Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bebè

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les 7 dubtes més freqüents sobre les preses en la lactància materna i amb biberó

Què cal tenir en compte en preparar un biberó? Quant temps ha de passar entre presa i presa? Coneix les preguntes (i respostes) més habituals sobre les preses en la lactància

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 30deOctubrede2020
bebe lactancia artificial Imatge: Hollie Santos

No hi ha cap altra intervenció en la salut que tingui un benefici tan gran per a les mares i els seus bebès que la lactància materna. Però no sempre una dona pot alletar al seu fill o donar-li el biberó amb llet materna congelada o refrigerada. Llavors, el petit és alimentat amb llet de fórmula. Però tant si s’opta per la lactància materna com per la lactància artificial, als pares primerizos els assalten molts dubtes, i diverses d’elles tenen a veure amb les preses. En el següent article donem resposta a set d’elles amb l’ajuda de dues expertes: Marta Cabrera, neonatóloga de l’Hospital Universitari La Pau (Madrid), i Mireia Roselló, pediatra especialitzada en urgències pediàtriques de l’Hospital Universitari Doctor Peset (València).

1. Cada quant cal posar al bebè al pit?

Ha de mantenir-se un horari fix o a demanda del lactant? Tal com recomanen la Iniciativa Hospital Amic dels Nens (IHAN), l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i UNICEF, “l’alimentació al pit ha de ser a demanda i la durada de cada presa determinada per cada nen”. Per què? La raó perquè així sigui, especialment els primers dies de vida, tal com comenta la doctora Marta Cabrera, neonatóloga de l’Hospital Universitari La Pau (Madrid), és que la succió suposa l’estímul necessari per a la producció de llet: “Es recomana la lactància a demanda, sense horaris, podent ser cadascuna o dues hores. L’habitual és que, després de la pujada de la llet, a partir de les 48 a 72 hores després del part, la majoria dels bebès mamin entre vuit i 12 vegades al dia”.

L’experta manifesta que la llet canvia de composició durant la presa: al principi és rica en aigua i sucre i, gradualment, augmenta el seu contingut en greix. “Per això, és important que el lactant acabi ben la presa del pit i que ho deixi anar, espontàniament, abans d’oferir l’altre”, comentaCabrera.

I com explica l’experta, també cal estar atents a signes que poden suggerir gana, com un estat d’alerta i un augment d’activitat, i posar-ho llavors al pit, “ja que el plor sol ser un indicador tardà de gana i, en ocasions, quan està ja irritable pot dificultar l’alletament”.

2. I quant a la quantitat, ha de ser a demanda?

Saber si hi ha suficient aliment és una qüestió que desperta molta inquietud entre els pares primerizos. Per això, és fonamental una bona informació i solucionar dubtes al moment de donar l’alta a l’hospital. Cal recordar-los que, fisiològicament, la producció de llet anirà augmentant a l’estímul de succió; també és important el vaciamiento profund del pit en cada presa, una bona alimentació i hidratació de la mare, així com descans adequat. S’han de solucionar els problemes d’un mal agarri per afavorir un bon alletament, i procurar a l’alta, una relació de grups de suport als quals acudir.

“També convé explicar als pares que la pèrdua de pes del nounat és normal, sent fins a un 10 % en els primers tres o quatre dies amb recuperació cap als dies 10 al 14 i amb augment posterior de més de 20 g al dia”, matisa la neonatóloga de la Pau, que ens dona més pautes per saber si el bebè està menjant suficient: 

➡️ Nen actiu, succió vigorosa i relaxada en finalitzar la presa.

➡️ Després d’una succió ràpida inicial, aquesta es va fent més lenta; a més, es pot observar com el bebè degluteix.

➡️ La mare nota que surt llet i se li buida el pit.

➡️ El lactant succiona de forma vigorosa fins a 10 o 15 minuts.

➡️ Mulla quatre o sis bolquers al dia, a partir del quart dia. 

➡️ Deposicions toves: de cinc a sis al dia o cada dos o tres dies, però abundants.

Quan els pares sospitin que la ingesta de llet pot resultar insuficient, el més recomanable és acudir a la maternitat o al pediatre per analitzar de manera individualitzada cada situació: els experts detectaran si existeix un problema de salut del lactant o si hi ha algun tipus de dificultat amb la lactància. “Si cal estimular la producció de llet, es pot realitzar augmentant el nombre de preses, mitjançant extracció manual o amb l’ajuda d’un sacaleches. A més, es deurà valorar amb summe cuidat la indicació de suplementación amb llet de fórmula, ja que la seva associació produeix la reducció i fracàs de la lactància materna en interferir amb la mateixa”, conclou l’experta.

 

biberon lactancia
Imatge: RODNAE Productions

3. Com se sap què tipus de llet de fórmula necessita el bebè?

La necessitat de l’alimentació del bebè amb fórmules especials ha de ser determinada pel pediatre, en funció de la història clínica, l’exploració del lactant i, en ocasions, els resultats de proves complementàries. En general, la majoria dels petits s’alimenten de manera adequada amb les fórmules d’inici (fins a 6 mesos) i de continuació (a partir de 6 mesos), que els aporten tots els nutrients per a un correcte desenvolupament.

Ara bé, hi ha algunes necessitats especials freqüents, com la intolerància a la proteïna de llet de vaca, deguda a la immaduresa del tub digestiu del bebè per absorbir proteïnes grans. En la immensa majoria dels casos, aquest problema es resol espontàniament abans de l’any d’edat, quan hi ha hagut una maduració digestiva.

4. Com saber que la llet triada és l’adequada?

Segons la pediatra Mireia Roselló, tindrem certesa que el nen està ben nodrit:

✅ Si orina amb freqüència (almenys cinc vegades al dia).

✅ Si deposa amb normalitat.

✅ Si augmenta de pes de forma adequada (uns 200 g/setmana).

És important també que el bebè tingui les mucoses humides, la pell hidratada i mostri interès a interaccionar amb el mitjà i amb els qui ho envolten.

5. Què cal tenir en compte per preparar un biberó?

Una adequada preparació del biberó resulta fonamental, ja que una relació inadequada de la fórmula amb l’aigua, és a dir, utilitzar més o menys pols de l’indicat, pot produir quadres de deshidratació o desnutrició en el bebè. Per això, se seguiran les normes de preparació o reconstitució donades pel fabricant.

Es pot emprar tant aigua potable de l’aixeta (en funció de la seva qualitat, pot ser recomanable bullir-la un minut durant els primers mesos) com a aigua mineral natural (es recomanen aigües baixes en sodi), que no necessita bullir-se. Abans de donar-li-ho al lactant, cal comprovar que la temperatura és l’adequada, abocant unes gotes en el dors de la mà de qui ho prepari.

Per descomptat, abans de la preparació del biberó és imprescindible el rentat de mans. Al nostre país, amb les condicions sanitàries actuals, no és necessari bullir els biberons ni les tetinas cada vegada que s’utilitzin, sinó que és suficient el rentat amb aigua i sabó i un raspall (solament per a aquest ús) amb aigua abundant.

6. Quant a quantitats, ha de ser a demanda o cal seguir les pautes que fixi el pediatre?

Quan la lactància està establerta, el lactant ha de prendre de 160 a 80 ml per kg de pes aldia . Per al càlcul de les preses, el pediatre es basa en el pes del bebè i en el ritme del seu creixement. “En qüestió de quantitats, tampoc cal ser estricte, sinó que hem d’adaptar-nos a cada nen i acceptar certa flexibilitat”, diu la doctora Mireia Roselló, pediatra especialitzada en urgències pediàtriques de l’Hospital Universitari Doctor Peset, de València.

Mai s’ha de forçar al lactant al fet que acabi tot el contingut del biberó. “En ocasions, ens trobem a lactants amb problemes de regurgitaciones freqüents i còlics, a causa d’una sobrealimentació. Això sí, si deixa de prendre molts biberons, s’haurà de consultar amb el pediatre per establir la causa”, aclareix la pediatra.

7. Quin temps ha de transcórrer entre presa i presa?

No cal ser rígids amb el nombre de preses ni amb l’horari. En el primer mes de vida, la ingesta diària s’ajusta en funció del pes del lactant, de la seva evolució i del creixement valorat en les taules de percentiles de seguiment, que marcarà el seu metge. En general, es recomana administrar de set a vuit preses diàries (una cada tres hores), sobretot en el primer mes de vida, ja que l’estómac dels bebès és molt petit i es buida ràpidament, podent produir-se hipoglucèmies (baixades de sucre) si s’espacia més el temps. A partir dels 15 dies, si el bebè ho permet, es pot realitzar una pausa nocturna de quatre a sis hores. A mesura que el nen va madurant i creixent, es poden espaiar les preses i administrar-se cada tres hores i mitjana o cada quatre (és a dir, cinc o sis preses al dia). Quant a la durada de la presa, dependrà del bebè. Per norma general, no han de durar més de 20 minutos.

Per accedir a més continguts, consulta la revista impresa.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions