Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bebè

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La família creix: què fer quan apareixen la gelosia pel nou germà

Als germans majors, cal donar-los temps perquè s'adaptin al nou membre, mostrar-se comprensius i entendre que pot haver-hi reculades en les conductes

celos hermanos pequeños Imatge: ID 460273

L’arribada d’un nou membre suposa un canvi per a tota la casa, però sobretot per als més petits. La gelosia infantil, a més de ser completament normals, són inevitables, per la qual cosa la clau no està a evitar aquest malestar, sinó a facilitar les eines i estratègies perquè sàpiguen afrontar la situació. Et comptem algunes d’elles en les següents línies.

Pesi a la baixada de la natalitat que experimenta Espanya, encara són minoria els fills únics. Segons un estudi de Fundació La Caixa sobre natalitat a Espanya, set de cada deu nens està creixent junt, almenys, a un germà o germana, la qual cosa vol dir que la majoria dels petits té experiència a veure com els seus pares han de “dividir” el seu amor entre tots els seus fills. Els primogènits, a més, coneixen aquesta agredolça sensació que produeix rebre a un nou ésser humà amb el qual compartir la vida, però també les atencions, que fins a aquest moment eren exclusives per a ells. La primera crisi emocional a la qual tots ens enfrontem en la vida és l’aparició del germà menor, o cosa que és el mateix: l’arribada del culpable que les atencions dels progenitors es dispersin i, en definitiva, el responsable que ja no siguem el centre de l’univers per a ells.

La gelosia infantil són normals

Existeix un període de transició que, depenent de l’edat i el caràcter del nen o de la nena, pot ser més o menys traumàtic i provocar reaccions  negatives, des de rabietas a comportaments regressius. En general, gairebé sempre és més dramàtic quan els nens són molt petits (menors de quatre anys), ja que encara no tenen les seves capacitats de comunicació desenvolupades i no poden expressar bé les seves emocions. Són sentiments que no es poden evitar, però els pares i les mares sí que poden mediar, gestionar i atenuar la inevitable gelosia perquè no es cronifiquen i acabin convertint-se en un problema que desencadeni en una mala relació fraternal futura.

“Per què el germanet no pot quedar-se a viure a l’hospital?”. És la pregunta que Pablo (tres anys) va fer als seus pares en veure que recollien tot de l’habitació de la maternitat, nounat inclòs, per a tornar a casa després del naixement del seu segon fill. Per molt que havien explicat al seu primogènit que anava a tenir un germanet amb el qual jugar, només quan el nen va veure aquella escena va entendre que aquest bebè anava a ocupar un territori que fins ara havia estat exclusivament seu. L’emoció inicial davant l’arribada del germà, encara que no havia desaparegut per complet, es va barrejar amb certa sensació de confusió i, sobretot, de gelosia . “És por de perdre l’amor, l’atenció i les cures del seu pare i mare, un sentiment completament normal, que a més no es pot evitar i davant el qual els progenitors hem de mostrar-nos comprensius, empàtics i pacients, procurant no negar-los, reprimir-los o castigar-los”, explica la psicòloga infantil Sara Tarrés.

Cal tenir en compte que l’arribada d’un germà no sols afecta al nen; és un esdeveniment familiar que implica un canvi important a tots els nivells, sobretot quant a estructura i rutines familiars. L’arribada d’un segon fill sol estressar molt més als pares, ja que cuidar de dos petits canvia considerablement les rutines i els hàbits.

“És una etapa en la qual cada membre de la família ha de recol·locar-se en el seu nou lloc i això implica també un nou paper per al nen o la nena que acaba de tenir un germà. Però a diferència dels adults, a ell ningú li ha ensenyat a interpretar est un nou paper. Per tot això, pot fer-li sentir-se desplaçat o simplement desconcertat pel canvi. És natural, ja que en tractar-se d’un nen petit mai ha hagut de gestionar una situació de tal envergadura a nivell emocional”, explica Alexandra Sierra, psicòloga infantojuvenil i professora de l’Institut Superior d’Estudis Psicològics (ISEP).

Què fer davant els primers senyals de malestar

Per raons òbvies, el nounat requereix una sèrie de cures, una dependència i una especial atenció de la mare o el pare. Solament pel fet d’estar donant-li el pit o el biberó, el germà major pot sentir que aquest bebè li està robat temps amb els seus progenitors. És normal que se senti frustrat i trist, però tampoc és una mica del que calgui preocupar-se en excés, perquè aquesta gelosia tenen la seva funció. “Com la por, la ràbia o l’alegria, són una emoció universal, i com qualsevol altra emoció, la gelosia tenen una funció adaptativa que ens ha ajudat a sobreviure com a espècie, ja que protegeixen i ajuden a reclamar l’atenció dels adults”, explica Tarrés.

celos hermanos
Imatge: ANEU 460273

L’experta en psicologia infantil compte que, quan apareixen els primers senyals de malestar, hem d’ajudar als nostres fills al fet que expressin les seves emocions, siguin del tipus que siguin, procurant que parlin d’això (si és que ja saben parlar) o que expliquin com se senten a la seva manera. D’aquesta manera, la gelosia ben conduïda a través d’un entorn empàtic i respectuós amb les emocions aniran desapareixent gradualment a mesura que el nen major vagi entenent que no hi ha una amenaça real de la qual preocupar-se. “S’anirà situant, a poc a poc, en el seu nou rol dins de la família i s’anirà sentint més segur”, conclou l’especialista.

