Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bebè

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La violència en l’esport infantil: prevenir-la comença pels pares

Els comportaments inapropiats dels pares i les mares en el terreny de joc no tenen una influència positiva en els fills. Aprèn a identificar-los i corregir-los

deporte sin violencia Imatge: cottonbro

Practicar esport és font de salut, afavoreix la sociabilitat, ajuda a alliberar tensions i permet l’adquisició de valors i aprenentatges per a la vida. No obstant això, la influència de tots els beneficis de l’activitat física en els nens pot veure’s entelada per les actituds violentes i les agressions verbals i físiques que es produeixen a l’entorn de l’esport escolar. Des de les graderies —i en les llars— es duen a terme algunes de les més doloroses i menys exemplaritzants: les exercides pels pares i les mares contra àrbitres, entrenadors, jugadors, resta dels espectadors o els seus propis fills. Et comptem quines són aquestes conductes inapropiades, quines repercussions tenen en els més petits i què es pot fer per a evitar-les.

L’agressivitat dels pares i les mares dels jugadors genera violència en l’esport escolar. Així ho creu un de cada quatre bascos, segons una enquesta* realitzada a 820 persones en 2011 pel Gabinet de Prospecció sociològica del Govern Basc, on també s’apunta que la falta d’educació (33%) és una altra de les raons principals. L’excessiva competitivitat (12%), el contagi de les actuacions dels d’al voltant (10%), la influència dels mitjans de comunicació (4%) i la falta de respecte a l’àrbitre (3%) també consideren que contribueixen, encara que en menor mesura.

I encara que és un sondeig de fa 10 anys i limitat a un camp geogràfic concret (Euskadi), reflecteix una percepció molt generalitzada que podria extrapolar-se a altres comunitats i que els professors de la Universitat del País Basc (UPV-EHU) Juan Aldaz i Marian Ispizua també veuen necessari citar en el seu informe** sobre la violència en l’esport en aquesta regió. En aquest document, més actual en el temps (2019), s’adverteix que “el major problema detectat en l’esport basi i escolar és la permissivitat de la violència de baixa intensitat ja que no és identificada com a violència. En el fons ens trobem davant un problema de la institucionalització i tolerància de comportaments com a insults o amenaça, amb ‘petites violències’ que en gran manera passen desapercebudes per a aquells que les exerceixen i els que els envolten”. I és aquí on els progenitors tenen tasca, sense oblidar la labor de clubs, entrenadors, centres escolars, administració i mitjans. Perquè en encoratjar-les o practicar-les tots estem perjudicant els nens.

Conductes inapropiades dels pares en l’esport escolar

“En aquest àmbit —reconeixen en l’informe— els comportaments violents, més que entre els nens, es donen entre els espectadors, que en la major part són familiars directes dels jugadors”. Aquesta agressivitat que exerceixen els progenitors en les competicions esportives es manifesta de molt diverses maneres en les graderies. Les agressions verbals cap als esportistes són les més evidents. Més residuals arriben a ser les físiques entre el públic, però ocorren, amb sentències de presó i indemnitzacions incloses.

gritar ira violencia
Imatge: Lara Jameson

Però hi ha més conductes negatives (comportaments de violència i falta de respecte) pròpies dels quals entenen que tot val en l’esport. A vegades, són difícils de detectar, la qual cosa les converteix en més perilloses i esteses. Quins són aquests comportaments freqüents més inapropiats? En el fullet del programa formatiu ‘Entrenant a pares i mares’ del Govern d’Aragó, elaborat per AFP-Grup Consultors de l’Esport amb l’opinió de pares, entrenadors, jutges, àrbitres i esportistes, se citen els següents:

  • Discutir amb els pares d’altres esportistes durant un entrenament o una competició.
  • Recriminar a l’àrbitre durant una competició quan la seva actuació no t’ha semblat encertada.
  • Ridiculitzar a l’adversari davant del teu fill.
  • Parlar despectivament del comportament i de la forma com l’entrenador fa el seu treball.
  • Donar indicacions tècniques al teu fill abans, durant o després d’una competició.
  • Donar massa importància i criticar el seu resultat en una competició.
  • Molestar-te o mostrar poc interès per acompanyar al teu fill un entrenament o competició.
  • Pensar que el teu petit podria dedicar-se a una altra mena d’activitats més profitoses que fer esport.

Per què ocorren? Les altes expectatives que tenen els progenitors en els seus fills és un factor que incideix enormement en aquests comportaments descontrolats. En elles es fixa Fernando Gimeno, professor de Psicologia de l’Activitat Física i de l’Esport en la Facultat de Ciències de la Salut i de l’Esport de la Universitat de Saragossa. L’any 2000 va publicar el manual ‘Entrenant a pares i mares. Claus per a una gestió eficaç de la relació amb els pares i mares de joves esportistes (guia d’habilitats socials per a l’entrenador)’ en el qual es basa el material didàctic del programa aragonès. Segons aquest expert, “per a tot pare o mare que el seu fill no compleixi amb aquestes expectatives suposa una situació estressant davant la qual poden aparèixer comportaments extrems, fins i tot en progenitors exemplars en altres àmbits. I ningú et prepara per a acompanyar en l’activitat esportiva dels teus fills. Has d’aprendre sobre la marxa com comportar-te adequadament”.

Influència d’aquests comportaments violents en els nens

Deixar-nos portar per la nostra ira i irritabilitat davant certes situacions estressants no és recomanable en cap cas. Tampoc ho és en l’entorn esportiu davant els ulls i oïdes dels nostres fills. No tots els xavals reaccionen i els afecten d’igual manera, però un comportament inapropiat dels progenitors en el terreny de joc no tindrà una influència positiva en ells. “Els més vulnerables i dependents dels seus pares pot ser que prenguin aquestes conductes com a model i tinguin tendència als comportaments agressius o, per contra, que tinguin una frustració tan gran que els desanimi continuar jugant”, comenta l’expert.

En definitiva, es pot girar en la nostra contra, deteriorant la relació familiar, però també repercuteix en el nen:

  • dificulta la seva maduració i desenvolupament emocional: baixa autoestima, ansietat, problemes de socialització…
  • provoca que entri en competitivitat amb l’equip o alguns dels seus companys.
  • repeteix el comportament violent i pot arribar a escudar-se en el “com el fan els majors…”.
  • adquireix valors negatius, com el masclisme o la xenofòbia.
  • afavoreix la pèrdua de motivació per la pràctica de l’esport i, fins i tot, l’abandó d’aquest.

També en l’informe basc s’alerta de què pot succeir si no s’actua en l’etapa escolar: “Si no s’adquireix per part dels esportistes certa educació i cultura esportiva, és molt probable que en l’esport aficionat també sorgeixin actituds i comportaments violents que seran més probables si la pròpia personalitat dels participants no és adequada”. I sobre aquest tema, Fernando Gimeno també repara en la gravetat social d’aquesta mena d’incidents antiesportius quan es produeixen en localitats petites on tots es coneixen i comparteixen més que afició esportiva.

Què es pot fer: exemples de conductes adequades i altres accions

fútbol deporte escolar
Imatge: joshdick75

Entre les possibles solucions per a pal·liar els comportaments violents en l’esport figuren l’aplicació de programes de conscienciació de familiars dels esportistes, així com també aquells que incideixin en l’educació en valors i uns altres més específics d’educació d’esportistes, sense oblidar implantar majors sancions a les accions violentes. La presència de cossos i forces de seguretat en partits de risc (com a mesura dissuasiva) o la posada en valor des dels clubs i mitjans de comunicació de l’absència d’incidents en trobades que es preveuen conflictius també ajuden, en opinió del psicòleg de l’esport consultat.

Una campanya preventiva curiosa és la catalana ‘Jo sempre hi guanyo, amb la qual es promou un sistema que puntua el comportament de jugadors, entrenadors, pares i públic, de tal manera que aquesta puntuació pot afectar el resultat dels partits. Així, la solidaritat i l’esforç en comú poden decidir un empat o fins i tot donar la volta al marcador. En aquests partits no hi ha àrbitre, sinó un tutor de joc que té en compte les bones i males accions, per la qual cosa, si un jugador ajuda a un contrincant lesionat, suma, però si els seguidors d’un equip insulten, resta. A més, compta amb un “comitè de valors” per a, si convé, actuar de mediador entre els pares.

Però, específicament per als pares i mares, què es pot fer? Sens dubte, participar en programes formatius dels clubs amb tallers pràctics de manera simultània amb els entrenadors, com l’impulsat des del Govern d’Aragó, és una mesura de prevenció “útil”, sempre que es desenvolupin amb professionals preparats (psicòlegs).

No obstant això, “de cara a la correcció de comportaments anòmals, aquestes accions formatives tenen un efecte limitat”, confessa el psicòleg, qui considera que han d’anar acompanyades d’accions més pròximes en el temps a l’esdeveniment esportiu per a tenir més èxit. Quins? Una reunió prèvia al partit de l’entrenador amb els pares per a recordar el seu compromís amb els comportaments excel·lents en la graderia ajuda al fet que la labor formativa anterior tingui el resultat esperat. És a dir, el paper de l’entrenador, amb habilitats socials i educatives, resulta clau. “Cada vegada més entrenadors estan comprenent que no sols s’han de preocupar de l’entrenament dels seus jugadors, sinó també dels seus pares quan són menors d’edat”, assegura el professor.

Però, en general quins comportaments són apropiats i convé posar en pràctica? El programa formatiu aragonès anima a actuar de la següent manera:

  • Mostra respecte i cordialitat en les competicions amb entrenadors i esportistes dels equips contraris.
  • Respecta, comprèn i dóna suport a la funció dels àrbitres en les competicions.
  • Mostra interès pel treball que l’entrenador fa amb el teu fill i sobre el que espera de la relació i col·laboració amb els pares.
  • Anima al teu fill quan fa esport, donant-li suport, reconeixent el seu esforç i interès, però evitant “fer d’entrenador”.
  • Mantente tranquil i confia en ell quan, durant un entrenament o una competició, cometa un error o no li surten les coses.
  • Aplaudeix les bones actuacions tant del teu fill com les dels seus companys d’equip i de l’equip contrari.
  • Accepta els èxits i fracassos del teu fill, aprenent d’aquestes experiències.
  • Col·labora amb ell, el seu entrenador i el seu col·legi o club o equip en els entrenaments i en l’organització d’activitats i competicions.

En aquest mateix sentit es recomanen bones pràctiques com les d’aquest decàleg del bon espectador d’esport escolar, on Kirolalde (Comitè Basc contra la violència en l’esport) recorda, entre altres coses, que com a pares som un exemple per als nostres fills.

Des de 2017 un altre recurs molt pràctic ens ensenya com treure a l’esport el màxim partit en l’educació dels nostres petits. Es tracta de la guia ‘Manual per a pares: esport i valors’, elaborada per la Fundació Mútua Madrilenya, en col·laboració amb la Fundació Esport Jove del Consell Superior d’Esports (CSD). El llibre, redactat pels experts de la Escola Esport i Creixement Personal Guillermo Calvo i David García, ofereix eines per a manejar expectatives, reconduir frustracions o gestionar actituds violentes. Els títols d’alguns dels seus capítols ens poden servir per a fer-nos una idea: Àrbitre, posa’t ulleres!”, “Fill, demostra-li qui mana!” o “L’entrenador no té ni idea”.

_____

(*) ‘Pràctica d’esport i comportaments violents en competicions esportives

(**) ‘Diagnòstic i propostes co-creades per a la co-gestió de la violència relacionada amb l’esport a Euskadi

Expulsar d'un partit a un pare és contraproduent?

En les competicions esportives hi ha regles i normes, però no en les graderies ni en els entrenaments, recorda el psicòleg de l’esport, Fernando Gimeno, encara que determinats clubs “gestionen molt bé les seves normes que fomenten viure l’esport de manera respectuosa i correcta”.Una d’elles té a veure amb l’expulsió en aquests entorns esportius dels qui tenen un comportament violent. “Si ocorre, s’ha d’actuar en el moment. És el que fan els bons entrenadors amb els jugadors que duen a terme una conducta inapropiada en els entrenaments: a la graderia o al vestuari”, assenyala l’expert. I si és un pare o una mare en un partit? “Separar a una persona de la situació en la qual està generant un mal greu sempre és una acció educativa correcta. Però ha d’anar acompanyada d’una altra mena d’accions: reeducació al pare o acompanyament del nen del progenitor expulsat, de cara a no estigmatitzar-li i que continuï rebent suport del club”, apunta.

Etiquetes:

esport violència

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions