No juguen amb el vincle emocional del part, per això no tenen tanta implicació en els nens. Els adults que vénen a consulta parlen dels seus pares tòxics com a pares molt rígids, autoritaris, però que no tenen problema a deixar-te de parlar. És a dir, l’home no cau en el victimisme social de la dona”, explica López Assor.

Com saber si sóc una mare tòxica

madre hija
Imatge: Ksenia Chernaya

Com detalla aquesta experta en psicologia biològica de la salut i en teràpia familiar sistèmica, hi ha dos grans tipus de mares tòxiques:

  • la negligent. No cuida de manera correcta als seus fills, fa la seva vida davant d’ells (drogues, alcohol…) sense importar-los l’exemple, els abandona i, fins i tot en alguns casos, arriben a intervenir els serveis socials.
  • la narcisista. Només busca la seva pròpia satisfacció de forma moltes vegades inconscient, fent-se la protagonista de la vida del seu fill, encara que aquest tingui 40 anys. Es fa la víctima tot el temps. És sobreprotectora. “Disfressa d’amor la superprotección. L’excusa de l’amor és perfecta, però en realitat és control. Si vols al teu fill de debò has de deixar que s’equivoqui, que generi tolerància de la frustració i que així prengui seguretat en si mateix. Si le sobreproteges, estàs tot el dia damunt d’ell, vigilant els seus moviments, crearàs una marioneta o una projecció dels teus desitjos”, assenyala. Les mares tòxiques desplacen a la figura paterna i manipulen als seus plançons amb el vincle matern del naixement. “És el meu fill que per a això ho vaig parir”, solen dir, per això és “més pertorbador que un pare tòxic o narcisista”. Tenen una concepció bastant egoista de la maternitat, propi d’altres èpoques, però que es transmet de generació en generació. “Són les Bernarda Alba del segle XXI”, defineix López Assor, qui opina que les mares narcisistes modernes tenen més eines per a victimitzar-se.

Una mare tòxica és una amiga tòxica? Per regla general, són tot el contrari: es desviuen, són bones, generoses i considerades com les millors amigues. Però, en realitat, reconeix la psicòloga, és una manera d’augmentar el seu narcisisme i de crear vincles d’unió amb els altres per si en algun moment el fill es rebel·la. D’aquesta manera, elles serien “les víctimes i ‘les pobretes’ reforçades, no sols per elles mateixes, també per les seves amigues amb comentaris del tipus: ‘cal veure, el fill desagraït a la seva mare, amb tot el que va fer per ell’”.

Així són els fills de pares i mares tòxics

Els fills d’aquesta mena de pares han crescut en un entorn insegur en termes emocionals. Per aquest motiu, com a expressa Susan Forward, en arribar a adults i com a conseqüència d’aquesta classe de relació amb els seus progenitors, siguin persones amb baixa autoestima, insegures, submises i emocionalment inestables.

Per a Irene López Assor, el fill d’una mare tòxica és “molt exigent amb ell mateix, reeixit i sempre intenta demostrar al món que val i que val la pena. Amb autoestima fràgil i problemes, per regla general de caràcter obsessiu. Li importa molt l’opinió dels altres i el què diran. I s’esforça molt per complaure a la gent”.

Què podem fer

Abans de res, l’actitud dels pares i les mares cap als fills serà determinant a l’hora que el nen desenvolupi correctament la seva personalitat. Per això és recomanable “abraçar-ho, acariciar-ho, mostrar-li afecte, jugar amb ell, cuidar el seu propi benestar emocional i físic, ja que repercutirà en el comportament cap al seu desenvolupament en l’edat adulta”, exposa la psicòloga.

Hi ha maneres d’evitar ser una mare narcisista? Primer, cal reconèixer que es pot caure en el narcisisme. “El gran error és pensar que nosaltres no serem mai una mare així, i sí, es pot ser i, de fet, és molt fàcil caure en el narcisisme i en el protagonisme amb un fill. Cal tenir precaució”, aconsella. També és important veure que abans, amb les nostres mares, dominava el racional i avui, en el nostre temps, l’emocional. “Cal buscar l’equilibri, i un equilibri real sense passar per el ‘tot val’ que tampoc és bo”, sosté.

I si ho ets, ja has fet el primer pas: reconèixer-ho. Ara? Intenta canviar la manera de relacionar-te amb el teu fill. Escolta, s’autocrítica, no usis el xantatge emocional i menys un llenguatge agressiu. I no intentis controlar tot. Si necessites ajuda professional, no dubtis a acudir a un especialista.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions