La comunitat científica contra el ‘màrqueting’ de la llet de fórmula

“Els bebès fins als tres anys tenen més possibilitats de sobreviure, créixer i desenvolupar tot el seu potencial quan són alimentats amb llet materna”, comença el primer dels articles de la sèrie ‘Breastfeeding 2023’ en The Lancet signat, entre altres, per Rafael Pérez-Escamilla, professor de l’Escola de Salut Púbica de la Universitat de Yale (els EUA). I recorda que la lactància materna és molt beneficiosa per als nens i les seves mares, independentment del seu nivell econòmic:

• La llet materna contribueix al desenvolupament del cervell, protegeix els nens de la malnutrició, les malalties infeccioses i la mort, alhora que redueix els riscos d’obesitat i malalties cròniques en el futur.
• La lactància materna ajuda a protegir la mare contra les malalties cròniques, inclosos el càncer de mama i d’ovari, la diabetis tipus 2 i les malalties cardiovasculars.

No obstant això, malgrat totes aquestes bondats, hi ha unes dades que als autors d’aquest primer article i els altres dos els crida l’atenció i no deixen de repetir: menys del 50% dels bebès són alletats d’acord amb les recomanacions de l’OMS (exclusiva des de la primera hora de vida i durant sis mesos, a més de complementària al costat dels aliments sòlids fins als 2 anys), mentre que la indústria de la llet de fórmula ingressa a l’any 55.000 milions de dòlars. “Més bebès i nens que mai reben productes de fórmula”, reconeixen en el segon article, i això que són “incomparables en composició, propietats immunitàries i resultats de salut i desenvolupament”.

Segons denuncien els investigadors, alguns d’ells experts de l’OMS i membres d’organitzacions acadèmiques i no governamentals, els majors fabricants de llet artificial s’aprofiten de les emocions i dubtes dels pares per a manipular la informació i generar vendes a costa de la salut i drets de les famílies. Aquesta indústria “explota les preocupacions dels pares sobre els comportaments típics i inestables dels bebès amb declaracions de productes i missatges publicitaris infundats”, assenyalen.

I ho fan “malinterpretant” aquests comportaments i “violant” el Codi Internacional de Comercialització de Succedanis de la Llet Materna, un conjunt de normes per a prevenir la comercialització inadequada de la llet fórmula vigent des de 1981 que, per exemple, prohibeix lliurar mostres gratuïtes d’aquesta mena de llet a les mares, els treballadors sanitaris i els centres de salut. “S’incompleix regularment sense cap penalització”, adverteixen.

D’aquí ve que davant les “dubtoses” pràctiques de màrqueting d’aquestes empreses, els experts reclamin mesures dràstiques, com un tractat jurídic internacional que posi fi a la comercialització irresponsable de la llet artificial i salvaguardi la salut i el benestar de les mares i les famílies.

El màrqueting de la llet artificial “manipula i explota les emocions, les aspiracions i la informació científica amb l’objectiu de remodelar les normes i els valors individuals, socials i mèdics”, assenyalen els investigadors. Però, com ho fa exactament?Quines estratègies de màrqueting “encobertes” duu a terme aquesta indústria? El segon article de la sèrie publicada en The Lancet les aborda.

Les estratègies presenten aquests productes com la solució per a les mares amb llet insuficient i a les seves preocupacions respecte a uns certs comportaments infantils, que en realitat són molt comunes i part del desenvolupament normal dels nens. I ho fan amb poca o cap evidència de suport. Diversos exemples que van veure en etiquetes i anuncis de les llets de fórmula són els següents:

