Ictus en nens i adolescents: com detectar-ho i què fer si el teu fill té aquests símptomes

Conegut com a accident cerebrovascular, l’ictus pediàtric es produeix per la interrupció sobtada del flux sanguini a una part del cervell. Com en els adults, pot ocórrer per l’obstrucció d’un got cerebral (ictus isquèmic) o a causa del sagnat o vessament per trencament d’un got cerebral (ictus hemorràgic). A més, els menors també poden tenir un atac isquèmic transitori, quan aquesta interrupció és molt breu.

Si aquesta malaltia ataca a 120.000 persones adultes a l’any, en el cas dels nens i adolescents de 2 a 16 anys, les dades assenyalen que l’ictus pediàtric ocorre a entre 2 i 13 menors a l’any per cada 100.000 habitants. Per tant, succeeix amb molta menor freqüència que entre els adults. La major incidència es dona en el primer mes de vida (un cas per cada 1.500 bebès), però és un altre tipus d’ictus, el neonatal.

No obstant això, l’ictus infantil es troba entre les 10 causes principals de mort en la població pediàtrica en països desenvolupats, com Espanya. Les taxes de mortalitat oscil·len entre el 7-28% en el cas de l’ictus isquèmic i el 6-54% en l’ictus hemorràgic, segons un estudi australià publicat en 2016 en la revista ‘Stroke’.

I no sols això. Com s’apunta en la mateixa recerca, el 80% dels nens i adolescents que sobreviuen presenten seqüeles i entre un 6% i un 35% dels casos l’ictus tornarà a succeir (recurrència).

Malgrat la plasticitat del cervell infantil en desenvolupament, les conseqüències d’un ictus no són rares, al contrari. Entre el 60% i 85% dels ictus isquèmics i entre el 33% i 50% dels ictus hemorràgics produeixen seqüeles en els menors que els poden durar tota la vida, perquè en la seva majoria són permanents, la qual cosa condiciona enormement en la seva qualitat de vida i la de la seva família.

I és que les principals seqüeles són motores (50-80%), del llenguatge (30%), dificultat per a l’aprenentatge i per al desenvolupament de funcions cognitives (30-67%), així com alteracions del comportament. Amb el temps, també és freqüent que aparegui l’epilèpsia.

Recerques recents indiquen que la majoria dels ictus en la infància es produeixen per factors de risc, encara que un 10% ho sofreixen nens sans i sense causa aparent.

Entre els factors de risc que estan darrere dels ictus isquèmics a aquestes edats figuren, segons els criteris CASCADE, les cardiopaties congènites (o després de sotmetre’s a una cirurgia o intervenció cardíaca), alteracions de la sang (com una anèmia de cèl·lules falciformes) o malalties genètiques o metabòliques. Però també succeeix, sobre en nens sans, després d’una infecció en les vies aèries altes i refredat (dies abans), una varicel·la (fins a un any abans) o un traumatisme lleu al cap o en el coll.

Mentrestant, els ictus hemorràgics són més freqüents en menors amb malformacions vasculars cerebrals, malalties de la sang que afavoreixin el sagnat i tumors, a més de després de traumatismes.

Llavors, es pot prevenir? Els experts confessen que és difícil precisament per les causes, però sí que és possible un tractament preventiu per a evitar que torni a repetir-se.

Per tot això, el diagnòstic precoç i el tractament que rebin els afectats en les primeres hores després de sofrir un ictus resulten imprescindibles per a millorar el seu pronòstic i qualitat de vida. I d’això depèn saber reconèixer els senyals que ho alerten, perquè més de la meitat dels nens i adolescents que tenen un accident cerebrovascular són diagnosticats de manera tardana, entre 12 i 24 hores després.

I quins són els símptomes d’un ictus pediàtric? Són molt semblants als quals experimenten els adults, com la falta de mobilitat en un costat del cos o que mostri problemes per a parlar de manera coherent. Però hi ha altres més habituals en els menors de 16 anys, com a maldecaps, convulsions o disminució del nivell de consciència (està endormiscat i costa despertar-lo).

Com t’avisa un ictus en la infància? Aquests són els signes d’alarma:

• Li costa moure la meitat del cos (cara, braç o cama), per feblesa o endormiscament.
• Se li torça la boca, per feblesa d’una part de la cara.
• Disàrtria o llenguatge incoherent, a pesar que està despert i conscient.
• Li costa parlar o comprendre. És capaç d’entendre, però no de parlar.
• No veu bé per un o tots dos ulls.
• Alteració del nivell de consciència; de sobte està molt adormit.
• Convulsions sense febre.
• Cefalea intensa.

En cas d’observar que apareix en el nen de manera brusca algun dels símptomes citats, telefona al 112 i comenta’ls-hi a la persona que t’atengui per telèfon. Com actuar a casa mentre arriba l’ajuda? Segueix aquests consells:

• Eleva una mica el cap i les espatlles del teu fill.
• Anota l’hora.
• No li donis menjar ni beure.
• No li deixis sol.

Després de la crida, com explica en la seva campanya de visibilització de l’ictus pediàtric el Col·legi Professional de Fisioterapeutes de la Comunitat de Madrid, en col·laboració amb la Fundació Sense Mal i la Unitat de Rehabilitació infantil de l’hospital Beata María Ana, acudirà immediatament un equip especialitzat que portarà al menor a un dels hospitals de referència amb unitat d’ictus pediàtric per a intervenir de manera ràpida i minimitzar possibles seqüeles.

Així ocorre en les comunitats on compten amb el procediment conegut com a Codi Ictus Pediàtric, similar al codi ictus per a adults: Madrid (2019), Extremadura (2022), Andalusia (2020), Catalunya (2020), Navarra (2021)… En la resta tenen protocols semblants, com queda de manifest en la ‘Estratègia en Ictus del Sistema Nacional de Salut‘ (2022), si bé “seria recomanable desenvolupar i consensuar l’abordatge de l’ictus pediàtric ja que s’observen importants diferències entre CC. AA. quant al nivell de desenvolupament dels plans per a tractar-lo”.

Perquè no sempre que se sospita d’un ictus infantil ho és. Poden ser migranyes, un tumor… Per això, el diagnòstic precoç és essencial. Per a això, unes certes proves i criteris (nens majors de dos anys, menys de sis hores des de l’inici dels símptomes, TAC, proves de sang…) resulten clau per a activar el codi ictus.

La ressonància magnètica és la prova d’imatge que determina amb major seguretat l’ictus pediàtric, tal com comentava Yolanda Ruiz, radiòloga pediàtrica de l’Hospital General Universitari Gregorio Marañón de Madrid, en la sessió científica ‘Codi Ictus pediàtric: diagnòstic’ del 35è Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Radiologia Mèdica (SERAM): “Ha d’estar disponible 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, en els centres de referència”.

Aquest diagnòstic precoç constitueix la primera eina per a aplicar mesures específiques que puguin limitar el dany cerebral en els nens. I aquí és on entra la rehabilitació (logopèdia, fisioteràpia, psicologia, teràpia ocupacional…) i el seguiment per part dels professionals en neuropediatria per a poder anar minimitzant en el que es pugui les seqüeles. Perquè són moltes les necessitats que tenen els nens que han sofert un infart cerebral. Així, un estudi recent, dut a terme al Regne Unit, identifica dificultats en les activitats escolars, així com en les activitats d’oci.