La farmaciola bàsica per al bebè, què ha de contenir?

Consells generals per conformar la farmaciola

Existeixen dos riscos en preparar una farmaciola de primers auxilis. El primer, que faltin coses importants. I el segon, ficar tants articles en ell que, quan es necessiti alguna cosa amb pressa, sigui molt difícil trobar-ho. Per això, la farmaciola bàsica ha de contenir solament el necessari i indispensable. En tot cas, si es desitja tenir també elements que poden ser d’utilitat però que no formen part d’aquest conjunt, és convenient guardar-los en un recipient aparti.

D’altra banda, és important que la farmaciola estigui en un lloc fix i que estigui clar quin és. Aquest lloc ha de ser de fàcil accés per als adults, però fora de l’abast els menors. Si el recipient de la farmaciola és una borsa o un neceser gran, facilita als adults poder agafar-ho i portar-ho amb ells quan ho considerin necessari. De totes maneres, si la família ha de traslladar-se a una destinació no convencional (a la platja, la muntanya, l’estranger, etc.), tal vegada hagi d’incloure en la farmaciola alguns productes que poden fer falta en aquests llocs.

Medicaments i altres substàncies per a la farmaciola

L’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària (AEPap) aconsella una vintena d’elements per a la farmaciola de bebès i nens. Es poden dividir en dos grans grups: d’una banda, medicaments i cremes per a la pell i, per l’altre, articles d’higiene i utensilis pràctics. Els de el primer s’enumeren a continuació.

• Analgésicos i antitérmicos. En aquest grup entren els més comuns, paracetamol i ibuprofeno, que s’apliquen en cas de dolor o de febre. L’ibuprofeno també funciona com antiinflamatorio, cosa que el paracetamol no fa.
• Antihistamínics. Aquesta medicació redueix o elimina l’efecte de les al·lèrgies. Els suggeriments de l’AEPap consisteixen en hidroxicina per a nens majors d’un any (solució oral) i dexclorfeniramina per a majors de dues (solució i comprimits). Si el menor pateix alguna al·lèrgia important, també cal comptar amb autoinyectores d’adrenalina o altres elements específics, tal com es detalla en els protocols de l’Associació Espanyola de Persones amb Al·lèrgia a Aliments i Làtex (AEPNAA).
• Corticoide tòpic. És una crema que s’aplica sobre la pell per tractar picades d’insectes, èczemes, irritacions, erupcions, etc. La més popular és la hidrocortisona.
• “Llet corporal”. Es coneix així, de forma col·loquial, a les cremes hidratantes que també serveixen per a zones irritades, escoceduras o, en general, per a la sequedat de la pell.
• Sèrum hiposódico. Aquesta fórmula per rehidratación oral resulta molt útil davant casos de vòmits i diarrees. Es comercialitza tant amb gust neutre com també amb sabors diversos, per facilitar que els nens ho ingereixin.
• Sèrum fisiològic. S’utilitza per netejar ferides i teixits sensibles, com els ulls. Per desinfectar ferides també es poden usar altres substàncies, com la povidona yodada i la clorhexidina (en solució al 1%).
• Protector solar. Si és possible, ha de ser efectiu contra rajos infrarojos i ultraviolats, de tipus pantalla (de manera que refracti els rajos del sol i, d’aquesta manera, redueixi la seva acció sobre la pell) i resistent a l’aigua. Cal tenir en compte que no es pot aplicar ni aquesta ni altres cremes en bebès de menys de sis mesos, ja que la seva pell és molt sensible i qualsevol d’aquests agents externs poden causar-li dany.
• Repel·lent d’insectes. Els repel·lents es comercialitzen en diversos formats: líquid, esprái, rolón, etc. L’Associació Espanyola de Pediatria contraindica la seva ocupació en menors de dos mesos i afegeix que “s’evitarà en tant que sigui possible en menors de dos anys, prioritzant l’ús de mosquiteras”.

Elements d’higiene i altres articles d’importància

Entre els articles d’higiene i utensilis pràctics, l’AEPap detalla els següents:

• Termòmetre. No ha de faltar en la farmaciola. És imprescindible per conèixer amb exactitud la temperatura corporal del nen.
• Sabó. Les formes recomanades són en gel o en solució jabonosa, per poder netejar amb facilitat les mans i altres parts del cos.
• Guants. Se suggereixen els “d’un sol ús”, de làtex o altres materials, per reduir el risc d’ocasionar alguna infecció en manipular una ferida.
• Cotó. És molt pràctic per a la neteja de petites superfícies. Es comercialitza en diversos formats.
• Gases o esparadraps. Són molt útils per tractar ferides i cobrir ferides. No són tan necessàries amb els bebès, però sí quan comencen a caminar.
• Benes. Les hi ha elàstiques i, sovint, són el complement idoni per a les gases o esparadraps, encara que para aquests valen les cintes adhesives. Existeixen també venguis adhesives, que no necessiten esparadrap.
• Tiretes. Un clàssic per cobrir les ferides petites. S’ha de procurar que siguin resistents a l’aigua i hipoalergénicas.
• Pinça fina. Aquesta petita eina -similar a una pinça de depilació- és de gran valor quan cal extreure algun cos estrany d’una ferida: una estella, una espina, un pedacito de cristall, etc.
• Xeringa. Pot resultar útil en diverses ocasions, com quan fa falta dispersar sèrum en els ulls del nen o per netejar alguna ferida amb un doll d’aigua petit però potent.
• Strips. L’AEPap recomana comptar amb aquestes tires adhesives estèrils per “aproximar vores d’una ferida, a manera de sutura”. De totes maneres, en cas d’una ferida de grandària més o menys considerable, s’ha d’acudir al metge immediatament.