• Destaquen que aquests productes poden alleujar la irritabilitat, els còlics o el plor dels nens en només 24 hores. Per a això, utilitzen amb freqüència les paraules “suau”, “sensible”, “calmar” o “comoditat” amb l’objectiu d’apel·lar a valors emocionals i vendre tranquil·litat als pares. Fins i tot afirmen que tenen additius que proporcionen aquest alleujament, però sense estar recolzades pels seus corresponents assajos.
• Associen el plor infantil amb l’al·lèrgia a la llet de vaca per a vendre les seves formulacions especials.
• Afirmen que la llet de fórmula millora el somni perquè els bebès dormin a la nit més temps.
• Suggereixen que els preparats per a lactants els fa més intel·ligents. “Usen termes com a ‘cervell’, ‘neuro’ o ‘coeficient intel·lectual’ en lletres grans amb imatges de desenvolupament precoç (bebès amb ulleres o sostenint un llapis), però els estudis no mostren cap benefici d’aquests productes”, asseguren en l’article.
• En els envasos, altres elements reforcen aquesta imatge positiva i tranquil·litzadora: el minuciós llistat d’ingredients, els colors (l’or), el tipus de lletra…
• Les estratègies de preus treuen rendiment del “sentiment de culpa de les mares que no alleten” (i que no els importa pagar més), alhora que empren vals, descomptes, productes gratis… que es donen en els mateixos centres de salut.
• La publicitat suggereix que aquests productes estan recolzats mèdicament i científicament provats.

El màrqueting també presenta els preparats per a lactants com una opció d’estil de vida equivalents a la llet materna i un reemplaçament científicament recolzat per a tot el procés de lactància. Com? Els investigadors comenten que reformula els missatges de salut pública per a promoure encara més els seus productes. I posen un exemple: aprofiten la recomanació de l’OMS d’alimentar exclusivament amb llet materna durant 6 mesos per a suggerir que després d’aquest temps la lactància artificial és necessària, en lloc de continuar alletant amb aliments complementaris, perquè la llet materna sola és suposadament insuficient.

“Quan les mares tenen el suport suficient, llavors aquestes preocupacions es poden resoldre sense acudir a la llet de fórmula”, assenyalen els autors, els qui proposen que la recerca científica i les normes per a aquests productes siguin regulades amb el mateix rigor que els productes farmacèutics.

En l’estudi també es fa referència a l’ús de la tecnologia digital (big data, intel·ligència artificial…) perquè el màrqueting de les llets artificials sigui molt més potent, perquè permet una segmentació en temps real. Unir-se a un club de mares o de bebès en una xarxa social, comptar amb aplicacions en el mòbil d’embaràs o criança, seguir a una determinada influencer… fa que els pares i les mares recents siguin més vulnerables davant uns certs missatges. D’aquí ve que els autors vegin urgent la cooperació nacional i internacional amb regulacions que protegeixin els consumidors en aquest sentit.

Els investigadors no s’obliden d’una altra de les potes d’aquest problema i dediquen un tercer article a veure les seves raons socials, polítiques i econòmiques i plantejar recomanacions. I és que tenen clar que la lactància materna no és responsabilitat exclusiva de les dones, sinó que requereix d’un enfocament col·lectiu de la societat que inclou la implicació de governs i polítiques econòmiques i sanitàries.

Així, d’una banda, sostenen que la lactància materna “es veu soscavada per polítiques i sistemes econòmics que ignoren el valor del treball de cures que realitzen les dones, inclosa la lactància, i per la insuficiència de les inversions en la protecció dels drets de maternitat”. Per això, fan una crida als governs perquè proporcionin tots els recursos necessaris per a la protecció integral dels drets de maternitat i perquè adoptin i facin complir la legislació que prohibeix la discriminació contra les dones durant la maternitat.

• Lactància en llocs públics, és necessària una llei per a la seva protecció?

Entre altres coses, reclamen la implantació d’un permís de maternitat més remunerat d’almenys sis mesos, com també demana l’OMS. Encara que a Espanya es limita a 16 setmanes, en el món hi ha 500 milions de dones que no tenen cap protecció de maternitat. I això que els estudis indiquen, com recorden els investigadors, que les mares amb almenys tres mesos de baixa (pagada o no) són un 50% més proclius a continuar amb la lactància quan tornen al treball en comparació amb les mares que han de retornar abans a les seves tasques professionals.

A més, reconeixen que diversos factors estructurals contribueixen al fet que en els sistemes d’atenció de la salut no es promocioni, protegeixi i secundi de manera adequada la lactància materna. Entre ells destaquen l’insuficient finançament públic dels serveis de suport a la maternitat i la lactància materna o la normalització de la influència empresarial i els conflictes d’interessos en els sistemes de salut. Abordar aquestes deficiències estructurals i els conflictes d’interessos comercials, a més d’augmentar el finançament públic i corregir el desajustament entre els interessos privats i públics són les recomanacions que fan els experts en l’últim article.