La consistència, el color i la freqüència de les deposicions dels bebès són les característiques en les quals han de fixar-se els pares. Una caquita del nen massa líquida, d’un color estrany o massa freqüent pot arribar a alarmar a uns pares primerizos. No obstant això, aquests signes en la femta del petit estan de vegades dins de la més absoluta normalitat. En aquest article es detallen les tres claus perquè els adults aprenguin a interpretar les caquitas del bebè de forma correcta i també es resumeixen alguns signes davant els quals cal preocupar-se.
1. La caquita del bebè: consistència
En general, la femta del bebè tenen una consistència tova i grumosa durant el període de lactància materna, i més pastosa, si s’alimenten de llet artificial. Les deposicions, a més, adquireixen una consistència més ferma a mesura que s’introdueix l’alimentació complementària. Però no sempre és així.
Femta líquida. Les cacas líquides o aquoses no són en principi un senyal d’alarma; de fet són molt freqüents en els lactants. “Perquè es pugui parlar de diarrea en el bebè és necessari que el nen faci deposicions moltes vegades, molta quantitat i molt líquida”, descriu el pediatre Jesús Garrido.
Femta sòlida. Els petits alimentats amb llet artificial solen tenir deposicions més sòlides. I aquestes poden tornar-se més consistents quan el biberó es prepara amb les proporcions equivocades i conté més llet en pols de la qual correspon.
Si la femta es tornen molt seques i dures i al nen li resulta molt difícil l’expulsió, és possible que el bebè sofreixi restrenyiment, un problema que afecta a prop del 8% de la població infantil, assenyala l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP).
2. Les caquitas del bebè, quant és normal?
La freqüència de les deposicions del bebè, és a dir, el nombre de vegades que el nen defeca cada dia, és variable i dependrà, sobretot, de l’alimentació que rebi.
Llet materna. Una deposició per cada presa sol ser la regla habitual en els nounats alimentats amb llet materna durant les tres primeres setmanes de vida. A mesura que el seu esfínter adquireix més força, és probable que redueixi la freqüència de la femta a entre una i tres aldia , assenyala l’AEP. Encara que també és possible que en alguns períodes el petit es limiti a una deposició cada dos o tres dies.
- Llet artificial. Els bebès alimentats amb llet artificial fan caca en general amb menys freqüència que els petits alletats. El normal és una o dues evacuacions al dia.
3. El color del les caquitas del bebè
Quant al color de la femta, després d’observar les primeres caquitas del nounat, és difícil que algun pare se sorprengui. El meconi, amb una consistència i color semblant al quitrà, són deposicions normals que es formen en l’intestí del petit abans de néixer i que s’expulsen durant els tres primers dies de vida.
A partir d’aquí, el color de la femta estarà determinat pel tipus d’alimentació:
Lactància materna. Les deposicions dels bebès alletats solen tenir en general un color groguenc daurat, encara que la tonalitat en aquesta etapa és variable.
Llet artificial. El color de la femta dels nens alimentats amb llet de fórmula és d’un to groc mostassa, una mica més fosca que la dels petits que prenen llet materna.
Alimentació complementària. Des del moment en què s’introdueixen els primers aliments diferents a la llet, les deposicions comencen a adquirir un to més fosc i marró, similar a les de l’adult. Alguns aliments poden influir en la coloració de la femta: el bròcoli o els espinacs poden tenyir-les d’un to verdós, mentre que la pastanaga i la carabassa poden donar-los un matís ataronjat.
Alguns signes detectables en les deposicions del bebè poden evidenciar un possible problema de salut del petit. Aquestes són algunes dels senyals indicats per l’AEP davant les quals els adults han d’alertar-se:
Femta tacada de sang. Si els pares detecten alguna resta o veta de sang en les cacas del nen és convenient que acudeixin al pediatre per descartar qualsevol problema important. La sang pot deure’s a causes menors com el restrenyiment, una infecció bacteriana o una al·lèrgia a la proteïna de la llet de vaca.
Femta negre. Després d’expulsar el meconi, el color negre no és freqüent en les desposiciones del nounat. Poden adquirir aquesta tonalitat, si el petit pren algun suplement de ferro, o tenyir-se amb petits punts negres, si la mare té esquerdes en el pit i el bebè ingereix una mica de sang. No obstant això, també pot delatar un problema intestinal.
Femta blanca i dures. El color blanc en les cacas, acompanyat d’una densitat molt dura, es deu a un problema de fetge o de vesícula. Encara que aquesta patologia no és molt comuna entre els nens, és necessari acudir a l’especialista immediatament per a la seva valoració.