Maneres de manifestar la gelosia infantil

Existeixen moltes maneres diferents de manifestar aquesta gelosia. Fer-ho d’una manera o una altra dependrà del temperament del nen, del seu nivell de sensibilitat, del moment evolutiu en el qual es trobi, de l’estil de criança, de si el nou bebè necessita de més atencions per tenir alguna discapacitat o estar malalt…

  • Alguns petits ho expressaran amb una melancolia exagerada i se sentiran tristones sense motiu aparent.
  • Uns altres es queixaran que ningú li vol, perdran l’apetit o seran més capritxosos amb el menjar (per exemple, poden començar a rebutjar aliments que abans eren els seus preferits).
  • Desobeir i ser més tossut, muntar rabietas i plorar desproporcionadament sol ser una cosa comuna en la majoria.
  • També ho és tornar a conductes que ja estaven superades, des de fer-se pis en el llit, demanar el xumet o voler beure llet en biberó; també començar a parlar com un bebè, voler dormir amb els pares quan ja el feia a la seva habitació o despertar-se a la nit a pesar que ja dormia d’una tirada.

Conductes regressives per l’arribada d’un germà

Precisament són aquestes conductes, que els professionals de la psicologia denominen regressives, les que més preocupen els pares. Deixar de controlar els esfínters quan aquesta etapa ja estava superada és alguna cosa que desconcerta molt. Són crits d’atenció que fonamentalment es donen quan els nens perceben de manera errònia cert abandó per part dels progenitors; entenent que aquests, sobretot la mare, ja no passa tant de temps amb ells en estar ocupada amb el nounat. “Però les conductes regressives, sobretot el tornar a necessitar el bolquer, són alguna cosa que també l’he observat en nens que han vist com la mare ha hagut de centrar-se en cuidar a un familiar malalt (per exemple, a un avi) o quan algun dels progenitors ha hagut d’absentar-se una llarga temporada per treball”, explica la pediatra d’Atenció Primària, Rebeca Palomo.

Cal donar-los temps. “He vist casos de petits que ja no usaven bolquer feia temps, però que en arribar el bebè a casa van començar a fer-se pis damunt, però curiosament solament ho feien a casa. En la guarderia o en el col·legi, no obstant això, el feien en el bany, una prova claríssima que és la seva manera de reclamar atenció i que no subjeu un altre problema de salut”, matisa la pediatra.

“És cert també que dins de totes aquestes actituds hi ha uns límits que no hem de permetre que depassin, com per exemple fer-li mal al bebè. Com a mares i pares hem de fer-li saber l’important que és per a nosaltres i el molt que li volem, explicar-li que a pesar que el seu entorn hagi canviat, el nostre amor per ell no”, explica la psicòloga Alexandra Sierra.

celos bebe
Imatge: Keira Burton

Totes aquestes reaccions o sentiments es donen amb més intensitat quan el nen és el primogènit i arriba un altre nen a llevar-li el “tron”, però l’arribada d’un tercer o quart germà també pot provocar aquestes actituds. “És cert que quan en la família només hi ha un fill l’impacte d’un germà és més fort que quan ja existeixen almenys dos germans, però això no implica que les conductes de gelosia o actituds de regressió no de donin quan la família és més àmplia, ja que cada nen viu els canvis de manera diferent i d’alguna forma, amb l’arribada d’un nou membre, tots els papers dins de la família han de recol·locar-se de nou i cadascú ocuparà un nou paper al qual ha d’adaptar-se”, explica Tarrés.

I si el germà petit té gelosia del major?

Una altra situació gens anecdòtica que pot donar-se és que sigui el germà petit qui experimenti totes aquestes inseguretats i senti gelosia de les habilitats del major. Normalment aquesta situació es produeix quan els pares o la resta dels familiars, sense mala intenció, contínuament estan comparant assoliments, repetint-li al petit que aprengui del major: “Mira com el teu germà es menja tot, mira com es renta les dents, a veure si dorms tota la nit de l’estirada com el teu germà…”.

“Però cada nen té el seu caràcter i la seva pròpia gestió de les emocions. El que pot necessitar un dels germans per a adaptar-se a la nova situació pot no servir-li a l’altre germà, per això hem d’estar atents a les necessitats concretes de cada nen i al seu propi ritme de gestió i adaptació al canvi”, explica la psicòloga.

Com mantenir unes expectatives adequades

Un altre aspecte que cal tenir molt en compte són les expectatives que generem en els fills majors sobre el germà que està per venir. A vegades cau en l’error en dir-los que serà un amic amb el qual jugar, algú amb qui compartir i riure. “Efectivament serà així en un futur, però la realitat és que quan arriba el bebè, el petit ni juga, ni parla. Sent que li hem mentit i es decep, ja que el seu nou germà no és divertit i no juga amb ell. Al contrari, ho percep com una competència. El que experimenta és que aquest bebè li roba atencions de la seva mare o el seu pare”, relata Tarrés.

Per a mantenir unes expectatives adequades, cal explicar-li:

  • Com són els bebès. Explicar-li que són petits, molt delicats, que no parlen, ni tenen dents per a menjar. Pots visitar amics o familiars amb nounats perquè es vagi fent una idea o acudir a alguna revisió ginecològica amb ell i que vegi l’ecografia.
  • Explicar-li què és el que fan, que al principi principalment dormen i mengen, i com es comporten, destacant que no juguen fins que són més majors.
  • Detallar què és el que necessiten (manyagues, paraules suaus) i com ho solen demanar (com no saben parlar demanen les coses plorant i no paren fins que els hem calmat).
  • Involucra-li en els preparatius, deixar que ajudi a organitzar l’habitació i pensar junts en possibles noms.

Per accedir a més continguts, consulta la revista impresa.

Etiquetes:

gelosia hermanos-ca

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions