Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bebè

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La diabetis infantil, en augment

La incidència de diabetis infantil s'ha incrementat en un 3,8% a tot el món, sobretot, en menors de cinc anys

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 14deFebrerde2012
img_peques 3 listp

La diabetis infantil és una de les malalties cròniques més comunes en la infància i l’adolescència. La seva incidència anual ha augmentat un 3,8% en tots els països, sobretot, entre els nens menors de cinc anys. Nou de cada deu petits afectats pateixen la diabetis tipus 1, per un dèficit de producció d’insulina. A Espanya, entre 10 i 25 nens per cada 100.000 menors de 14 anys són diagnosticats de diabetis mellitus tipus 1, segons dades de la Societat Espanyola d’Endocrinologia Pediàtrica (SEEP). La Unitat de Diabetis Pediàtrica de l’Hospital Universitari Ramón y Cajal maneja xifres similars. El novembre passat, amb motiu del Dia Mundial de la malaltia, els seus especialistes van assenyalar que, al nostre país, la diabetis mellitus tipus 1 afecta a uns 30.000 menors de quinze anys. I cada any es registren uns 1.100 casos nous.

Img peques 3 01
Imatge: Scott & Elaine van der Chijs

Fa solament uns anys, el debut de la diabetis infantil era freqüent en la pubertat. Ara, cada vegada és més habitual en els menors de 5 anys. La diabetis tipus 1 es manifesta -de forma brusca- a qualsevol edat, però sobretot en nens, adolescents o en els primers anys de la vida adulta. Ocorre quan les cèl·lules del pàncrees encarregades de mobilitzar la glucosa de la sang (beta) a l’interior de les cèl·lules produeixen poca o cap insulina. Llavors, es desenvolupen els símptomes característics d’aquesta malaltia.

A pesar que no es coneix la causa exacta del seu origen, els factors de risc més freqüents són genètics, ambientals i autoinmunes. S’apunten com a desencadenants: l’herència genètica, l’exposició a pesticides i, fins i tot, una infecció que provoqui que l’organisme ataqui les seves pròpies cèl·lules beta. Els afectats són propensos a sofrir altres trastorns del sistema autoinmune.

Entre els factors ambientals, destaca el paper dels pesticides com a desencadenants de la malaltia. Diversos estudis han detectat una relació entre el risc de desenvolupar diabetis (més la tipus 2) i l’exposició a pesticides que s’utilitzaven fa anys, però els residus dels quals encara estan presents. És el cas dels organoclorados, els bifenilos policlorados (PCB) i altres substàncies químiques de la categoria “contaminants orgànics persistents”.

L’exposició perllongada a la contaminació de l’aire, relacionada amb el tràfic, també pot contribuir al desenvolupament de la diabetis, especialment en individus amb un estil de vida saludable, no fumadors, i en els individus físicament actius. Aquestes són les conclusions d’un estudi de cohorte realitzat a Dinamarca amb més de 57.000 persones i un seguiment de 9,7 anys. Els científics responsabilitzen d’aquest increment a “factors ambientals més agressius”, que fan que la malaltia es desenvolupi de manera precoç.

Símptomes de la diabetis tipus 1

Els principals senyals que delaten a la malaltia -és a dir, que hi ha un nivell alt de glucèmia- són:

  • El nen té set excessiva (polidipsia).
  • Micciona amb molta freqüència (poliuria).
  • Té una gana inusual, amb pèrdua de pes.
  • Mostra senyals de cansament i falta de concentració.
  • Es queixa de visió borrosa.
  • Sofreix infeccions freqüents (en pell, genives o bufeta) que no acaben de guarir.

Els petits també poden manifestar irritabilitat i canvis d’ànim, sensació de malestar en estómac i vòmits, entumecimiento o formiguejo en els peus i les mans i, per descomptat, registrar nivells alts de sucre en la sang i en l’orina.

En algunes persones diabètiques, el primer senyal de malaltia és la cetoacidosis. Quan l’organisme no pot utilitzar la glucosa com a font d’energia per a les cèl·lules (per insuficiència d’insulina), usa el greix acumulat. Els productes derivats del metabolisme dels greixos (cetones) s’acumulen en la sang i en l’orina, i aquestes, en nivells elevats, són tòxiques. Aquest quadre es coneix com cetoacidosis diabètica i els seus símptomes habituals són: nivells de glucèmia molt elevats, tenir una respiració ràpida i profunda, sequedat de pell i mucoses, alè afrutado, nàusees, vòmits i mal de panxa.

Efectes de la diabetis sobre la salut dels nens

Un diagnòstic a temps, els programes d’educació sanitària i els autocuidados són fonamentals per prevenir els problemes associats

A més dels problemes a curt termini -com la cetoacidosis-, amb el trascurso dels anys i sense el degut control ni tractament, la diabetis té múltiples conseqüències sobre la salut de les persones que la pateixen. Pot causar pèrdua de visió, hipertensió, malalties cardiovasculars i respiratòries i impotència sexual, entre unes altres. La Societat Espanyola de Pediatria Extrahospitalaria i Atenció Primària (SEPEAP) insisteix que és de vital importància promoure l’educació sobre diabetis per aconseguir un adequat autocontrol per part del pacient i els seus cuidadors.

Sobre aquest tema, els professionals recorden que el maneig de la malaltia es basa en tres punts claus: l’alimentació, l’activitat física i el tractament amb insulina. Un diagnòstic a temps, seguir programes d’educació sanitària i els autocuidados són fonamentals per prevenir els problemes associats -fins i tot, disminuir la taxa de defuncions-, que poden començar a desenvolupar-se ja en la tendra infància, com la ceguesa, la insuficiència renal o les malalties cardiovasculars.

Obesitat i diabetis

L’obesitat i el sobrepès en nens és un problema de salut pública a tot el món. L’estil de vida occidental, amb poca o nul·la activitat física i una ingesta elevada de calories, no fan més que incrementar-ho a una velocitat de vertigen: al nostre país s’han triplicat les xifres d’obesitat infantil i les últimes dades epidemiològiques assenyalen que afecta a un 14% dels nens, sobretot, homes. Hi ha més nens que mai amb sobrepès, obesitat i, fins i tot, obesitat mórbida.

I això té conseqüències: diabetis mellitus tipus 2, malaltia cardíaca, HTA, colesterol elevat, ictus, alguns càncers, artritis i alteracions de la respiració durant el somni (apnees i hipoapneas del somni). A més, els especialistes en salut infantil insisteixen que cal remeiar-ho al més aviat possible, perquè la probabilitat que un nen “gordito” es converteix en un adult obès augmenta d’un 20% als 4 anys a un 80% en l’adolescència.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions